Ves al contingut principal

[-46] Bestiari del procés (108): C. Luena, A. Mas i A. Sánchez Camacho

Luena, César (secretari d’organització del PSOE).
Federar-nos a sobre.
El nou número dos del Partit Socialista, el doctor Luena, s’ha afegit (amb la ignominiosa contribució de José Bono, ben destacat, al capdavant, amb la seva diatriba covarda contra el president Pasqual Maragall) a la llista de polítics socialistes espanyols que aquesta setmana s’han abraonat sobre la nostra dignitat. Diu que el president de Catalunya sembla un zombi i que “se li ha anat l’olla”. Ens situa, a la majoria dels catalans, entre els morts vivents i els orats. Sense dubte, són les millors condicions per mantenir-nos junts. El gran nivell d’expressions d’aquesta mena fan pensar l’èxit de la renovació del partit i auguren una gran sensibilitat envers les demandes que expressen al carrer centenars de milers de catalans. Les enquestes preveuen una veritable catàstrofe del vell partit socialista espanyol davant l’empenta de Podemos: francament, s’entén.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Cap de colla.
Ha estat una setmana intensa per al Gran Timoner. Sòlid durant el Debat de Política General, ha estat particularment brillant en la seva valoració del referèndum escocès: roda de premsa multilingüe davant una munió de mitjans internacionals. Insistència en el fet que la Consulta no només és la millor opció de consens a Catalunya, sinó també, com s’ha demostrat a Escòcia, el millor aval davant del món per a resoldre el conflicte nacional que plantegem. Ara, amb la convocatòria de la Consulta en les properes hores, comença la fase decisiva: una partida d’escacs en la qual cada moviment ha d’anar compassat amb la unitat de tots els partits catalans compromesos en el procés; temps d’intel·ligència, de lideratge i d’anar tots a una: un còctel complex però imprescindible.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partit Popular a Catalunya).
Doble favor.
La reacció de la líder dels populars catalans davant l’èxit de la Via Catalana 2014 ha estat una nova benedicció per al procés. Sense ruboritzar-se, sense moure una pestanya (encara que això sigui potser per altres raons de física estètica) va afirmar que la V de la Diada demostrava que el sobiranisme va a la baixa. Negar la realitat d’una manera tan bèstia té un doble benefici per a nosaltres: de cara endins la desacredita davant qualsevol que tingui dos dits de front i no visqui completament aïllat del seu entorn, sigui a Pedralbes o a l’extrarradi; de cara enfora, en desinformar els espanyols, aconsegueix l’objectiu de desconnectar encara més les opinions públiques dels nostres dos països, alhora que confon les classes dirigents de l’Estat. Senyores i senyors, gran servei de l’Alicia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…