Ves al contingut principal

[-58] 11 de setembre de 1714 (dia 414)

Diari de Setge de l'11 de setembre de 1714 (dia 414)

Jornada CCCCXIV del setge. Dimarts. Villarroel no vol abandonar la Ciutat. Jo mateix he comprovat com ha passat la nit a casa, vestit del tot, assegut en una cadira, rebent els despatxos que li fèiem arribar constantment. De matinada, a dos quarts de cinc, ens han atacat set cossos d'ofensiva i un de reserva en quatre grans grups. 41 batallons, 26 mil soldats. Totes les campanes de Barcelona han tocat a resistència amb un so eixordador, que mai podré oblidar. Villarroel ha reprès d'immediat el comandament de la defensa. Davant d'aquella immensa onada d'enemics, els hem combatut casa per casa, tapant les boques dels carrers, a la part de la Ribera, amb botes, caixes i matalassos. El comandant en cap, ferit, ha ordenat: "Segueixi l'avenç, que davant meu ningú no es retira. I morir o vèncer és el que ens toca". Després de dues hores i mitja, a les set, els hem contingut del tot i els hem fet, sembla increïble, un contraatac general amb la bandera de Santa Eulàlia al capdavant. Però a les dues del migdia ja no podíem resistir més la seva superioritat. Hem d’evitar el saqueig; hi haurà capitulació. Entre plors hem comptat tres mil nou-cents morts dels nostres en aquest dia de judici final. Glòria i honor per sempre: la memòria d'aquesta defensa dels nostres drets durarà més de tres-cents anys. Fins aquí, fins avui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…