Ves al contingut principal

[-53] Bestiari del procés (104): M. Puig, S. Sáenz de Santamaría i A. Sánchez Piñol

Puig, Miquel (economista).
Confiança pròpia.
L’economista brillant que ha ens ha ajudat a albirar com a model els millors països d’Europa, com Àustria i Dinamarca, es declara decididament contrari a la celebració d’una Consulta fora de la legalitat espanyola. Diu que seria un 6 d’Octubre. No puc discrepar més profundament: la Generalitat de Catalunya disposa dels instruments administratius i tècnics necessaris per dur a terme una Consulta perfectament homologable a nivell internacional. Per tant, només a posteriori, en funció de la interferència que els poders de l’Estat espanyol hi hagin pogut aplicar, podrem avaluar si han existit durant aquella jornada les condicions adequades per validar el resultat. Desistir-hi abans és, simplement, no creure en nosaltres mateixos. I si nosaltres no ho fem, aleshores sí que serà molt difícil que algú ens prengui seriosament al món.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del govern espanyol).
Vetllant contra els nostres drets.
Diu el venerat tèoric de la ciència política Allen Buchanan, un dels referents de capçalera del ministre García Margallo, que entre els arguments fonamentals que justifiquen una secessió (naturalment, unilateral) cal considerar l’existència d’una situació de facto de conculcació de drets fonamentals. Hi he pensat aquesta setmana, arran de la celebració de la convenció del Partido Popular a Badalona. En ella, la vicepresidenta del govern espanyol, amb una intensitat mitinera capaç d’adormir els més fidels, va “tranquil·litzar” l’auditori afirmant que la Consulta no es farà en cap cas; és més, va afirmar que era una imposició. Vaja, que votar és un atemptat als drets fonamentals i prohibir el vot és democràcia en estat pur.

Sánchez Piñol, Albert (escriptor).
Tàctiques de setge.
A Utrecht, fa pocs dies, als minadors els va esclatar la pólvora amb la que pretenien dinamitar els murs del procés. Després d’un editorial extraordinàriament positiu envers el procés, aparegut al diari més influent del món, “The New York Times”, el ridícul internacional d’Espanya es va disparar novament amb l’actuació del seu servei exterior contra l’escriptor, en prohibir la presentació de “Victus” a l’Instituto Cervantes de la ciutat neerlandesa. Per reblar el clau, a les poques hores, el cap de gabinet del president del Govern espanyol atacava públicament la novel·la en afirmar que manipula la història. Han decidit que poden dictar fins i tot la interpretació històrica que ha de servir de substrat a un text literari. El seu nivell de xaladura inquisitorial ja és desbordant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…