Ves al contingut principal

[-97] Bestiari del procés (83): M. Ferre, C. Forcadell i A. Mas

Diari de Setge del 3 d'agost de 1714 (dia 375)

Ferre, Miguel (secretari d’Estat d’Hisenda del govern espanyol).
No som espanyols.
Després que la setmana passada (i l’altra, i l’altra) el ministre Montoro li digués a la cara (amb la seva gràcia habitual) al nostre establishment, el seu segon ha tornat a manifestar ara que el nou sistema de finançament, el que fa set mesos que hauria d’haver entrat en vigor, continuarà desat al calaix dels mals endreços. L’argumentació m’ha semblat deliciosa. D’aquelles que traeixen el subsconscient. Ells s’esforcen i cal que dir que ho aconsegueixen gairebé a diari, pero resulta difícil expressar d’una manera més gràfica la seva desconnexió mental amb els nostres interessos. Diu el secretari d'Estat que no imagina "cap comunitat autònoma renunciant a part del seu finançament per donar-n'hi a una altra". És a dir, no li passa pel cap que ningú pugui acceptar justament el que ells exigeixen a Catalunya des de fa 35 anys.

Forcadell, Carme (presidenta de l’ANC).
Reflexes perfectes.
M’ha encantat la reacció. De totes les que he escoltat aquests dies d’intens trasbals dels esperits, potser la més intel·ligent, agafant la pilota de cop al bot per tornar-la el més ràpid possible al terreny contrari. Davant una sotragada com aquesta, l’autèntica societat civil catalana és potser la incògnita: com encaixarà l’immens cop de maça (un altre, i van tants!) de desconfiança cap als representants públics que ha suposat l’hara-kiri del president Pujol. Forcadell contribueix a desmuntar la campanya dependentista al respecte en qualificar-ho sense dubte de “bona notícia” i en manifestar el desig que, en aquesta fase de guerra total on som, surti tot, absolutament tot. Perquè no som millors que ningú i cal que fem net, de veritat, a fons, si volem fer veritablement atractiva la nostra aposta per un nou país.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Gran victòria en camp contrari.
Deprés de la dura compareixença pública de dimarts per comunicar la defenestració del seu pare polític, a l’establishment dependentista català la trobada entre Mariano Rajoy i el president Mas de dimecres li ha esclatat a la cara. Es tractava sobretot de marejar la perdiu i, si era possible, retratar el dirigent català com un forassenyat irreflexiu i enrocat. I el resultat ha estat exactament el contrari. Pausat en les formes però ferm en el contingut, Mas ha presentat 23 mesures concretes a negociar, però ha deixat ben clar que la Consulta del 9-N va endavant, si no hi ha acord, amb el suport de la legalitat catalana. Un pas endavant que referma que aquell dia sí, i tant, que votarem. Només la Guàrdia Civil i l’exèrcit podran impedir-ho. I aleshores, sí, ja haurem guanyat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…