[-52] Bestiari del procés (105): J. Soler, E. Torres-Dulce i J.A. Zarzalejos

Soler, Josep (economista).
Des de dalt del cavall.
Sense dubte, un dels grans gurús de les tertúlies nocturnes al castell comtal és l’economista Josep Soler. Aquesta setmana li hem sentit un argument que, fins ara, semblava només reservat al nivell deliri de les tertúlies madrilenyes sobre el que aquí anomenem procés i allà repte sobiranista. Diu (amb Nacho Corredor) que la plebs no podem votar sobre el que sigui, que és molt perillós. Que les elits il·lustrades, com si es tractés del vot censitari, han de decidir. Que imagina’t si poséssim a votació la pena de mort. El debat no és, si és que existís un posicionament majoritari a favor, de quina manera, a través de l’argumentació i el debat, convencem la gent per revertir-ho, sinó, simplement, com evitem que el carrer s’hi pugui pronunciar. D’això a la Grècia clàssica no en deien democràcia, sinó aristocràcia.

Torres-Dulce, Eduardo (fiscal general de l’Estat).
A cops de Codi.
Davant l’èxit descomunal de la nostra V, la primera reacció del poder judicial espanyol ha estat la del fiscal general de l’Estat, el mateix que va fulminar el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per justificar la Consulta; s’ha avançat als esdeveniments i ha optat per amenaçar les autoritats catalanes amb l’aplicació del Codi Penal. La nostra gran victòria de dijous ha refermat les seves dues grans “línies d’investigació”: l’una els convenç del fet que si ens insulten molt fort, molt fort, molt fort (aquests dies, de Joaquín Leguina a Paco Frutos, passant per l’inefable José Antonio Monago), acabarem plegant veles; l’altra, que consisteix a amenaçar-nos amb l’aplicació de la llei. És una guerra de nervis que haurem de saber resistir per guanyar.

Zarzalejos, José Antonio (periodista).
Escenes de melangia.
El títol del seu article del dia després ho diu tot: mentre els més primaris es despatxen amb insults indiscriminats (el de nazis recupera terreny, mentre l’assimilació del nostre mosaic amb Corea del Nord puja com l’escuma), el veterà periodista resumeix el seu article amb un encapçalament depressiu: “Siniestro total”. El text, si teniu la paciència de llegir-lo, conté un abstrús encadenament de divagacions inconnexes de fosca interpretació. Bàsicament, per acabar demanant temps per reconduir la situació de Catalunya. Els seus habituals articles de pinxo de barri amenaçador, substituïts per una reflexió de barra de bar després d’un excés etílic per a oblidar. El tenim francament fora de combat. M’ha fet peneta i tot.

Comentaris

  1. SENSA SAPARACIO DE PODERS,N' HI HA DEMOCRACIA,PRIMER DE CARRERA TU. PERO AQUESTA GENT SON DE LA GENERACIO DEL ·COME Y CALLA"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)