[-97] Bestiari del procés (83): M. Ferre, C. Forcadell i A. Mas

Diari de Setge del 3 d'agost de 1714 (dia 375)

Ferre, Miguel (secretari d’Estat d’Hisenda del govern espanyol).
No som espanyols.
Després que la setmana passada (i l’altra, i l’altra) el ministre Montoro li digués a la cara (amb la seva gràcia habitual) al nostre establishment, el seu segon ha tornat a manifestar ara que el nou sistema de finançament, el que fa set mesos que hauria d’haver entrat en vigor, continuarà desat al calaix dels mals endreços. L’argumentació m’ha semblat deliciosa. D’aquelles que traeixen el subsconscient. Ells s’esforcen i cal que dir que ho aconsegueixen gairebé a diari, pero resulta difícil expressar d’una manera més gràfica la seva desconnexió mental amb els nostres interessos. Diu el secretari d'Estat que no imagina "cap comunitat autònoma renunciant a part del seu finançament per donar-n'hi a una altra". És a dir, no li passa pel cap que ningú pugui acceptar justament el que ells exigeixen a Catalunya des de fa 35 anys.

Forcadell, Carme (presidenta de l’ANC).
Reflexes perfectes.
M’ha encantat la reacció. De totes les que he escoltat aquests dies d’intens trasbals dels esperits, potser la més intel·ligent, agafant la pilota de cop al bot per tornar-la el més ràpid possible al terreny contrari. Davant una sotragada com aquesta, l’autèntica societat civil catalana és potser la incògnita: com encaixarà l’immens cop de maça (un altre, i van tants!) de desconfiança cap als representants públics que ha suposat l’hara-kiri del president Pujol. Forcadell contribueix a desmuntar la campanya dependentista al respecte en qualificar-ho sense dubte de “bona notícia” i en manifestar el desig que, en aquesta fase de guerra total on som, surti tot, absolutament tot. Perquè no som millors que ningú i cal que fem net, de veritat, a fons, si volem fer veritablement atractiva la nostra aposta per un nou país.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Gran victòria en camp contrari.
Deprés de la dura compareixença pública de dimarts per comunicar la defenestració del seu pare polític, a l’establishment dependentista català la trobada entre Mariano Rajoy i el president Mas de dimecres li ha esclatat a la cara. Es tractava sobretot de marejar la perdiu i, si era possible, retratar el dirigent català com un forassenyat irreflexiu i enrocat. I el resultat ha estat exactament el contrari. Pausat en les formes però ferm en el contingut, Mas ha presentat 23 mesures concretes a negociar, però ha deixat ben clar que la Consulta del 9-N va endavant, si no hi ha acord, amb el suport de la legalitat catalana. Un pas endavant que referma que aquell dia sí, i tant, que votarem. Només la Guàrdia Civil i l’exèrcit podran impedir-ho. I aleshores, sí, ja haurem guanyat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas