Ves al contingut principal

[-59] Bestiari del procés (101): A. de Magarola, J.A. Martí i A. de Villarroel

Diari de Setge del 10 de setembre de 1714 (dia 413)

Magarola i Sentmenat, Antoni de (comte dels Quadrells).
El preu de la submissió.
Cavaller disconforme amb la decisió de resistir a fins al final amb les pròpies forces, fou capturat amb altres cavallers el 26 de juliol de 1713, tot just tancat el cordó de setge, quan intentava fugir de la Ciutat de Barcelona. Després de ser llargament passejat amb ignomínia pels carrers, passà els 414 dies arrestat a casa seva, enmig del rebuig popular. Fou comminat reiteradament, fins i tot el mateix 11 de setembre, a prendre les armes i lluitar en defensa de la capital catalana, però sempre s’hi negà. El dia de la batalla final, però, una bomba li trencà la cama. A l’entrada dels borbònics patí la confiscació dels seus béns acusat d’haver-se quedat a Barcelona. Representa els catalans dependentistes que, mal que els pesi, són també víctimes de la dependència.

Martí i Fontanellas, Josep Anton (general).
Traïció final.
Hereu de mas del Bages, fou un dels vuit signants de l’anomenat Pacte dels Vigatans, que donà substrat a la revolta austriacista a la Catalunya interior. El 1705, durant el setge aliat de Barcelona, encapçalà l’ocupació de Montjuïc. En iniciar-se el setge, Martí obtingué la culminació de la seva carrera militar amb l’ascens a general de batalla i comandant de la infanteria. Dirigí moltes de les batalles dels dies de setge i participà en la fracassada expedició del diputat militar a la Catalunya interior. El 13 de juliol de 1714 encapçalà l’atac contra la primera paral·lela borbònica del cordó de setge. Tres dies després, però, desertà en companyia d’altres oficials i fou immediatament reclòs a Peníscola. Passà després al servei dels borbònics, combatent durant anys els catalans encara insurrectes. Simbolitza la capacitat d’embrutar una trajectòria exemplar.

Villarroel i Peláez, Antoni de (general).
El gran comandant en cap.
Convé destacar dos elements de la seva personalitat: la identificació amb el nostre país i l'odi que li professà per sempre Felip V. El 6 de setembre de 1714, quan dimití com a comandant de la defensa convençut de la inviabilitat de resistir, parlà de "el renombre inmortal de la nación a que yo, como hijo de esta ciudad, con razón me glorío de nativo". Després de reprendre el comandament i viure en primera línia l'ocupació de Barcelona, Villarroel fou reclòs en condicions duríssimes a la presó de la Corunya fins el 1725. L'hivern de 1718 expressà "la suma miseria en que se hallan sin tener socorro humano" i demanà "siquiera los mande dar el pan de munición para no acabar a manos de la hambre". La resposta: "no viene su magestad en que se le dé ración".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…