Ves al contingut principal

[-52] Bestiari del procés (105): J. Soler, E. Torres-Dulce i J.A. Zarzalejos

Soler, Josep (economista).
Des de dalt del cavall.
Sense dubte, un dels grans gurús de les tertúlies nocturnes al castell comtal és l’economista Josep Soler. Aquesta setmana li hem sentit un argument que, fins ara, semblava només reservat al nivell deliri de les tertúlies madrilenyes sobre el que aquí anomenem procés i allà repte sobiranista. Diu (amb Nacho Corredor) que la plebs no podem votar sobre el que sigui, que és molt perillós. Que les elits il·lustrades, com si es tractés del vot censitari, han de decidir. Que imagina’t si poséssim a votació la pena de mort. El debat no és, si és que existís un posicionament majoritari a favor, de quina manera, a través de l’argumentació i el debat, convencem la gent per revertir-ho, sinó, simplement, com evitem que el carrer s’hi pugui pronunciar. D’això a la Grècia clàssica no en deien democràcia, sinó aristocràcia.

Torres-Dulce, Eduardo (fiscal general de l’Estat).
A cops de Codi.
Davant l’èxit descomunal de la nostra V, la primera reacció del poder judicial espanyol ha estat la del fiscal general de l’Estat, el mateix que va fulminar el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per justificar la Consulta; s’ha avançat als esdeveniments i ha optat per amenaçar les autoritats catalanes amb l’aplicació del Codi Penal. La nostra gran victòria de dijous ha refermat les seves dues grans “línies d’investigació”: l’una els convenç del fet que si ens insulten molt fort, molt fort, molt fort (aquests dies, de Joaquín Leguina a Paco Frutos, passant per l’inefable José Antonio Monago), acabarem plegant veles; l’altra, que consisteix a amenaçar-nos amb l’aplicació de la llei. És una guerra de nervis que haurem de saber resistir per guanyar.

Zarzalejos, José Antonio (periodista).
Escenes de melangia.
El títol del seu article del dia després ho diu tot: mentre els més primaris es despatxen amb insults indiscriminats (el de nazis recupera terreny, mentre l’assimilació del nostre mosaic amb Corea del Nord puja com l’escuma), el veterà periodista resumeix el seu article amb un encapçalament depressiu: “Siniestro total”. El text, si teniu la paciència de llegir-lo, conté un abstrús encadenament de divagacions inconnexes de fosca interpretació. Bàsicament, per acabar demanant temps per reconduir la situació de Catalunya. Els seus habituals articles de pinxo de barri amenaçador, substituïts per una reflexió de barra de bar després d’un excés etílic per a oblidar. El tenim francament fora de combat. M’ha fet peneta i tot.

Comentaris

  1. SENSA SAPARACIO DE PODERS,N' HI HA DEMOCRACIA,PRIMER DE CARRERA TU. PERO AQUESTA GENT SON DE LA GENERACIO DEL ·COME Y CALLA"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…