Ves al contingut principal

[-56] Bestiari del procés (102): J.M. Colomer, C, Forcadell i F. Granell

Colomer, Josep Maria (economista i politòleg).
Tan sobirans com els altres.
La indigència argumental d’alguns sectors de l’esquerra arrapada a l’establishment i el manteniment de l’statu quo està arribant a extrems patètics. Ser catedràtic de ciència política no comporta necessàriament dir coses intel·ligents. El professor Colomer s’ha declarat a la contra de La Vanguardia proper a la jubilació i, certament, potser la necessita. O potser és que investigar en nòmina del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, com el seu col·lega Ángel de la Fuente, comporta certes servituds. Dir que perseguim un objectiu impossible perquè la sobirania ja no existeix, a banda de ben poc original, és una niciesa absoluta: volem exactament aquella que continuïn exercint la resta dels estats membres de la Unió Europea: ni més, ni menys. És necessari que els dependentistes, quan no ens insulten o amenacen, ens tractin gairebé sempre de nans mentals?

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Un nou èxit estratosfèric.
Amb la Muriel Casals i tot l’equip de l’Araéslhora, la presidenta de l’ANC passarà a la història del nostre país també com a responsable d’haver organitzat la mobilització popular més gran de la història d’Europa. La seva magnitud: posar al carrer alineats i acolorits (i acalorats) gairebé un de cada quatre compatriotes. Senzillament impressionant. L’ha batejat com la Diada definitiva. I sense ni tan sols acabar de gaudir la mel de la victòria, perquè només ens queden poc més de cinquanta dies per al Dia D, l’Assemblea ha llançat ja la iniciativa d’allistament de voluntaris per al porta a porta de la campanya electoral del proper 9-N: a l’espera que els polítics facin la feina que els pertoca, la societat civil organitzada comença la tasca de convèncer o almenys mobilitzar els indecisos. Bé.

Granell, Francesc (catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona).
Descontextualitza tant com puguis.
Fa quaranta anys, quan ell era en la trentena, Granell fou un abrandat partidari de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. En aquella aventura no contemplava incerteses de cap mena. Ara, en canvi, posa gairebé la mateixa energia d’aleshores en la preservació l’statu quo que el permet gastar el frac d’acadèmic de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras de España. Aquesta setmana l’hem pogut llegir al diari comtal fent la seva interpretació sobre el paper històric del Conseller en Cap Rafael Casanova. Agafant el rave per les fulles, és a dir, sense entendre què volia dir apel·lar a la llibertat d’Espanya el 1714, enmig del combat entre dos models polítics antitètics. I engreixant el negacionisme dels seus sobre la repressió borbònica: de la confiscació del patrimoni del Conseller durant dotze anys, ni piu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…