Ves al contingut principal

[-65] Una Consulta molt, però molt seriosa

Diari de Setge del 4 de setembre de 1714 (dia 407)

Ben bé que el procés ho ha capgirat tot. Gairebé completament. És divertit comprovar com el centre polític s'ha desplaçat deixant l'establishment, completament desorientat, en el radicalisme. Els partits tradicionals s'ensorren, mentre es configuren noves alternatives de futur que encara som lluny de poder albirar ben definides. Som al bell mig d'un procés de transformació únic en la política europea. Durant anys i panys molts hem denunciat, gairebé en el desert, l'autonomisèria. Una mancança de mitjans crònica per part del Govern català que l'impedia abordar amb solvència molts dels problemes dels ciutadans. Hem parlat d'Estatut de fireta o d'Estatutet. I ens hem referit a la Generalitat com la Gestoria, incapaç de marcar autèntiques polítiques pròpies. Entretant, els qui no veien la necessitat i molt menys la urgència de canviar l'status polític de Catalunya jugaven a fer veure que érem un mini-estat. Encara que fos buit com una closca.

Resulta especialment sorprenent comprovar com això també ha tombat de manera tan dràstica. Em sorprèn aquests dies l'afirmació que no podem repetir una Consulta de Festa Major. Suposo que fan un paral·lelisme amb les Consultes sobre la Independència celebrades a més de mig centenar de municipis catalans entre 2009 i 2010. És evident que ara no volem fer un revival d'aquella campanya, per cert, cal dir-ho, tan absolutament clau alhora d'articular les bases de l'actual majoria social independentista! Però no deixa de sorprendre'm el fet que els mateixos que durant trenta anys han fet veure que la Generalitat tenia poder real, ara afirmin que una Consulta organitzada per la mateixa institució seria poc seriosa. Que el seu segell no és suficient perquè sigui homologada als estàndards electorals normals en l'àmbit internacional. Això, mentre els qui denunciaven les seves mancances hem de sortir a defensar que una Consulta organitzada pel Govern de Catalunya pot ser tan seriosa com qualsevol altra. Realment, com hem canviat tots plegats!

Comentaris

  1. Més d'un neoindependentista està començant a patir tremolor de cames. La mobilització massiva l'11S ha de vigoritzar plantejaments i fer inviable la marxa endarrere. Veient la resposta d'Espanya, ho tenim fàcil, però...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…