Ves al contingut principal

[-39] Bestiari del procés (112): R. Mejide, J.M. de Mena i A. Rivera

Mejide, Risto (publicista i presentador de televisió).
Els del no que votaran.
He d’admetre que estava convençut que la Consulta del 9-N l’hauríem de portar endavant, tots solets, fins a les darreres conseqüències, els del sí-sí. Encara que ja fa mesos que els Estopa van obrir el foc, com més s’apropa la data, apareixen més personatges contraris a la independència disposats a acceptar la realització de la pregunta. Fins i tot, encara que sigui blocada pel govern nacionalista espanyol. Potser el resultat a Escòcia els ha animat. Aquesta setmana hem vist la conversa entre Risto Mejide i Jorge Javier Vázquez al respecte a TeleCinco. La potència del volem votar, per a gran disgust del dependentisme refugiat a la desesperada en el “hooliganisme” legalista, és enorme. Un gran rebost d’arguments que ens han regalat i que ens farà invencibles.

Mena, José María de (exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
Armes d’inhabilitació massiva.
Des de la ràdio pública de Catalunya, l’exfiscal en cap ens ha avisat que els funcionaris podran ser acusats de prevaricació i inhabilitats si col·laboren de qualsevol manera amb la realització de la Consulta suspesa: l’estratègia és clara, es tracta d’amenaçar amb represàlies personals tanta gent com sigui possible. Els cal desmobilitzar-nos. Els qui considerem que l’únic ordenament que ens obliga legítimament, a aquestes alçades, és el que emana del Parlament de Catalunya i executa de forma acordada el nostre govern, hem de tenir molt clar que la repressió és viable contra uns pocs, difícil contra molts i directament impossible si tots els qui ens podem veure afectats ens conjurem per trencar les cadenes de la por i actuar en consciència al servei dels interessos de la majoria.

Rivera, Albert (president de Movimiento Ciudadano).
Focus bruts.
Aquesta setmana ha semblat avançar la convergència entre el seu partit i el de Rosa Díez, l’exconsellera del Govern Basc encapçalat pel PNB, que afirma que això nostre, encara que no matem, de fet, és pitjor. Mentre arriba el moment, Ciudadanos va perdent gas a mans de Podemos en la seva imatge de gran regenerador de la vida política espanyola. El seu coordinador a Valencia, l’expopular Francisco Mut, ha plegat després de la seva imputació per desviar suposadament 6 milions d’euros atorgats pel govern valencià a un centre d’innovació. Als casos Cañas i Nart, s’afegeix ara, doncs, un altre entre els (se suposava) croats contra la corrupció. I és que no resulta estrany que a Riviera se li esvaloti el galliner: amb tantes hores de plató la vida no li dóna per més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…