[-46] Bestiari del procés (108): C. Luena, A. Mas i A. Sánchez Camacho

Luena, César (secretari d’organització del PSOE).
Federar-nos a sobre.
El nou número dos del Partit Socialista, el doctor Luena, s’ha afegit (amb la ignominiosa contribució de José Bono, ben destacat, al capdavant, amb la seva diatriba covarda contra el president Pasqual Maragall) a la llista de polítics socialistes espanyols que aquesta setmana s’han abraonat sobre la nostra dignitat. Diu que el president de Catalunya sembla un zombi i que “se li ha anat l’olla”. Ens situa, a la majoria dels catalans, entre els morts vivents i els orats. Sense dubte, són les millors condicions per mantenir-nos junts. El gran nivell d’expressions d’aquesta mena fan pensar l’èxit de la renovació del partit i auguren una gran sensibilitat envers les demandes que expressen al carrer centenars de milers de catalans. Les enquestes preveuen una veritable catàstrofe del vell partit socialista espanyol davant l’empenta de Podemos: francament, s’entén.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Cap de colla.
Ha estat una setmana intensa per al Gran Timoner. Sòlid durant el Debat de Política General, ha estat particularment brillant en la seva valoració del referèndum escocès: roda de premsa multilingüe davant una munió de mitjans internacionals. Insistència en el fet que la Consulta no només és la millor opció de consens a Catalunya, sinó també, com s’ha demostrat a Escòcia, el millor aval davant del món per a resoldre el conflicte nacional que plantegem. Ara, amb la convocatòria de la Consulta en les properes hores, comença la fase decisiva: una partida d’escacs en la qual cada moviment ha d’anar compassat amb la unitat de tots els partits catalans compromesos en el procés; temps d’intel·ligència, de lideratge i d’anar tots a una: un còctel complex però imprescindible.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partit Popular a Catalunya).
Doble favor.
La reacció de la líder dels populars catalans davant l’èxit de la Via Catalana 2014 ha estat una nova benedicció per al procés. Sense ruboritzar-se, sense moure una pestanya (encara que això sigui potser per altres raons de física estètica) va afirmar que la V de la Diada demostrava que el sobiranisme va a la baixa. Negar la realitat d’una manera tan bèstia té un doble benefici per a nosaltres: de cara endins la desacredita davant qualsevol que tingui dos dits de front i no visqui completament aïllat del seu entorn, sigui a Pedralbes o a l’extrarradi; de cara enfora, en desinformar els espanyols, aconsegueix l’objectiu de desconnectar encara més les opinions públiques dels nostres dos països, alhora que confon les classes dirigents de l’Estat. Senyores i senyors, gran servei de l’Alicia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas