Ves al contingut principal

[-44] Diumenge serà històric

Fins a on sé, el Gran Timoner està preparant un acte de signatura del decret de convocatòria de la Consulta del 9-N de gran solemnitat. Serà al Palau de la Generalitat, un bonic edifici medieval i renaixentista que podem ensenyar als dignataris i als periodistes estrangers amb l’explicació que som davant una institució (ep, Soraya, atenció!) amb més de 650 anys d’història. En l’any del Tricentenari, aquest acte constituirà un episodi remarcable en el procés, volgudament relligat amb la història del catalanisme i de la institució de govern del país. Un moment per reconciliar-s’hi, després de la tristor que ens provocarà la compareixença de l’exhonorable president Pujol demà divendres.

Va, m’hi arrisco i espero que aquest apunt no caduqui en poques hores. Crec que la signatura del decret de convocatòria tindrà lloc diumenge a migdia i que el president Mas compareixerà, per demanar al govern espanyol que no bloquegi la nostra Consulta legal i acordada, davant tots els catalans (i Mònica Terribas en particular) a la nit, en “prime time”. Tot plegat, repeteixo, per emfatitzar el moment històric que estem vivint i per donar testimoni davant del món de la importància del fet. Sí amigues i amics, tenim un trumfo i l’hem de fer valer. Consulta fins al final. Només cal veure els nervis dels nostres adversaris. A l’anhel democràtic de set milions i mig de catalans, ells només hi oposen mala llet. Agror concentrada. Estan molt preocupats, perquè (tot i que ells tenen la força) saben que la il·lusió és amb nosaltres.

Comentaris

  1. Jo penso plantar-me davant del col·legi electoral que em toqui el dia 9 de Novembre. Per cert, bona idea la que proposes.

    ResponElimina
  2. L'unionisme només proposa el no a tot, sense cap mena de proposta constructiva. La batalla ideològica l'hem guanyada per golejada. Els obliguem a anar a remolc dels aconteixements.

    ResponElimina
  3. aquest diumenge? quan dius que t'hi jugues?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…