Ves al contingut principal

[-62] Bestiari del procés (99): F. Costa, P.I. de Dalmases i S. Dalmau

Diari de Setge del 7 de setembre de 1714 (dia 410)

Costa, Francesc (capità d’artillers).
Perícia al servei de la defensa.
Als carrers, a les cases de joc i a les tavernes, Un dels personatges més populars de la defensa de Barcelona fou el bombarder Costa. Dugué a terme una intensa activitat com a artiller atacant incansablement les posicions de l’enemic, descavalcant els seus canons i fent miques les bateries borbòniques i els seus servidors. També, en la formació dels altres artillers actius a la Ciutat (molts d’ells, arribats de Mallorca) en l’esclat enlairat amb bombes de metralla: una tècnica que provocà als assetjadors, especialment durant la construcció de les trinxeres d’atac contra les muralles de Barcelona, molts centenars de baixes. Villarroel el visità personalment el 22 d’agost de 1714, després que hagués inutilitzat consecutivament cinc canons borbònics.

Dalmases i Ros, Pau Ignasi de (ciutadà honrat de Barcelona).
A l’avançada del DiploCAT.
De família de grans mercaders i de cavallers, era doctor en arts i filosofia des dels divuit anys. Ben viatjat per Castella i Europa (amb un bon coneixement de llengües), fou un gran bibliòfil i formà al Palau Dalmases una des les millors biblioteques de la Ciutat de Barcelona, on prengué cos el cenacle il·lustrat dels Desconfiats, nucli austriacista primigeni. Durant el setge reclamà a Anglaterra l’ajut que assegurés el manteniment de les Constitucions del nostre país, d’acord amb el compromís que els representants de la terra havien pactat amb la reina Anna a Gènova el 1705. Representa, amb Felip Ferran i de Sacirera, ambaixador català a Holanda i també a Anglaterra el 1713-1714, l’esforç de les institucions catalanes en l’obtenció de suport internacional per a la causa de les llibertats del Principat.

Dalmau i Oller, Sebastià de (ciutadà honrat de Barcelona).
Jugar-se els quartos.
De família de mercaders d’origen valencià, Dalmau es formà en el comerç, la marineria i el coneixement d’idiomes, ben connectat a l’Europa del seu temps. El 1704 fou detingut amb el seu pare i altres proto-austriacistes per l’odiat virrei Velasco, el primer i últim de Felip V. Participà en gairebé tots els fets militars més rellevants de la guerra. Els Dalmau contribuïren al finançament de la recuperació de Girona el 1712 i a l’evacuació de l’emperadriu l’any següent. I hi posà molts diners. El 1713 aixecà un regiment de cavalleria i l’estiu de 1714 pagà una companyia de 200 artillers. Simbolitza la part de la burgesia emprenedora implicada en persona i amb els seus negocis amb la causa de les llibertats nacionals. Participà en la batalla final i en els tristos procediments de lliurament de la Ciutat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…