[-60] Bestiari del procés (100): M. Eguiluz, J. Espiagua i S. Feliu de la Penya

Diari de Setge del 9 de setembre de 1714 (dia 412)

Eguiluz, Manuel (sergent major).
Espionatge en temps de guerra.
El 7 d’agost de 1713, a poc d’iniciat el setge, el sergent major Eguiluz, del regiment del mateix general Villarroel (qui lamentà profundament la seva traïció), fou arrestat a la posició exterior a la muralla del Convent de Caputxins, quan intentava passar-se a l’enemic: en ésser descobert, desesperat, intentà menjar-se una carta que portava, adreçada al duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit borbònic de setge. Divuit dies més tard fou degollat en presència de quatre batallons de la Coronela i de tots els soldats regulars que no eren de guàrdia, dalt d’un cadafal construït a l’efecte, entre Santa Mònica i les Drassanes. Menys contemplacions cerimonials tingueren les autoritats, quatre dies més tard, en esquartera un criat valencià descobert en portar cartes a Mataró i actuar, doncs, com a informador de l’enemic.

Espiagua, Juan (capità aragonès).
Aragonesos sumats a la causa.
Aquest arrogant i temerari capità de cuirassers, fou revers de l’anterior: home de confiança del mateix general Villarroel per executar escaramusses al pla i cops de mà contra les posicions dels assetjadors al llarg de molts mesos de setge. Responsable del darrer dels contraatacs per recuperar el Baluard de Santa Clara, morí durant la llarga i sagnant batalla del 14 d'agost de 1714. Com el cap de la guerrilla interior Diego Nasarre, centenars, potser milers d'aragonesos, ens van acompanyar colze a colze en la lluita contra el supremacisme castellà: ara se sentirien profundament avergonyits pel fet que les seves autoritats facin de lacais dels hereus dels seus enemics, privats també de la seva sobirania centenària com a conseqüència de l’abolició dels furs el 1707.

Feliu de la Penya i Picart, Salvador (Conseller tercer de Barcelona).
Negocis privats i funcions públiques.
Originari d’una família maresmenca de mercaders establerts a Barcelona, actuà com a administrador de la rellevant Companyia Nova de Gibraltar. El novembre de 1713 fou designat conseller segon de la capital catalana i president de l’anomenada Junta de Medis. Com a tal s’encarregà de dirigir el proveïment de la Ciutat, un dels reptes més difícils per fer front a les precarietats innates a una situació de setge. Mantingué discrepàncies rellevants amb Casanova durant els darrers mesos del setge i a principis de juliol de 1714 fins i tot se l’acusà de la pèrdua de tot un comboi procedent de Mallorca en fer-lo esperar de manera imprudent l’arribada d’una nau més pesant de la seva propietat que havia quedat enrere.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas