Ves al contingut principal

[-61] Una nit d’encartellada o perquè guanyarem

Diari de Setge del 8 de setembre de 1714 (dia 411)

Per correu electrònic em demanen col·laboració. Es tracta de penjar cartells per convocar a l’acte que tindrà lloc al matí de l’Onze de Setembre, un mosaic per al qual calen 1.300 persones. Començarem el dia forts. Falta tot just una setmana. Ens convoquen a les deu, als baixos d’una casa del centre. Poc abans de l’hora som una vintena de persones. Ens distribuïm en escamots de quatre que sortim a mesura que ens ajuntem per cobrir una ruta prèviament fixada. Dos enganxarem cartells amb celo; els altres dos, amb cola. Ben aviat ens trobem seguint les restes dels cartells de Podemos de les darerres eleccions europees. Demanem aigua en un bar, naturalment, regentat per xinesos. La cola és espesa i fa grumolls; no tenim massa traça. El nostre grup és heterogeni. Un és clarament el més jove i, entenc, treballa en una petita empresa. Els altres pertanyem al segment d’edat que ha fet el tomb en els darrers anys. Els qui varen viure de ben joves la Transició i l’inici de l’autonomia i n’han comprovat l’estafa.

Una mica més gran, una professora de l’Autònoma, a la qual la filla li ha dit que què fa, que està boja d’anar a penjar cartells i a la qual ha contestat que vol deixar-li un país una mica decent. Que o ens hi posem nosaltres o no en quedarà res. El més gran de tots, un lluitador en mil batalles, detingut amb disset anys per fer vaga contra el règim. Amb un accent andalús marcat, parla del seus com de la gent del nord: en realitat es refereix a un dels barris perifèrics de la nostra ciutat. És de Súmate. Després de dues hores i una birra hem aconseguit penjar els cent cartells que ens havien encomanat. Abans de dir-nos adéu, unes fotos incompletes de record, que ja és massa fosc per a un selfie. Ens citem per a la nit de dos dies abans de la Diada, per fer la segona encartellada. Un servidor, amb el convenciment reforçat que la nostra transversalitat humana demostra que som majoria i que, per moltes enquestes que ens llencin a la cara, guanyarem ben aviat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…