Ves al contingut principal

[-45] Bestiari del procés (109): X. Sardà, X. Solano i A. Velencoso

Sardà, Xavier (periodista).
Sarcasme contra buidor.
A la tertúlia dels dilluns de la ràdio comtal, un dels activistes històrics del Partit dels Socialistes feia la conyeta habitual. Hi havia, però, alguna cosa diferent. Se’l veia tocat. La constatació de l’arrel popular, festiva i il·lusionant de la més gran mobilització independentista fa mal. Per als suposats progres de tota la vida, per als esquerrans oficials, restar al marge del moviment popular més potent de la història del país cou i molt. Sardà va emprendre la gran fugida endavant del sarcasme per no haver d’afrontar la realitat: que els seus adopten tota mena d’estratègies brutes de desgast i que la gent els replica amb voluntat de construir un nou país regenerat. Ell ha triat el camp equivocat en la batalla per la llibertat i la regeneració. I ho sap.

Solano, Xavier (exdelegat de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i assessor de l’Scottish National Party).
L’analogia escocesa.
Els catalans ens hem abocat a seguir aquests dies el referèndum escocès. En tenim gent, com Xavier Solano, particularment indicada i compromesa amb la causa. Alguns catalanets babaus s’han sorprès que els líders escocesos, començant pel mateix Alex Salmond, hagin marcat distàncies amb el procés català: és del tot lògic, per no crear anticossos. No voldria desenganyar ningú, però nosaltres també ho farem amb els que vinguin al darrera nostre. La vida és dura. Una altra cosa és que els moviments desfermats a Escòcia, Catalunya, Euskadi o Sardenya no representin també la voluntat de construir espais polítics més propers a la gent i amb un compromís amb una Unió Europea federal que no passi per la unió d’estats-nació a l’antiga que ens ha portat a la situació actual.

Velencoso, Andrés (model).
D’èxit en èxit.
Després del gran regal que els dependentistes de Societat Civil Catalana ens van oferir amb la frustrada convocatòria de Tarragona (3.300 assistents comptabilitzats per la bona gent de Contrastant), la mare de tots els trets al peu, amb l’assistència, a més, d’elements nazis que com sempre van exhibir la seva presència a les xarxes socials, aquesta setmana l’organització dependentista s’ha lluït amb l’exhibició d’un suposat suport de Velencoso a la seva causa. Resultat: una amenaça de demanda per l’ús indegut de la seva imatge i un ridícul espantós. En fi, que hi farem. No dubteu, però, ni per un segon, que la incapacitat d’aconseguir un sol suport públic (tot i els diners que deuen posar damunt la taula per aconseguir-lo) serà culpa del règim totalitari sobiranista que asfixia els mitjans catalans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…