Ves al contingut principal

[-54] Fem-ho bé: desobeïm primer i avaluem després

L’apoteòsica V de la Diada ha suposat una sorollosa cleca al dependentisme. En sentit contrari, ha reforçat molt i molt les opcions que la Consulta es porti definitivament a terme. Que els centres de votació, tot i la prohibició del TC, s’obrin de bat a bat d’aquí poc més de cinquanta dies. Tal i com apunten les declaracions dels líders polítics, en els propers dies, la suspensió temporal de la Llei de Consultes i/o del decret de convocatòria obren la possibilitat d’un desacatament per temps, que podria permetre arribar sense represàlies a la mateixa nit del 8 de novembre: atès que es tractarà d’una suspensió cautelar, es podrà argumentar que es continua endavant amb tot l’operatiu per al cas que s’aixequés a darrera hora; al mateix temps, la capacitat del govern o els tribunals espanyols per aplicar mesures repressives es farà més difícil de justificar, perquè (encara) no s’haurà palesat una declarada actitud de desobediència.

És cert que (no ho descartem en absolut) el TC pot perpetrar a corre-cuita la sentència més ràpida de la seva història, davant la qual, naturalment, no existirà recurs. Serà el moment de continuar endavant amb la Consulta. El president Mas ja ha dit que la decisió de fer-ho o no serà consensuada i que la decisió no es derivarà d’una voluntat d’acatament al TC, sinó a les dificultats operatives reals que l’Estat espanyol pugui posar per tal d’evitar un exercici democràtic normal, d’acord amb els estàndards electorals internacionals. Estarà bé comptar amb observadors internacionals que validin el procés. En tot cas, només a posteriori, després d’un 9-N celebrat, serà el moment de considerar, a la vista de l’efectivitat de la tasca de boicot espanyola, si el resultat que se’n derivarà es concloent. Només aleshores (en funció del grau de participació i de la força del resultat) sabrem si cal procedir a la Declaració d’Independència o a unes eleccions on una llista única defensi la independència.

Comentaris

  1. Granollacs, molt bon article, però al meu criteri, parteixes d´un unic criteri l´oposició de l´Estat a dexar-nos votar el 9N, i no dius res de l´altra opció, que sigui la Federació de CiU , o una part d´ella que per prudencia o covardia acata la legalitat espanyola i no ens deixa votar . Que farem en aquest cas ?
    Per cert, una pregunta, Les narraciones historicas de Francesc de Castellví , que has anat publicant a Diari del Setge no continuen fina a 1725 ? seguiràs la cronica ?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…