[-56] Bestiari del procés (102): J.M. Colomer, C, Forcadell i F. Granell

Colomer, Josep Maria (economista i politòleg).
Tan sobirans com els altres.
La indigència argumental d’alguns sectors de l’esquerra arrapada a l’establishment i el manteniment de l’statu quo està arribant a extrems patètics. Ser catedràtic de ciència política no comporta necessàriament dir coses intel·ligents. El professor Colomer s’ha declarat a la contra de La Vanguardia proper a la jubilació i, certament, potser la necessita. O potser és que investigar en nòmina del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, com el seu col·lega Ángel de la Fuente, comporta certes servituds. Dir que perseguim un objectiu impossible perquè la sobirania ja no existeix, a banda de ben poc original, és una niciesa absoluta: volem exactament aquella que continuïn exercint la resta dels estats membres de la Unió Europea: ni més, ni menys. És necessari que els dependentistes, quan no ens insulten o amenacen, ens tractin gairebé sempre de nans mentals?

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Un nou èxit estratosfèric.
Amb la Muriel Casals i tot l’equip de l’Araéslhora, la presidenta de l’ANC passarà a la història del nostre país també com a responsable d’haver organitzat la mobilització popular més gran de la història d’Europa. La seva magnitud: posar al carrer alineats i acolorits (i acalorats) gairebé un de cada quatre compatriotes. Senzillament impressionant. L’ha batejat com la Diada definitiva. I sense ni tan sols acabar de gaudir la mel de la victòria, perquè només ens queden poc més de cinquanta dies per al Dia D, l’Assemblea ha llançat ja la iniciativa d’allistament de voluntaris per al porta a porta de la campanya electoral del proper 9-N: a l’espera que els polítics facin la feina que els pertoca, la societat civil organitzada comença la tasca de convèncer o almenys mobilitzar els indecisos. Bé.

Granell, Francesc (catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona).
Descontextualitza tant com puguis.
Fa quaranta anys, quan ell era en la trentena, Granell fou un abrandat partidari de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. En aquella aventura no contemplava incerteses de cap mena. Ara, en canvi, posa gairebé la mateixa energia d’aleshores en la preservació l’statu quo que el permet gastar el frac d’acadèmic de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras de España. Aquesta setmana l’hem pogut llegir al diari comtal fent la seva interpretació sobre el paper històric del Conseller en Cap Rafael Casanova. Agafant el rave per les fulles, és a dir, sense entendre què volia dir apel·lar a la llibertat d’Espanya el 1714, enmig del combat entre dos models polítics antitètics. I engreixant el negacionisme dels seus sobre la repressió borbònica: de la confiscació del patrimoni del Conseller durant dotze anys, ni piu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas