Ves al contingut principal

[-40] El subconscient els traeix

Amb comptadíssimes excepcions (per raons de formació acadèmica, de vegades, Joaquim Coll) és pràcticament impossible mantenir un diàleg civilitzat amb els dependentistes en relació a la història de Catalunya. Josep Fontana ho exposava fa pocs dies en un article de lectura imprescincible, que em dóna peu a estirar d’un fil que fa dies que volia resseguir amb un apunt com aquest. L’anàlisi del passat, l’avaluació, la discussió i el debat en base als documents històrics disponibles, es veu substituïda sistemàticament en articulistes com ara Gregorio Morán, Francesc de Carreras o Francesc Granell (la llista d’articulistes d’El País d’aquest perfil seria pràcticament inacabable), per un veritable allau d’insults ad hominem en els quals hi ha una paraula que sempre apareix: manipulació i manipuladors.

En història, naturalment, la veritat és un artefacte difícil de construir. De múltiples cares. Hi ha el perill, al qual ningú és immune, d’insistir en una part del seu rostre, la que s’adiu millor a les nostres conviccions, deixant de banda les altres que enlletgeixen el propi argumentari. Normalment, capturem només fragments de veritat. Però el que més em frapa, després d’aquests mesos del Tricentenari, és l’alegria amb la qual els més prestigiosos opinadors del dependentisme titllen de manipulació qualsevol heterodòxia amb la seva visió del passat i de manipuladors als qui en discrepem. És una qüestió prèvia a l’anàlisi dels fets en debat (sobre els quals, normalment, pateixen d’una ignorància supina): d’on els prové aquest afany per titllar l’altre, sistemàticament, de manipulador? I, francament, per més que hi dono voltes, l’única explicació que hi trobo és que els subconscient els traeix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…