[-59] Bestiari del procés (101): A. de Magarola, J.A. Martí i A. de Villarroel

Diari de Setge del 10 de setembre de 1714 (dia 413)

Magarola i Sentmenat, Antoni de (comte dels Quadrells).
El preu de la submissió.
Cavaller disconforme amb la decisió de resistir a fins al final amb les pròpies forces, fou capturat amb altres cavallers el 26 de juliol de 1713, tot just tancat el cordó de setge, quan intentava fugir de la Ciutat de Barcelona. Després de ser llargament passejat amb ignomínia pels carrers, passà els 414 dies arrestat a casa seva, enmig del rebuig popular. Fou comminat reiteradament, fins i tot el mateix 11 de setembre, a prendre les armes i lluitar en defensa de la capital catalana, però sempre s’hi negà. El dia de la batalla final, però, una bomba li trencà la cama. A l’entrada dels borbònics patí la confiscació dels seus béns acusat d’haver-se quedat a Barcelona. Representa els catalans dependentistes que, mal que els pesi, són també víctimes de la dependència.

Martí i Fontanellas, Josep Anton (general).
Traïció final.
Hereu de mas del Bages, fou un dels vuit signants de l’anomenat Pacte dels Vigatans, que donà substrat a la revolta austriacista a la Catalunya interior. El 1705, durant el setge aliat de Barcelona, encapçalà l’ocupació de Montjuïc. En iniciar-se el setge, Martí obtingué la culminació de la seva carrera militar amb l’ascens a general de batalla i comandant de la infanteria. Dirigí moltes de les batalles dels dies de setge i participà en la fracassada expedició del diputat militar a la Catalunya interior. El 13 de juliol de 1714 encapçalà l’atac contra la primera paral·lela borbònica del cordó de setge. Tres dies després, però, desertà en companyia d’altres oficials i fou immediatament reclòs a Peníscola. Passà després al servei dels borbònics, combatent durant anys els catalans encara insurrectes. Simbolitza la capacitat d’embrutar una trajectòria exemplar.

Villarroel i Peláez, Antoni de (general).
El gran comandant en cap.
Convé destacar dos elements de la seva personalitat: la identificació amb el nostre país i l'odi que li professà per sempre Felip V. El 6 de setembre de 1714, quan dimití com a comandant de la defensa convençut de la inviabilitat de resistir, parlà de "el renombre inmortal de la nación a que yo, como hijo de esta ciudad, con razón me glorío de nativo". Després de reprendre el comandament i viure en primera línia l'ocupació de Barcelona, Villarroel fou reclòs en condicions duríssimes a la presó de la Corunya fins el 1725. L'hivern de 1718 expressà "la suma miseria en que se hallan sin tener socorro humano" i demanà "siquiera los mande dar el pan de munición para no acabar a manos de la hambre". La resposta: "no viene su magestad en que se le dé ración".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)