[-98] Bestiari del procés (82): F.M. Álvaro, L. Bassets i J. Borrell

Diari de Setge del 2 d'agost de 1714 (dia 374)

Álvaro, Francesc-Marc (periodista).
Llegir per entendre.
Durant setmana, tan accidentada, ha estat un plaer seguir-li les reflexions als mitjans i als seus espais a la xarxa. Com les d’en Vicent Sanchís, Toni Aira o Francesc Abad. És prou conegut, es tracta d’un dels experts en CiU i en Jordi Pujol de més prestigi. Amb Josep Antoni Duran i Lleida i altres desenes d’opinadors ha coincidit a situar-se al bell mig, a la recerca de la centralitat: ni l’afer Pujol acaba amb el procés, ni deixarà de tenir-hi conseqüències rellevants. Com sempre, digueu-me eufòric, però a mi em sembla que, per descomptat que en tindrà, però per fer encara més clara la inviabilitat de l’era autonomista que mor i per accentuar exponencialment el desig de canvi en la societat catalana. També, per cert, per accentuar la nostra autoexigència en la construcció d’un nou estat que respongui als interessos de la majoria.

Bassets, Lluís (director adjunt d’El País).
Si us plau, si us plau, que afecti al procés.
Des dels rengles del dependentisme, articles com el d’en Bassets han servit de contrapunt. No cal dir que l’antipujolisme històric ha salivat amb la caiguda d’un dels grans mites del catalanisme autonomista del segle XX. Després de menystenir el desig potentíssim de canvi del sobiranisme, que abasta una majoria social encara més gran que aquell, farta de la humiliació política i moral que implica el sotmetiment al sistema de 1978, en Bassets no es talla a l’hora de negar l’acció injustificable del Ministeri de l’Interior al servei de l’enderrocament polític del president Mas; argumenta que ara s’ha demostrat que una part de la informació del famós informe de la UDEF era certa... I, justament, això és potser encara més greu: des de quan l’Estat espanyol disposava d’informació per fer xantatge a l’exmolt honorable?

Borrell, Josep (exministre socialista espanyol).
Reforços agres.
Aquesta setmana les desenes de socis de Societat Civil Catalana han presentat els actes pensats per contraprogramar la gran mobilització sobiranista al voltant de l’11-S. Resum: manifestació cruel d’impotència. Ni els recursos de l’establishment, ni els fons resevats poden fabricar del no res una mobilització de cartró pedra. Tan fàcil que seria organitzar un gran acte paral·lel, amb la sotsdegelada Llanos de Luna, la Guàrdia Civil i el capità general, en memòria del seu heroi, el duc de Berwick. A més, per al dijous següent a la Diada, coincidint amb el referèndum escocès i amb el tricentenari de la capitulació de Cardona, darrer bastió de la resistència catalana el 1714, anuncien una conferència a Lleida de Josep Borrell: certament, si el que es pretèn és associar la seva entitat a l’agror concentrada i la xuleria condescendent, la tria no podria ser més perfecta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)