[-63] Bestiari del procés (98): J.B. Basset, R. Casanova i A. Claramunt

Diari de Setge del 6 de setembre de 1714 (dia 409)

Basset i Ramos, Joan Baptista (general valencià).
Coherència i genialitat.
Participà d’entrada en les negociacions per a la formació de la Gran Aliança de la Haia i fou el gran líder de l’autriacisme valencià. Enginyer militar, amb la seva perícia com a comandant en cap de l’artilleria de la plaça de Barcelona, fou un dels màxims responsables de la llarga durada del setge. Els darrers dies, quan la gana i el desequilibri de forces era ja massa evident per evitar la desfera, quan gairebé tothom (més enllà del poble resistent) era partidari de la capitulació, ell es mantingué a favor de mantenir la lluita i s’alçà per exigir respecte a la decisió que en prengués la direcció política dels assetjats, és a dir, els anomenats Tres Comuns: «Jo saltaré per on saltarà Barcelona». És un símbol de la disciplina en el combat.

Casanova i Comes, Rafael (Conseller en Cap de Barcelona).
Mite amb mala premsa.
Fins al moment de perdre les institucions catalanes la seva sobirania, Barcelona conservà el rang de capital del país (des del febrer de 1714, assumint també els poders d’una Generalitat financerament esgotada) i la seva competència en la defensa, a través dels efectius gremials de la Coronela, una milícia que sorprengué tothom per la seva combativitat. Casanova, jurista conseller en cap de Barcelona des del novembre de 1713, organitzà incansablement la resistència i fou ferit en la batalla final. Encara que experimentà la confiscació del seu patrimoni durant més deu anys, escapa a la presó, conscients com foren les autoritats borbòniques d’ocupació que es tractava d’un home de lleis, incapaç d’articular un moviment de revolta com altres responsables militars. Representa la capacitat de sacrifici allà on correspongui.

Claramunt, Aleix (notari botifler).
L’establishment de 1714.
Autor d’un diari titulat "Per desengany dels esdevenidors", Claramunt és dels qui va fugir: creuà la muralla el 24 de juliol de 1713, just un dia abans que es tanqués el setge de la capital catalana. A Premià, a Samalús i a Granollers, on es refugià inicialment, l'ambient se li féu irrespirable: l'entorn el tractava com el que era, un botifler convençut. Acabà establert a Sarrià (per sobre de la futura Diagonal), gairebé en el mateix cordó de setge. Claramunt encarna l'esperit del sector dels catalans que es va posicionar activament contra la resistència. I ho féu des del classisme: els qui havien forçat les institucions a mantenir la lluita fins al final eren la xusma de la ciutat de Barcelona, "molts maliciosos hòmens", autors de "amenassas" i "desmans", als quals qualificava d'estúpids amb un displicent "stultorum infinitus est numerus".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)