Ves al contingut principal

[-59] Bestiari del procés (101): A. de Magarola, J.A. Martí i A. de Villarroel

Diari de Setge del 10 de setembre de 1714 (dia 413)

Magarola i Sentmenat, Antoni de (comte dels Quadrells).
El preu de la submissió.
Cavaller disconforme amb la decisió de resistir a fins al final amb les pròpies forces, fou capturat amb altres cavallers el 26 de juliol de 1713, tot just tancat el cordó de setge, quan intentava fugir de la Ciutat de Barcelona. Després de ser llargament passejat amb ignomínia pels carrers, passà els 414 dies arrestat a casa seva, enmig del rebuig popular. Fou comminat reiteradament, fins i tot el mateix 11 de setembre, a prendre les armes i lluitar en defensa de la capital catalana, però sempre s’hi negà. El dia de la batalla final, però, una bomba li trencà la cama. A l’entrada dels borbònics patí la confiscació dels seus béns acusat d’haver-se quedat a Barcelona. Representa els catalans dependentistes que, mal que els pesi, són també víctimes de la dependència.

Martí i Fontanellas, Josep Anton (general).
Traïció final.
Hereu de mas del Bages, fou un dels vuit signants de l’anomenat Pacte dels Vigatans, que donà substrat a la revolta austriacista a la Catalunya interior. El 1705, durant el setge aliat de Barcelona, encapçalà l’ocupació de Montjuïc. En iniciar-se el setge, Martí obtingué la culminació de la seva carrera militar amb l’ascens a general de batalla i comandant de la infanteria. Dirigí moltes de les batalles dels dies de setge i participà en la fracassada expedició del diputat militar a la Catalunya interior. El 13 de juliol de 1714 encapçalà l’atac contra la primera paral·lela borbònica del cordó de setge. Tres dies després, però, desertà en companyia d’altres oficials i fou immediatament reclòs a Peníscola. Passà després al servei dels borbònics, combatent durant anys els catalans encara insurrectes. Simbolitza la capacitat d’embrutar una trajectòria exemplar.

Villarroel i Peláez, Antoni de (general).
El gran comandant en cap.
Convé destacar dos elements de la seva personalitat: la identificació amb el nostre país i l'odi que li professà per sempre Felip V. El 6 de setembre de 1714, quan dimití com a comandant de la defensa convençut de la inviabilitat de resistir, parlà de "el renombre inmortal de la nación a que yo, como hijo de esta ciudad, con razón me glorío de nativo". Després de reprendre el comandament i viure en primera línia l'ocupació de Barcelona, Villarroel fou reclòs en condicions duríssimes a la presó de la Corunya fins el 1725. L'hivern de 1718 expressà "la suma miseria en que se hallan sin tener socorro humano" i demanà "siquiera los mande dar el pan de munición para no acabar a manos de la hambre". La resposta: "no viene su magestad en que se le dé ración".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…