[-55] Bestiari del procés (103): L. de Guindos, M. Iceta i J. Moragas

Guindos, Luis de (ministre d’Economia i Competitivitat espanyol).
Moviment revelador.
La setmana gloriosa de l’Onze de Setembre ha viscut un moviment especialment interessant als mercats internacionals del deute: la simple constatació de les possibilitats que el sí s’imposi el proper 18 de setembre en el referèndum a Escòcia ha provocat la major pujada de la prima de risc espanyola en quatre mesos: els mitjans internacionals ho han atribuït directament a la possibilitat que la independència escocesa afavoreixi (davant del bloqueig que practica el govern espanyol) una declaració d’independència no pactada a Catalunya, amb la consegüent obligació del Regne d’Espanya de fer-se càrrec d’un deute que, per ell mateix, resultarà impossible d’assumir en solitari. El deute espanyol, certament, la nostra bomba nuclear. La clau de tot plegat.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Idus de setembre.
Dilluns, mentre s’anuncia una entrevista entre Oriol Junqueras i els socialistes que han anant abandonant el partit i que són en camí d’una nova confluència, el nou líder del PSC decideix fer una passa més (potser, la definitiva) en la marginalització del seu partit reunint-se amb els patrons de Societat Civil Catalana i manifestant la important coincidència de les seves posicions. L’entitat ultradependentista dóna a conèixer, a més (després ho negaran) el fet que els socialistes catalans han llogat autocars per participar a la “gran” concentració de Tarragona, en la qual coincidiran de bracet, com passa sovint a ajuntaments com el de l’Hospitalet, amb la Plataforma per Catalunya. Se sap aleshores també que els trens que era impossible llogar a l’ANC, ara sí, podran fer el camí en direcció contrària posats al servei de la unitat d’Espanya.

Moragas, Jorge (cap de gabinet de la presidència del govern espanyol).
Salvem Espanya.
Hores després de la gran V s’ha fet públic un missatge enviat per un dels homes clau de la sala de màquines de la Moncloa a l’ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola, tot animant-la a denunciar estratègicament les malifetes del fill del president, amb l’objectiu confessat de “salvar Espanya”. Així de contundent. Després del famós fiscal de confiança de la líder dels populars a Catalunya, ara també confirmem el que ja sospitàvem: que la presidència del Govern juga infructuosament i immoral amb la informació que li ofereixen els serveis de l’Estat a fi de descavalcar el procés català. I certament, si cal “salvar Espanya” a base de joc brut, vol dir que això nostre ja ho veuen francament xungo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas