Ves al contingut principal

[-49] Bestiari del procés (106): J. Cercas, N. Corredor i J.A. Duran i Lleida

Cercas, Javier (escriptor).
Tremolor de cames.
Diumenge passat, l’escriptor gironí d’origen extremeny, intentava desacreditar el moviment sobiranista amb una de les seves habituals agafades de rave per les fulles via comparació entre el processos escocès i català. Quan cal, no és nou, mentint descaradament: com quan afirma que a Salmond mai se li acudiria fer una Consulta il·legal, quan fou exactament el primer que va advertir que faria en guanyar les eleccions: que l’organitzaria amb acord o sense consentiment de Westminster. I és que Cercas porta molt malament l’arrel popular del moviment sobiranista a Catalunya: aquí les enquestes situen el suport al procés sociològicament basculat a l’esquerra; a Escòcia, originat per un Salmond que, encara que amb fortes arrels socials, substitueix l’espai dels conservadors al seu país i que només ha començat a tenir gruix i possibilitats de victòria quan s’ha estès a àmplies capes de votants laboristes i a l’esquerra alternativa.

Corredor, Nacho (periodista i politòleg).
Carco-progressisme.
Déu n’hi do! Tan joves i tan immobilistes, que practiquen, incomprensiblement exaltats als mitjans, impròpiament radicalitzats en homes amb tant de seny, una mena de hooligalisme legalista. Presoners d’una frase feta: la llei és mega-important (sic) ens ha recordat en una tertúlia radiofònica on ha fet forat. L’entorn socialista es mou en el fatu intent d’aconseguir una segona embaucada, una mena de Transició reloaded. Es tracta, sobretot, d’evitar que la gent triï en llibertat. Són molt del dret de decidir, però allò (i només allò) que a ells els surti dels nassos: és a dir, de presentar-nos precuinat l’habitual plat federal de sempre (unicornisme en estat pur) però una mica rescalfat. A veure si cola, com si la majoria dels catalans fóssim imbècils. Obliden que una altre de les diferències entre Catalunya i Escòcia és que aquí no li donem tant al whisky.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Trets al peu.
L’home continua a la reserva, esperant a la banda la seva oportunitat per sortir en suport de les forces d’ordre. La que els mitjans de l’establishment li treballen cada dia, tot reclamant al govern espanyol un camí del mig que no arriba. Una engruna per oferir als incauts. La setmana ha vingut marcada per la histèria duranista contra la possibilitat d’una Consulta que respongui només a la legalitat catalana i internacional. Naturalment, ell només en reconeix una, l’espanyola, i no “cinquenta y una”. Amb un toc directament surrealista quan va valorar les declaracions d’Oriol Junqueras com un tret al peu del procés: ell que porta anys fent curt-circuit al president Mas i que una vegada més ha preferit un dispar a la unitat, al cor mateix del sobiranisme. No vol trets al peu, perquè no maten.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…