Ves al contingut principal

[-55] Bestiari del procés (103): L. de Guindos, M. Iceta i J. Moragas

Guindos, Luis de (ministre d’Economia i Competitivitat espanyol).
Moviment revelador.
La setmana gloriosa de l’Onze de Setembre ha viscut un moviment especialment interessant als mercats internacionals del deute: la simple constatació de les possibilitats que el sí s’imposi el proper 18 de setembre en el referèndum a Escòcia ha provocat la major pujada de la prima de risc espanyola en quatre mesos: els mitjans internacionals ho han atribuït directament a la possibilitat que la independència escocesa afavoreixi (davant del bloqueig que practica el govern espanyol) una declaració d’independència no pactada a Catalunya, amb la consegüent obligació del Regne d’Espanya de fer-se càrrec d’un deute que, per ell mateix, resultarà impossible d’assumir en solitari. El deute espanyol, certament, la nostra bomba nuclear. La clau de tot plegat.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Idus de setembre.
Dilluns, mentre s’anuncia una entrevista entre Oriol Junqueras i els socialistes que han anant abandonant el partit i que són en camí d’una nova confluència, el nou líder del PSC decideix fer una passa més (potser, la definitiva) en la marginalització del seu partit reunint-se amb els patrons de Societat Civil Catalana i manifestant la important coincidència de les seves posicions. L’entitat ultradependentista dóna a conèixer, a més (després ho negaran) el fet que els socialistes catalans han llogat autocars per participar a la “gran” concentració de Tarragona, en la qual coincidiran de bracet, com passa sovint a ajuntaments com el de l’Hospitalet, amb la Plataforma per Catalunya. Se sap aleshores també que els trens que era impossible llogar a l’ANC, ara sí, podran fer el camí en direcció contrària posats al servei de la unitat d’Espanya.

Moragas, Jorge (cap de gabinet de la presidència del govern espanyol).
Salvem Espanya.
Hores després de la gran V s’ha fet públic un missatge enviat per un dels homes clau de la sala de màquines de la Moncloa a l’ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola, tot animant-la a denunciar estratègicament les malifetes del fill del president, amb l’objectiu confessat de “salvar Espanya”. Així de contundent. Després del famós fiscal de confiança de la líder dels populars a Catalunya, ara també confirmem el que ja sospitàvem: que la presidència del Govern juga infructuosament i immoral amb la informació que li ofereixen els serveis de l’Estat a fi de descavalcar el procés català. I certament, si cal “salvar Espanya” a base de joc brut, vol dir que això nostre ja ho veuen francament xungo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…