[-45] Bestiari del procés (109): X. Sardà, X. Solano i A. Velencoso

Sardà, Xavier (periodista).
Sarcasme contra buidor.
A la tertúlia dels dilluns de la ràdio comtal, un dels activistes històrics del Partit dels Socialistes feia la conyeta habitual. Hi havia, però, alguna cosa diferent. Se’l veia tocat. La constatació de l’arrel popular, festiva i il·lusionant de la més gran mobilització independentista fa mal. Per als suposats progres de tota la vida, per als esquerrans oficials, restar al marge del moviment popular més potent de la història del país cou i molt. Sardà va emprendre la gran fugida endavant del sarcasme per no haver d’afrontar la realitat: que els seus adopten tota mena d’estratègies brutes de desgast i que la gent els replica amb voluntat de construir un nou país regenerat. Ell ha triat el camp equivocat en la batalla per la llibertat i la regeneració. I ho sap.

Solano, Xavier (exdelegat de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i assessor de l’Scottish National Party).
L’analogia escocesa.
Els catalans ens hem abocat a seguir aquests dies el referèndum escocès. En tenim gent, com Xavier Solano, particularment indicada i compromesa amb la causa. Alguns catalanets babaus s’han sorprès que els líders escocesos, començant pel mateix Alex Salmond, hagin marcat distàncies amb el procés català: és del tot lògic, per no crear anticossos. No voldria desenganyar ningú, però nosaltres també ho farem amb els que vinguin al darrera nostre. La vida és dura. Una altra cosa és que els moviments desfermats a Escòcia, Catalunya, Euskadi o Sardenya no representin també la voluntat de construir espais polítics més propers a la gent i amb un compromís amb una Unió Europea federal que no passi per la unió d’estats-nació a l’antiga que ens ha portat a la situació actual.

Velencoso, Andrés (model).
D’èxit en èxit.
Després del gran regal que els dependentistes de Societat Civil Catalana ens van oferir amb la frustrada convocatòria de Tarragona (3.300 assistents comptabilitzats per la bona gent de Contrastant), la mare de tots els trets al peu, amb l’assistència, a més, d’elements nazis que com sempre van exhibir la seva presència a les xarxes socials, aquesta setmana l’organització dependentista s’ha lluït amb l’exhibició d’un suposat suport de Velencoso a la seva causa. Resultat: una amenaça de demanda per l’ús indegut de la seva imatge i un ridícul espantós. En fi, que hi farem. No dubteu, però, ni per un segon, que la incapacitat d’aconseguir un sol suport públic (tot i els diners que deuen posar damunt la taula per aconseguir-lo) serà culpa del règim totalitari sobiranista que asfixia els mitjans catalans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)