[-48] Bestiari del procés (107): J.M. García-Margallo, P. i M. Gasol i I. Guardans

García-Margallo, José Manuel (ministre d’Afers Exteriors espanyol).
Patriota enfollit.
No li ha importat gens, amb congestió facial creixent, llançar la seva amenaça gratuïta davant mig centenar d’ambaixadors que devien mirar-se’l, astorats, amb ulls com taronges. El ministre, a l’hora que negava cínicament la censura ordida contra la difusió de la gran novel·la d’Albert Sánchez Piñol als Països Baixos, s’ha mostrat disposat a evitar l’exercici de la democràcia a Catalunya al preu que sigui. La veritat és que de mitjans no fan curt. S’hi estan posant a fons: durant la Diada, per exemple, mitjançant el bloqueig de les comunicacions via mòbil de centenars, potser milers, de responsables alts i mitjans de la mobilització, a nivell nacional i territorial. Un altre malbaratament: els recursos humans i tècnics abocats a Catalunya i arreu del món (que nosaltres financem en un 24%, com la resta de les despeses de l’Estat) no aturaran les nostres ganes.

Gasol, germans (basquetbolistes).
Sus váis a enterar.
Fins ara eren ben bé la joia de la corona. Des dels ulls de l’Espanya castellana, catalans dels bons. Encara que fos amb un punt, el just, de particularisme ben entès. Pau, en principi mut, havia donat el pas esperat en fer d’abanderat espanyol als Jocs Olímpics i en assistir a la coronació de Felip VI; el seu germà Marc, sempre tan efusiu, a la mínima oportunitat, en les seves manifestacions d’espanyolitat. I vés per on, ara, s’han atrevit a pronunciar-se a favor del dret de decidir, com el 80% dels seus conciutadans. Coincidint amb futbolistes com Piqué i Xavi o motociclistes com Aleix Espargaró. Ben segur, els Gasol continuen estant pel no, però, encara veurem com, amb la seva habilitat habitual, el dependentisme els acabarà portant a empentes, contra el seu capteniment innat, a votar pel Sí-Sí.

Guardans, Ignasi (exeuroparlamentari de CiU).
Enverinat de ressentiment.
Aquesta setmana li hem d’agrair (és molt important que votin!) un article pensat per mobilitzar el dependentisme, apel·lant a la responsabilitat dels qui ara no alcin la veu contra el procés, caracterizat com una “enorme ficción teatral llena de emociones casi futboleras y vacía de sustancia y racionalidad”. Encara que sigui mitjançant una cridanera contradicció de base: la d’afirmar que el procés acabarà en fracàs i alhora alertar de les seves terribles conseqüències. En què quedem? De fet, però, quan detalla el desastre que vindrà (un país “roto, frustrado y en crisis”) fa una deliciosa i exacta descripció del que tenim ara: és evident que a alguns la dependència els va força bé... de fet, fa cent anys que els permet viure com a reis. I és que Guardans és un marginat, això sí, que disposa de mitja pàgina al diari semi-gratuït dels Godó.

Comentaris

  1. D'AN GARCIA MARGALLO,CAP SORPRESA,,NET I NEBOT NET DE GENERALS"AFRICANISTES"UN ES EL QUE VA MANAR EL DESSASTRE DE L'ANUAL,QUINA PERLA TU ,I EL ALTRE VA COMANDAR LA CONEGUDA "MATANZA DE MARGALLO"...I "CUÑADISIMO"...¡¡¡
    AQUEST NENS DE SAN BOI...QUE VOLS, CUIDAN LES SEQUES...
    D'AN GUARDANS,NO HAN VAL NI LA PENA PARLAR.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)