Ves al contingut principal

[-57] Ferms per gaudir del seu somriure glaçat

Avui serà un dia determinant. L’èxit de la Via Catalana 2014, esclatant. Centenars de milers de catalans al carrer. Una bona part dels partidaris de la independència demostrant a Barcelona la seva capacitat de mobilització. La seva profunda determinació. Que som un moviment popular imbatible. Durant els darrers mesos, Espanya ha posat en marxa totes les seves eines de desestabilització. Els mitjans de comunicació, ben greixats amb els diners dels qui han fet de la dependència el seu modus vivendi a Madrid i a Barcelona, combinats amb els fons reservats i amb els recursos policials de les clavegueres de l’Estat han batut fort les nostres muralles. Però no han fet aparèixer escletxes significatives. I avui ho escenificarem. Som en el dia de la seva Gran Decepció. Com reia Montoro parlant de l’exhonorable Jordi Pujol! I nosaltres ens hem aixecat i ens hem espolsat la pols, la brutícia, per continuar el camí.

El gran constructe estival que el procés s’anava en orris es desfarà avui com un gelat. Intoxicats amb la seva pròpia propaganda, els nostres adversaris s’havien cregut que doblaríem les cames per demanar clemència. I no, avui, en veure’ns al carrer, alegres i combatius, tindran el Gran Desengany, comprendran que no tenen eines eficients per derrotar-nos. Durant les properes setmanes, és clar, viurem noves amenaces. La dutxa escocesa, ben segur, els caurà molt, però molt malament. Però, després del tercer any consecutiu de mobilització creixent, a ells i a nosaltres, a tots plegats, ens quedarà encara més clar que no tenen res a fer. Que continuarem endavant fins al final, fins a aconseguir-ho, com van dir els herois d’avui fa 300 anys. Que els nostres representants seran empesos sense defallir fins a fer realitat la Consulta del 9-N. Sí, amics, votarem. I portarem a les urnes fins al darrer dels tres milions d’independentistes que necessitem per assolir la victòria final.

Comentaris

  1. Un cop més, els espanyols l'han errat el tret amb el cas Pujol. Ara mateix, Pujol ja forma part de la història, és una figura cabdal de l'estat de coses que volem superar. Un personatge del passat. Per això, el ventilador que han encès els espanyols no ha afectat la mobilització.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…