Ves al contingut principal

[-42] Bestiari del procés (110): N. Amat, J. Bono i D. Camats

Amat, Nuria (escriptora).
Víctima agressora.
D’entre la fauna que durant aquests mesos s’ha rabejat a insultar els sobiranistes destaca l’escriptora Nuria Amat. Aquesta setmana, convidada per tots nosaltres a promocionar la seva obra a través de l’Institut Ramon Llull, ens ha llançat des d’un diari suec nous insults gratuïts assimilant la nostra causa amb el pensament totalitari. Des de la seva modesta mansió de Tamariu, té la barra immoral de presentar-se com una autèntica “víctima” de la marginació del separatisme. No pas pel fet de triar la llengua de 400 milions de possibles lectors sobre la de deu (quin mèrit!), sinó per haver estat suposadament bandejada de la Universitat de Barcelona: oblida explicar, però, que en el seu cas, els motius suposadament ideològics són en realitat una condemna ferma per plagi en el 80% d’una obra “inspirada” en la d’uns companys de facultat. Vaja, un veritable model ètic “Marca España”.

Bono, José (expresident i exministre socialista espanyol).
Senyals de nervis.
Doneu-los el que sigui. O millor: enganyeu-los com sigui. Aquesta és ja, a hores d’ara, amb excepcions ultres com les de Carme Chacón, tendrament enamorada de Societat Civil Catalana, la divisa del (encara) segon partit espanyol. S’escolten ja, doncs, les primeres expressions públiques de “canguelo” en la banda socialista. El nou líder, cruelment comparat a les xarxes socials amb el ninot que feia parella amb la mítica “Barbie”, ha manifestat la seva estima pel nostre país i els seus ciutadans. Esta bé. Però el seu sobtat afecte seria molt més creïble si anés acompanyat d’un acte de respecte al nostre criteri: que es posicioni a favor del 9-N; que ens deixi votar allò que volem i no una reforma incolora per marejar la perdiu una altra generació.

Camats, Dolors (portaveu d’ICV al Parlament de Catalunya).
Menfotisme decebedor.
La gestió per part d’ICV-EUiA de la Consulta del 9-N comença a resultar francament frustrant. Fins ara havien portat prou bé la tensió interna que ha esventrat altres partits des de l’inici del procés. Durant els darrers mesos, però, han optat per ficar el cap sota l’ala de manera poc presentable. Eulàlia Vintró ho ha criticat des de l’ala espanyolista de la formació. Els ecosocialistes han optat per encarar massa tard el debat i han estafat els seus militants oferint una consulta interna que no respondrà a un posicionament obert, sinó a la simple ratificació de partit pres per la direcció. Tot apunta, a més, que es decantaran per donar llibertat de vot als seus militants a la segona pregunta. I, francament, que un partit no tingui un criteri definit sobre quin futur polític vol per al seu país és surrealista.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…