Ves al contingut principal

[-61] Una nit d’encartellada o perquè guanyarem

Diari de Setge del 8 de setembre de 1714 (dia 411)

Per correu electrònic em demanen col·laboració. Es tracta de penjar cartells per convocar a l’acte que tindrà lloc al matí de l’Onze de Setembre, un mosaic per al qual calen 1.300 persones. Començarem el dia forts. Falta tot just una setmana. Ens convoquen a les deu, als baixos d’una casa del centre. Poc abans de l’hora som una vintena de persones. Ens distribuïm en escamots de quatre que sortim a mesura que ens ajuntem per cobrir una ruta prèviament fixada. Dos enganxarem cartells amb celo; els altres dos, amb cola. Ben aviat ens trobem seguint les restes dels cartells de Podemos de les darerres eleccions europees. Demanem aigua en un bar, naturalment, regentat per xinesos. La cola és espesa i fa grumolls; no tenim massa traça. El nostre grup és heterogeni. Un és clarament el més jove i, entenc, treballa en una petita empresa. Els altres pertanyem al segment d’edat que ha fet el tomb en els darrers anys. Els qui varen viure de ben joves la Transició i l’inici de l’autonomia i n’han comprovat l’estafa.

Una mica més gran, una professora de l’Autònoma, a la qual la filla li ha dit que què fa, que està boja d’anar a penjar cartells i a la qual ha contestat que vol deixar-li un país una mica decent. Que o ens hi posem nosaltres o no en quedarà res. El més gran de tots, un lluitador en mil batalles, detingut amb disset anys per fer vaga contra el règim. Amb un accent andalús marcat, parla del seus com de la gent del nord: en realitat es refereix a un dels barris perifèrics de la nostra ciutat. És de Súmate. Després de dues hores i una birra hem aconseguit penjar els cent cartells que ens havien encomanat. Abans de dir-nos adéu, unes fotos incompletes de record, que ja és massa fosc per a un selfie. Ens citem per a la nit de dos dies abans de la Diada, per fer la segona encartellada. Un servidor, amb el convenciment reforçat que la nostra transversalitat humana demostra que som majoria i que, per moltes enquestes que ens llencin a la cara, guanyarem ben aviat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…