Ves al contingut principal

[-60] Bestiari del procés (100): M. Eguiluz, J. Espiagua i S. Feliu de la Penya

Diari de Setge del 9 de setembre de 1714 (dia 412)

Eguiluz, Manuel (sergent major).
Espionatge en temps de guerra.
El 7 d’agost de 1713, a poc d’iniciat el setge, el sergent major Eguiluz, del regiment del mateix general Villarroel (qui lamentà profundament la seva traïció), fou arrestat a la posició exterior a la muralla del Convent de Caputxins, quan intentava passar-se a l’enemic: en ésser descobert, desesperat, intentà menjar-se una carta que portava, adreçada al duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit borbònic de setge. Divuit dies més tard fou degollat en presència de quatre batallons de la Coronela i de tots els soldats regulars que no eren de guàrdia, dalt d’un cadafal construït a l’efecte, entre Santa Mònica i les Drassanes. Menys contemplacions cerimonials tingueren les autoritats, quatre dies més tard, en esquartera un criat valencià descobert en portar cartes a Mataró i actuar, doncs, com a informador de l’enemic.

Espiagua, Juan (capità aragonès).
Aragonesos sumats a la causa.
Aquest arrogant i temerari capità de cuirassers, fou revers de l’anterior: home de confiança del mateix general Villarroel per executar escaramusses al pla i cops de mà contra les posicions dels assetjadors al llarg de molts mesos de setge. Responsable del darrer dels contraatacs per recuperar el Baluard de Santa Clara, morí durant la llarga i sagnant batalla del 14 d'agost de 1714. Com el cap de la guerrilla interior Diego Nasarre, centenars, potser milers d'aragonesos, ens van acompanyar colze a colze en la lluita contra el supremacisme castellà: ara se sentirien profundament avergonyits pel fet que les seves autoritats facin de lacais dels hereus dels seus enemics, privats també de la seva sobirania centenària com a conseqüència de l’abolició dels furs el 1707.

Feliu de la Penya i Picart, Salvador (Conseller tercer de Barcelona).
Negocis privats i funcions públiques.
Originari d’una família maresmenca de mercaders establerts a Barcelona, actuà com a administrador de la rellevant Companyia Nova de Gibraltar. El novembre de 1713 fou designat conseller segon de la capital catalana i president de l’anomenada Junta de Medis. Com a tal s’encarregà de dirigir el proveïment de la Ciutat, un dels reptes més difícils per fer front a les precarietats innates a una situació de setge. Mantingué discrepàncies rellevants amb Casanova durant els darrers mesos del setge i a principis de juliol de 1714 fins i tot se l’acusà de la pèrdua de tot un comboi procedent de Mallorca en fer-lo esperar de manera imprudent l’arribada d’una nau més pesant de la seva propietat que havia quedat enrere.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…