Ves al contingut principal

[-41] Bestiari del procés (111): J. Fernández Díaz, Á. de la Fuente i F. Marhuenda

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
La vena racista.
Una setmana més, el ministre Jorge Fernández Díaz, alhora que presenta llibre (en companyia d’altres padrins de Societat Civil Catalana), sota un segell editorial habituat a la propaganda feixista, ens ha ofert un nou espectacle denigrant. No s’ha tallat a l’hora de denunciar el fet que es faci campanya en pro de la independència entre un determinat col·lectiu de catalans d’origen estranger. Per posar-se la bena abans de la ferida, decideix no amagar la seva vena racista. Parla com si els fidels d’una religió no poguessin ser catalans, ni tinguessin dret a votar el que els vingui de gust sobre el futur d’aquest país. Per arrodonir-ho, pretén dir a una fundació privada (no a les que difonen amb la comprensió i les subvencions del seu govern la memòria del feixisme) què pot i què no pot fer. Aquest ministre és una joia.

Fuente, Ángel de la (investigador de CSIC).
Les xifres d’un veritable campió.
Durant setmanes i mesos, amb inacabables debats als mitjans i entrevistes a l’interessat a tota hora, vàrem assistir a la maniobra del govern espanyol consistent a intentar reduir, com fos, el volum admès de l’espoli fiscal català. Per aconseguir-ho, no van trobar ningú més solvent que el professor de la Fuente, un home de Ciudadanos i tot un expert en els càlculs a ull, com ell mateix explicava obertament. Aquesta setmana, realment hilarant, ens ha sorprès la notícia que denuncia en un estudi el fet que l’extensió del concert basc i navarrès a Catalunya seria un veritable “suïcidi polític” pel fet que provocaria una pèrdua d’ingressos econòmics a les comunitats autònomes de règim comú per valor de... 16.000 milions. Impressionant. És veu que mantenir la sagnia actual, en canvi, no significa pas la mort lenta del nostre país.

Marhuenda, Francisco (director de “La Razón”).
Comptes per la culata.
Les portades del diari propietat de José Manuel Lara competeixen cada dia en el gran concurs de l’esperpent propagandístic. Aquesta vegada, però, en Marhuenda s’ha superat. Si pensàveu que les dues dedicades al registre de la patent de l’estelada que obligaria els independentistes a pagar pel seu ús era insuperable, aquests set dies, l’historiador i professor de la Carles III (no ho deveu saber perquè ell no ho diu mai), ens ha regalat una enquesta genial sota un titular segons el qual el 80,7% dels catalans no van participar a la gran V de la Diada a Barcelona. Els que sí ho van fer, però, van ser el 18,8%, el que situa la magnitud de la manifestació en 1,5 milions i multiplica per tres les xifres oficials que el dependentisme volia imposar com a relat als mitjans. Si parlem de trets al peu, aquest és veritablement mític.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…