[-42] Bestiari del procés (110): N. Amat, J. Bono i D. Camats

Amat, Nuria (escriptora).
Víctima agressora.
D’entre la fauna que durant aquests mesos s’ha rabejat a insultar els sobiranistes destaca l’escriptora Nuria Amat. Aquesta setmana, convidada per tots nosaltres a promocionar la seva obra a través de l’Institut Ramon Llull, ens ha llançat des d’un diari suec nous insults gratuïts assimilant la nostra causa amb el pensament totalitari. Des de la seva modesta mansió de Tamariu, té la barra immoral de presentar-se com una autèntica “víctima” de la marginació del separatisme. No pas pel fet de triar la llengua de 400 milions de possibles lectors sobre la de deu (quin mèrit!), sinó per haver estat suposadament bandejada de la Universitat de Barcelona: oblida explicar, però, que en el seu cas, els motius suposadament ideològics són en realitat una condemna ferma per plagi en el 80% d’una obra “inspirada” en la d’uns companys de facultat. Vaja, un veritable model ètic “Marca España”.

Bono, José (expresident i exministre socialista espanyol).
Senyals de nervis.
Doneu-los el que sigui. O millor: enganyeu-los com sigui. Aquesta és ja, a hores d’ara, amb excepcions ultres com les de Carme Chacón, tendrament enamorada de Societat Civil Catalana, la divisa del (encara) segon partit espanyol. S’escolten ja, doncs, les primeres expressions públiques de “canguelo” en la banda socialista. El nou líder, cruelment comparat a les xarxes socials amb el ninot que feia parella amb la mítica “Barbie”, ha manifestat la seva estima pel nostre país i els seus ciutadans. Esta bé. Però el seu sobtat afecte seria molt més creïble si anés acompanyat d’un acte de respecte al nostre criteri: que es posicioni a favor del 9-N; que ens deixi votar allò que volem i no una reforma incolora per marejar la perdiu una altra generació.

Camats, Dolors (portaveu d’ICV al Parlament de Catalunya).
Menfotisme decebedor.
La gestió per part d’ICV-EUiA de la Consulta del 9-N comença a resultar francament frustrant. Fins ara havien portat prou bé la tensió interna que ha esventrat altres partits des de l’inici del procés. Durant els darrers mesos, però, han optat per ficar el cap sota l’ala de manera poc presentable. Eulàlia Vintró ho ha criticat des de l’ala espanyolista de la formació. Els ecosocialistes han optat per encarar massa tard el debat i han estafat els seus militants oferint una consulta interna que no respondrà a un posicionament obert, sinó a la simple ratificació de partit pres per la direcció. Tot apunta, a més, que es decantaran per donar llibertat de vot als seus militants a la segona pregunta. I, francament, que un partit no tingui un criteri definit sobre quin futur polític vol per al seu país és surrealista.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas