Ves al contingut principal

[-67] 2 de setembre de 1714 (dia 405)

Diari de Setge del 2 de setembre de 1714 (dia 405)

Jornada CCCCV del setge. Diumenge. Avui han fugit els capitans del Regiment de Fe Joan Delavilla i Benet Romaguera, entre d’altres, d’un total de dotze desertors; poca fe i molta covardia. Després del Consell de Guerra d’ahir, avui s’han reunit els membres de la Junta Secreta amb el comandant en cap. Abans, el cavaller Francesc de Castellví, que conserva memòria molt prolixa, per escrit, de la nostra defensa, m’ha demanat que li'n fes de tot extracte. A la reunió, s’han llegit tots els vots dels generals i coronels, unànims en la feblesa de la nostra posició defensiva. A continuació, el conseller en cap, el protector del Braç Militar i les altres autoritats principals han fet una inspecció completa de les defenses. Salvador Feliu de la Penya, president de la Junta de Medis, han informat sobre la situació alimentària de la ciutat: tenim encara esperança de rebre un generós comboi procedent de Mallorca. Han ordenat un nou escrutini general i la publicació d’un ban amb penes molt greus pels qui amaguin queviures. Han demanat al canonge Rifós que a les esglésies més allunyades del foc enemic es faci exposició permanent del Santíssim i els predicadors exhortin el poble. Les bateries dels borbònics només han acallat avui el seu foc alguna estona, a conseqüència de la pluja renovada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…