Ves al contingut principal

[-66] 3 de setembre de 1714 (dia 406)

Diari de Setge del 3 de setembre de 1714 (dia 406)

Jornada CCCCVI del setge. Dilluns. Aquesta nit ha caigut un xàfec descomunal, que ha durant més de deu hores i ha aturat tots els treballs d’expugnació. Aprofitant la pausa, han sortit de la Ciutat més de 400 persones, vells, dones i nens, per la part de Gràcia, al crit de “misericòrdia, que ens morim de fam”. Els borbònics no els han deixat passar la línia de circumval·lació; alguns oficials i soldats caritatius, però, els han llançat pa; finalment, han quedat en terra de ningú. El govern de la Ciutat ha resolt permetre als inhàbils per a la defensa abandonar Barcelona i passar al camp dels assetjadors. Els comandants Villarroel i Casanova han anat a inspeccionar com ha afectat l’aiguat les nostres defenses; han conversat entre ells durant mitja hora i amb els oficials i la tropa que les guarneixen. A les onze, han tocat crida a parlament des de la trinxera borbònica. Berwick ens intima a rendir-nos, davant la imminència de l'assalt general. Es vol estalviar una darrera carnisseria dels seus. Casanova ha reunit els consellers i la Junta de Guerra, on Salvador Feliu de la Penya ha parlat a favor de rebutjar l'oferta; els altres han demanat temps. A les 11 de la nit, les companyies de pagesos han llançat un atac contra les bateries dels borbònics a Santa Eulàlia i Llevant i els han fet vint morts.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…