Ves al contingut principal

[-50] "Hic est principium commotionem in Cathalonie"

8 de novembre (vés, un dia abans!). Però de 1460. El gran conflicte entre els Trastàmara i la Generalitat de Catalunya és a punt d’esclatar. Des de Fraga, on ha convocat la Cort general, Joan II, rei d’Aragó i comte de Barcelona, després d’haver-la esperonat fart d’esperar, suspèn la tumultuosa elecció que el Consell de Cent de la capital catalana ha fet dels representants que hi han d’assistir en nom de la ciutat. Aquell acte suposa una veritable declaració de guerra contra la classe dirigent catalana. La mobilització contra el rei és a punt de començar. L’escrivà de la Cancelleria que va copiar la carta reial al registre de la cúria anotà al marge, probablement, en recapitular, alguns anys més tard: “Hic est principium commotionem in Principatu Cathaloniae”, aquest fou el principi de les commocions (més endavant s’hi referiran com a torbacions) al Principat de Catalunya.

Avui, tants segles després, ens trobem en circumstàncies semblants. Després de mesos i setmanes de declaracions i bla, bla, bla (que s’han fet molt cansats), a punt a punt que tot comenci. D’aquí poques hores coneixerem el tot apunta que ajustat resultat del referèndum escocès. Però, sobretot, a primera hora de la tarda s’aprovarà la Llei de Consultes i pocs minuts més tard (crec), el president Mas signarà la convocatòria del 9-N. Després, ens espera el ràpid recurs aprovat en sessió extraordinària del Consejo de Ministros el dissabte i la prohibició de la Consulta entre dimarts i dijous per part del Tribunal Constitucional. Entremig, centenars d’ajuntaments celebraran plens extraordinaris per recolzar-la, l’ANC cridarà a la mobilització a pobles i ciutats i, tal vegada divendres mateix, d’aquí una setmana, ja tindrem els quatre líders del sobiranisme reunits a Palau. Així que, cordeu-vos el cinturó, que ara sí que comencen les commocions!

Comentaris

  1. Som-hi!!. Mai t'agrairem prou la feina feta, Granollacs

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…