[-53] Bestiari del procés (104): M. Puig, S. Sáenz de Santamaría i A. Sánchez Piñol

Puig, Miquel (economista).
Confiança pròpia.
L’economista brillant que ha ens ha ajudat a albirar com a model els millors països d’Europa, com Àustria i Dinamarca, es declara decididament contrari a la celebració d’una Consulta fora de la legalitat espanyola. Diu que seria un 6 d’Octubre. No puc discrepar més profundament: la Generalitat de Catalunya disposa dels instruments administratius i tècnics necessaris per dur a terme una Consulta perfectament homologable a nivell internacional. Per tant, només a posteriori, en funció de la interferència que els poders de l’Estat espanyol hi hagin pogut aplicar, podrem avaluar si han existit durant aquella jornada les condicions adequades per validar el resultat. Desistir-hi abans és, simplement, no creure en nosaltres mateixos. I si nosaltres no ho fem, aleshores sí que serà molt difícil que algú ens prengui seriosament al món.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del govern espanyol).
Vetllant contra els nostres drets.
Diu el venerat tèoric de la ciència política Allen Buchanan, un dels referents de capçalera del ministre García Margallo, que entre els arguments fonamentals que justifiquen una secessió (naturalment, unilateral) cal considerar l’existència d’una situació de facto de conculcació de drets fonamentals. Hi he pensat aquesta setmana, arran de la celebració de la convenció del Partido Popular a Badalona. En ella, la vicepresidenta del govern espanyol, amb una intensitat mitinera capaç d’adormir els més fidels, va “tranquil·litzar” l’auditori afirmant que la Consulta no es farà en cap cas; és més, va afirmar que era una imposició. Vaja, que votar és un atemptat als drets fonamentals i prohibir el vot és democràcia en estat pur.

Sánchez Piñol, Albert (escriptor).
Tàctiques de setge.
A Utrecht, fa pocs dies, als minadors els va esclatar la pólvora amb la que pretenien dinamitar els murs del procés. Després d’un editorial extraordinàriament positiu envers el procés, aparegut al diari més influent del món, “The New York Times”, el ridícul internacional d’Espanya es va disparar novament amb l’actuació del seu servei exterior contra l’escriptor, en prohibir la presentació de “Victus” a l’Instituto Cervantes de la ciutat neerlandesa. Per reblar el clau, a les poques hores, el cap de gabinet del president del Govern espanyol atacava públicament la novel·la en afirmar que manipula la història. Han decidit que poden dictar fins i tot la interpretació històrica que ha de servir de substrat a un text literari. El seu nivell de xaladura inquisitorial ja és desbordant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)