Ves al contingut principal

[-41] Bestiari del procés (111): J. Fernández Díaz, Á. de la Fuente i F. Marhuenda

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
La vena racista.
Una setmana més, el ministre Jorge Fernández Díaz, alhora que presenta llibre (en companyia d’altres padrins de Societat Civil Catalana), sota un segell editorial habituat a la propaganda feixista, ens ha ofert un nou espectacle denigrant. No s’ha tallat a l’hora de denunciar el fet que es faci campanya en pro de la independència entre un determinat col·lectiu de catalans d’origen estranger. Per posar-se la bena abans de la ferida, decideix no amagar la seva vena racista. Parla com si els fidels d’una religió no poguessin ser catalans, ni tinguessin dret a votar el que els vingui de gust sobre el futur d’aquest país. Per arrodonir-ho, pretén dir a una fundació privada (no a les que difonen amb la comprensió i les subvencions del seu govern la memòria del feixisme) què pot i què no pot fer. Aquest ministre és una joia.

Fuente, Ángel de la (investigador de CSIC).
Les xifres d’un veritable campió.
Durant setmanes i mesos, amb inacabables debats als mitjans i entrevistes a l’interessat a tota hora, vàrem assistir a la maniobra del govern espanyol consistent a intentar reduir, com fos, el volum admès de l’espoli fiscal català. Per aconseguir-ho, no van trobar ningú més solvent que el professor de la Fuente, un home de Ciudadanos i tot un expert en els càlculs a ull, com ell mateix explicava obertament. Aquesta setmana, realment hilarant, ens ha sorprès la notícia que denuncia en un estudi el fet que l’extensió del concert basc i navarrès a Catalunya seria un veritable “suïcidi polític” pel fet que provocaria una pèrdua d’ingressos econòmics a les comunitats autònomes de règim comú per valor de... 16.000 milions. Impressionant. És veu que mantenir la sagnia actual, en canvi, no significa pas la mort lenta del nostre país.

Marhuenda, Francisco (director de “La Razón”).
Comptes per la culata.
Les portades del diari propietat de José Manuel Lara competeixen cada dia en el gran concurs de l’esperpent propagandístic. Aquesta vegada, però, en Marhuenda s’ha superat. Si pensàveu que les dues dedicades al registre de la patent de l’estelada que obligaria els independentistes a pagar pel seu ús era insuperable, aquests set dies, l’historiador i professor de la Carles III (no ho deveu saber perquè ell no ho diu mai), ens ha regalat una enquesta genial sota un titular segons el qual el 80,7% dels catalans no van participar a la gran V de la Diada a Barcelona. Els que sí ho van fer, però, van ser el 18,8%, el que situa la magnitud de la manifestació en 1,5 milions i multiplica per tres les xifres oficials que el dependentisme volia imposar com a relat als mitjans. Si parlem de trets al peu, aquest és veritablement mític.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…