Ves al contingut principal

[-64] La manca de claredat d'en Bassets

Diari de Setge del 5 de setembre de 1714 (dia 408)

L'actitud del responsable de l'edició catalana del diari a El País, el mitjà en una altre temps de referència de l'esquerra espanyola, exemplifica a la perfecció el perquè de l'ensorrament de la socialdemocràcia europea en aquests darrers anys: la pràctica d'enganyar tothom amb abstrusos raonaments per acabar, a la pràctica, alineats amb les mateixes polítiques i valors de la dreta de sempre. Ho hem vist amb les socialització del deute privat de la banca, amb les polítiques de retallada dels serveis públics que s'hi han derivat i, a Catalunya, en la lluita desaforada contra la celebració d'una Consulta sobre el futur polític de Catalunya el proper 9-N. En el seu darrer article, Bassets dóna voltes i voltes per entortolligar la qüestió tant com pot, en un exercici d'autèntica vergonya aliena. Cal marejar la perdiu. Molt. Guanyar temps com sigui. L'acord de data i pregunta (com tot en la vida, millorable) va donar als seus una opció de vot perfectament identificable: el sí-no, és a dir, votar en contra de la independència però a favor d'una millora de l'status polític de Catalunya. Doncs, no, amics: ell vol que els contraris a la plena llibertat de Catalunya només puguin votar no.

En altres paraules, desitja anar de bracet amb el Partido Popular, Ciudadanos, Plataforma per Catalunya i la ultradreta. Reclama claredat. No li preocupa alinear-se amb els que defensen la foscor (això sí que és negre) d'impedir la democràcia. Ha decidit que la voluntat nítidament expressada per una aclaparadora majoria dels catalans (volem una Consulta per decidir el futur polític de Catalunya), que va obtenir més de cent escons a les eleccions del 25-N de 2012, cal passar-se-la pel folre. És a dir, en Bassets es nega a acceptar els resultats electorals de fa ja gairebé dos anys, que els darrers comicis europeus no van fer sinó refermar el passat mes de maig. Tot per no explicar negre sobre blanc que ell no vol que decidim lliurement com ens hem d'organitzar políticament, perquè sap que a Catalunya ja existeix una majoria consolidada partidària de volar. En definitiva, tracta de disfressar la defensa de l'statu quo amb un continu exercici de contorsionisme intel·lectual, sense cap escrúpol a mancar a la veritat quan cal. Això sí, Bassets, que és una deshonesta manca de claredat.

Comentaris

  1. El tal Bassets és un empleat de la seva companyia. No cal esperar-ne més, per més que tingui el títol de periodista. Qui paga, mana. Com si li fan dir que la terra és plana...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…