Ves al contingut principal

[-57] Ferms per gaudir del seu somriure glaçat

Avui serà un dia determinant. L’èxit de la Via Catalana 2014, esclatant. Centenars de milers de catalans al carrer. Una bona part dels partidaris de la independència demostrant a Barcelona la seva capacitat de mobilització. La seva profunda determinació. Que som un moviment popular imbatible. Durant els darrers mesos, Espanya ha posat en marxa totes les seves eines de desestabilització. Els mitjans de comunicació, ben greixats amb els diners dels qui han fet de la dependència el seu modus vivendi a Madrid i a Barcelona, combinats amb els fons reservats i amb els recursos policials de les clavegueres de l’Estat han batut fort les nostres muralles. Però no han fet aparèixer escletxes significatives. I avui ho escenificarem. Som en el dia de la seva Gran Decepció. Com reia Montoro parlant de l’exhonorable Jordi Pujol! I nosaltres ens hem aixecat i ens hem espolsat la pols, la brutícia, per continuar el camí.

El gran constructe estival que el procés s’anava en orris es desfarà avui com un gelat. Intoxicats amb la seva pròpia propaganda, els nostres adversaris s’havien cregut que doblaríem les cames per demanar clemència. I no, avui, en veure’ns al carrer, alegres i combatius, tindran el Gran Desengany, comprendran que no tenen eines eficients per derrotar-nos. Durant les properes setmanes, és clar, viurem noves amenaces. La dutxa escocesa, ben segur, els caurà molt, però molt malament. Però, després del tercer any consecutiu de mobilització creixent, a ells i a nosaltres, a tots plegats, ens quedarà encara més clar que no tenen res a fer. Que continuarem endavant fins al final, fins a aconseguir-ho, com van dir els herois d’avui fa 300 anys. Que els nostres representants seran empesos sense defallir fins a fer realitat la Consulta del 9-N. Sí, amics, votarem. I portarem a les urnes fins al darrer dels tres milions d’independentistes que necessitem per assolir la victòria final.

Comentaris

  1. Un cop més, els espanyols l'han errat el tret amb el cas Pujol. Ara mateix, Pujol ja forma part de la història, és una figura cabdal de l'estat de coses que volem superar. Un personatge del passat. Per això, el ventilador que han encès els espanyols no ha afectat la mobilització.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…