Ves al contingut principal

[-99] Endosar-nos les xacres que ens provoquen

Diari de Setge del 1 d'agost de 1714 (dia 373)

Una de les argumentacions més recurrents i psicodèliques del dependentisme és aquella que, sistemàticament, nega qualsevol legitimitat a la independència en base a una hipotètica inacapacitat dels catalans per autogovernar-se. En realitat, hauria de fer-los vergonya, perquè és una mostra crua d’un supremacisme (el castellà/espanyol) de la pitjor espècie. Nosaltres volem un Estat propi, prinicipalment, perquè desitgem que defensi els nostres interessos. Ells no hi oposen cap compromís alternatiu per defensar-los, sinó que miren d’humiliar-nos tot afirmant que som incapaços de fer-ho sense la seva tutela. Semblant actitud, pròpia del manual clàssic del maltractador, la veiem reiterada en mil i un detalls. Com ara en la imputació que ens fan de l’endeutament de la Generalitat autonòmica, la gestoria que ells han creat (tot s’ha de dir, amb la complacència de la majoria dels catalans durant dècades). També les retallades han estat fins ara i encara són culpa del goven en la seva deriva independentista.

Però la darrera i més ocorrent és aquella que afirma que, com ens llança a la cara Esperanza Aguirre, no podem tenir una Agència Tributària Catalana perquè què passaria amb els Jordi Pujol. El tema és senzillament genial. No només perquè el frau fiscal a Espanya, tal i com admet tothom, és absolutament descomunal, sinó sobretot perquè l’evasió fiscal que ara ha confessat l’exmolt honorable s’ha produït sota el domini de l’Agència Tributària Espanyola. És ben curiós com és pot regirar la veritat per tapar un fet objectiu, indiscutible: que Jordi Pujol ha eludit el fisc espanyol durant 34 llargs anys. I posats a especular, la incompetència inspectora és l’explicació més benigna: perquè seria legítim també arribar a la conclusió que el Regne d’Espanya ha estat perfectament conscient de la situació i l’ha utilitzat com a eina de xantatge i que només l’ha fet pública quan el personatge s’ha descontrolat abandonant l’autonomisme. I potser, fins i tot, també explica algunes de les darreres decisions de pacte amb la dreta espanyola dels governs del Pujol crepuscular.

Comentaris

  1. Que en penses de l'escrit d'en Badenes al Diari de Girona?
    http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2014/08/01/fre-lindependentisme-conservar-loasi-catala/681188.html

    A part d'ell, no he llegit res semblant enlloc mes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…