Ves al contingut principal

[-45] Bestiari del procés (109): X. Sardà, X. Solano i A. Velencoso

Sardà, Xavier (periodista).
Sarcasme contra buidor.
A la tertúlia dels dilluns de la ràdio comtal, un dels activistes històrics del Partit dels Socialistes feia la conyeta habitual. Hi havia, però, alguna cosa diferent. Se’l veia tocat. La constatació de l’arrel popular, festiva i il·lusionant de la més gran mobilització independentista fa mal. Per als suposats progres de tota la vida, per als esquerrans oficials, restar al marge del moviment popular més potent de la història del país cou i molt. Sardà va emprendre la gran fugida endavant del sarcasme per no haver d’afrontar la realitat: que els seus adopten tota mena d’estratègies brutes de desgast i que la gent els replica amb voluntat de construir un nou país regenerat. Ell ha triat el camp equivocat en la batalla per la llibertat i la regeneració. I ho sap.

Solano, Xavier (exdelegat de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i assessor de l’Scottish National Party).
L’analogia escocesa.
Els catalans ens hem abocat a seguir aquests dies el referèndum escocès. En tenim gent, com Xavier Solano, particularment indicada i compromesa amb la causa. Alguns catalanets babaus s’han sorprès que els líders escocesos, començant pel mateix Alex Salmond, hagin marcat distàncies amb el procés català: és del tot lògic, per no crear anticossos. No voldria desenganyar ningú, però nosaltres també ho farem amb els que vinguin al darrera nostre. La vida és dura. Una altra cosa és que els moviments desfermats a Escòcia, Catalunya, Euskadi o Sardenya no representin també la voluntat de construir espais polítics més propers a la gent i amb un compromís amb una Unió Europea federal que no passi per la unió d’estats-nació a l’antiga que ens ha portat a la situació actual.

Velencoso, Andrés (model).
D’èxit en èxit.
Després del gran regal que els dependentistes de Societat Civil Catalana ens van oferir amb la frustrada convocatòria de Tarragona (3.300 assistents comptabilitzats per la bona gent de Contrastant), la mare de tots els trets al peu, amb l’assistència, a més, d’elements nazis que com sempre van exhibir la seva presència a les xarxes socials, aquesta setmana l’organització dependentista s’ha lluït amb l’exhibició d’un suposat suport de Velencoso a la seva causa. Resultat: una amenaça de demanda per l’ús indegut de la seva imatge i un ridícul espantós. En fi, que hi farem. No dubteu, però, ni per un segon, que la incapacitat d’aconseguir un sol suport públic (tot i els diners que deuen posar damunt la taula per aconseguir-lo) serà culpa del règim totalitari sobiranista que asfixia els mitjans catalans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…