Ves al contingut principal

[-63] Bestiari del procés (98): J.B. Basset, R. Casanova i A. Claramunt

Diari de Setge del 6 de setembre de 1714 (dia 409)

Basset i Ramos, Joan Baptista (general valencià).
Coherència i genialitat.
Participà d’entrada en les negociacions per a la formació de la Gran Aliança de la Haia i fou el gran líder de l’autriacisme valencià. Enginyer militar, amb la seva perícia com a comandant en cap de l’artilleria de la plaça de Barcelona, fou un dels màxims responsables de la llarga durada del setge. Els darrers dies, quan la gana i el desequilibri de forces era ja massa evident per evitar la desfera, quan gairebé tothom (més enllà del poble resistent) era partidari de la capitulació, ell es mantingué a favor de mantenir la lluita i s’alçà per exigir respecte a la decisió que en prengués la direcció política dels assetjats, és a dir, els anomenats Tres Comuns: «Jo saltaré per on saltarà Barcelona». És un símbol de la disciplina en el combat.

Casanova i Comes, Rafael (Conseller en Cap de Barcelona).
Mite amb mala premsa.
Fins al moment de perdre les institucions catalanes la seva sobirania, Barcelona conservà el rang de capital del país (des del febrer de 1714, assumint també els poders d’una Generalitat financerament esgotada) i la seva competència en la defensa, a través dels efectius gremials de la Coronela, una milícia que sorprengué tothom per la seva combativitat. Casanova, jurista conseller en cap de Barcelona des del novembre de 1713, organitzà incansablement la resistència i fou ferit en la batalla final. Encara que experimentà la confiscació del seu patrimoni durant més deu anys, escapa a la presó, conscients com foren les autoritats borbòniques d’ocupació que es tractava d’un home de lleis, incapaç d’articular un moviment de revolta com altres responsables militars. Representa la capacitat de sacrifici allà on correspongui.

Claramunt, Aleix (notari botifler).
L’establishment de 1714.
Autor d’un diari titulat "Per desengany dels esdevenidors", Claramunt és dels qui va fugir: creuà la muralla el 24 de juliol de 1713, just un dia abans que es tanqués el setge de la capital catalana. A Premià, a Samalús i a Granollers, on es refugià inicialment, l'ambient se li féu irrespirable: l'entorn el tractava com el que era, un botifler convençut. Acabà establert a Sarrià (per sobre de la futura Diagonal), gairebé en el mateix cordó de setge. Claramunt encarna l'esperit del sector dels catalans que es va posicionar activament contra la resistència. I ho féu des del classisme: els qui havien forçat les institucions a mantenir la lluita fins al final eren la xusma de la ciutat de Barcelona, "molts maliciosos hòmens", autors de "amenassas" i "desmans", als quals qualificava d'estúpids amb un displicent "stultorum infinitus est numerus".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…