Ves al contingut principal

[-53] Bestiari del procés (104): M. Puig, S. Sáenz de Santamaría i A. Sánchez Piñol

Puig, Miquel (economista).
Confiança pròpia.
L’economista brillant que ha ens ha ajudat a albirar com a model els millors països d’Europa, com Àustria i Dinamarca, es declara decididament contrari a la celebració d’una Consulta fora de la legalitat espanyola. Diu que seria un 6 d’Octubre. No puc discrepar més profundament: la Generalitat de Catalunya disposa dels instruments administratius i tècnics necessaris per dur a terme una Consulta perfectament homologable a nivell internacional. Per tant, només a posteriori, en funció de la interferència que els poders de l’Estat espanyol hi hagin pogut aplicar, podrem avaluar si han existit durant aquella jornada les condicions adequades per validar el resultat. Desistir-hi abans és, simplement, no creure en nosaltres mateixos. I si nosaltres no ho fem, aleshores sí que serà molt difícil que algú ens prengui seriosament al món.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del govern espanyol).
Vetllant contra els nostres drets.
Diu el venerat tèoric de la ciència política Allen Buchanan, un dels referents de capçalera del ministre García Margallo, que entre els arguments fonamentals que justifiquen una secessió (naturalment, unilateral) cal considerar l’existència d’una situació de facto de conculcació de drets fonamentals. Hi he pensat aquesta setmana, arran de la celebració de la convenció del Partido Popular a Badalona. En ella, la vicepresidenta del govern espanyol, amb una intensitat mitinera capaç d’adormir els més fidels, va “tranquil·litzar” l’auditori afirmant que la Consulta no es farà en cap cas; és més, va afirmar que era una imposició. Vaja, que votar és un atemptat als drets fonamentals i prohibir el vot és democràcia en estat pur.

Sánchez Piñol, Albert (escriptor).
Tàctiques de setge.
A Utrecht, fa pocs dies, als minadors els va esclatar la pólvora amb la que pretenien dinamitar els murs del procés. Després d’un editorial extraordinàriament positiu envers el procés, aparegut al diari més influent del món, “The New York Times”, el ridícul internacional d’Espanya es va disparar novament amb l’actuació del seu servei exterior contra l’escriptor, en prohibir la presentació de “Victus” a l’Instituto Cervantes de la ciutat neerlandesa. Per reblar el clau, a les poques hores, el cap de gabinet del president del Govern espanyol atacava públicament la novel·la en afirmar que manipula la història. Han decidit que poden dictar fins i tot la interpretació històrica que ha de servir de substrat a un text literari. El seu nivell de xaladura inquisitorial ja és desbordant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…