Ves al contingut principal

[-98] Bestiari del procés (82): F.M. Álvaro, L. Bassets i J. Borrell

Diari de Setge del 2 d'agost de 1714 (dia 374)

Álvaro, Francesc-Marc (periodista).
Llegir per entendre.
Durant setmana, tan accidentada, ha estat un plaer seguir-li les reflexions als mitjans i als seus espais a la xarxa. Com les d’en Vicent Sanchís, Toni Aira o Francesc Abad. És prou conegut, es tracta d’un dels experts en CiU i en Jordi Pujol de més prestigi. Amb Josep Antoni Duran i Lleida i altres desenes d’opinadors ha coincidit a situar-se al bell mig, a la recerca de la centralitat: ni l’afer Pujol acaba amb el procés, ni deixarà de tenir-hi conseqüències rellevants. Com sempre, digueu-me eufòric, però a mi em sembla que, per descomptat que en tindrà, però per fer encara més clara la inviabilitat de l’era autonomista que mor i per accentuar exponencialment el desig de canvi en la societat catalana. També, per cert, per accentuar la nostra autoexigència en la construcció d’un nou estat que respongui als interessos de la majoria.

Bassets, Lluís (director adjunt d’El País).
Si us plau, si us plau, que afecti al procés.
Des dels rengles del dependentisme, articles com el d’en Bassets han servit de contrapunt. No cal dir que l’antipujolisme històric ha salivat amb la caiguda d’un dels grans mites del catalanisme autonomista del segle XX. Després de menystenir el desig potentíssim de canvi del sobiranisme, que abasta una majoria social encara més gran que aquell, farta de la humiliació política i moral que implica el sotmetiment al sistema de 1978, en Bassets no es talla a l’hora de negar l’acció injustificable del Ministeri de l’Interior al servei de l’enderrocament polític del president Mas; argumenta que ara s’ha demostrat que una part de la informació del famós informe de la UDEF era certa... I, justament, això és potser encara més greu: des de quan l’Estat espanyol disposava d’informació per fer xantatge a l’exmolt honorable?

Borrell, Josep (exministre socialista espanyol).
Reforços agres.
Aquesta setmana les desenes de socis de Societat Civil Catalana han presentat els actes pensats per contraprogramar la gran mobilització sobiranista al voltant de l’11-S. Resum: manifestació cruel d’impotència. Ni els recursos de l’establishment, ni els fons resevats poden fabricar del no res una mobilització de cartró pedra. Tan fàcil que seria organitzar un gran acte paral·lel, amb la sotsdegelada Llanos de Luna, la Guàrdia Civil i el capità general, en memòria del seu heroi, el duc de Berwick. A més, per al dijous següent a la Diada, coincidint amb el referèndum escocès i amb el tricentenari de la capitulació de Cardona, darrer bastió de la resistència catalana el 1714, anuncien una conferència a Lleida de Josep Borrell: certament, si el que es pretèn és associar la seva entitat a l’agror concentrada i la xuleria condescendent, la tria no podria ser més perfecta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…