Ves al contingut principal

[-43] British coffee

Els dies sedimenten a tot drap els resultats que coneixíem (sembla que fa tant, però no) avui fa tot just una setmana. Encara que amb alguns interrogants pels casos de frau denunciats a través, sobretot, de les xarxes socials (ignorem l’abast exacte), els escocesos, sobretot els de la tercera edat, es van decantar per mantenir els llaços de dependència amb Londres. No cal dir que la victòria del no a Escòcia ens ha privat als catalans de contemplar amb satisfacció un precedent en l’ampliació interna de la Unió Europea; les lamentables declaracions posteriors de Barroso i Van Rompuy han palesat el seu alleujament: poden continuar tranquils ensorrant Europa. El no escocès, però, ha activat uns quants mecanismes que, tard o d’hora acabaran per tenir un influx positiu sobre el cas català: la injusta generalització federal al Regne Unit i el sentiment d’estafa per les promeses incomplertes.

L’alarma general per la possible victòria del sí va provocar que els tres partits britànics (conservadors, laboristes i liberal-demòcrates) es llancessin a una carrera de promeses que, teòricament, haurien de derivar ara en un cafè per tothom federal: sabem ben bé que aquest aigualiment no resol res i, sobretot, que, legítimament, pot ser vist des d’Anglaterra com una imposició (ells no el voten?). La inviabilitat de les promeses de la darrera setmana provocarà que ben aviat es comprovi l’estafa unionista en la darrera hora: l’ensarronada quedarà cruelment al descobert. I, sobretot, el referèndum promogut pels conservadors, per al 2015, sobre una hipotètica sortida del Regne Unit de la Unió Europea pot provocar una situació insostenible, molt especialment si a Anglaterra guanya el sí i a Escòcia el no. No descarteu que el segon referèndum sobre la independència estigui molt més a prop que en el precedent quebequès.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…