Ves al contingut principal

[-25] Bestiari del procés (120): J. Herrera, L. Llach i M. de los Llanos de Luna

Herrera, Joan (coordinador d’ICV).
Protestar pel no debat que no vols.
Im-pres-sio-nant. No tinc paraules. Sense enrogir-se de vergonya per la contribució feta amb el nomenament del seu representant a la Comissió de Control de la Consulta, dimecres a la nit, en una entrevista a una ràdio espanyola, un dels co-líders d’Iniciativa afirmava que cada dia que passa existeixen menys garanties democràtiques per dur a terme el 9-N. Sense dubte, una nova contribució a la pau i al bon rotllo dels qui fins fa dos mesos predicaven la desobediència. I perquè, en concret, us preguntareu, no hi ha prou garanties democràtiques? Admeto que en sentir la seva argumentació he estat a punt de caure de la cadira: perquè no hi ha debat sobre el sí i el no! Ells, que han decidit no tenir opinió sobre el futur polític de Catalunya, critiquen que ningú no faci campanya! Im-pres-sio-nant.

Llach, Lluís (cantant i escriptor).
Disposat a tot.
Dijous, en format d’entrevista a la ràdio nacional, enmig de la muntanya russa d’emocions en què ens trobem, el cantautor de Verges/Porrera/Senegal va donar una autèntica lliçó de bon toc. La seva contribució a aixecar la mirada i a asserenar els ànims em va semblar extraordinàriament sàvia. El 9-N ens plantarem davant del col·legis per votar. Però si, abans, les forces polítiques acorden unes eleccions avançades amb llista unitària, després d’haver retratat com Espanya trepitja i menysprea els nostres drets fonamentals, els seguirem. I si es divideixen, escoltarem que ens diuen les plataformes de la societat civil per continuar endavant. I, cadascú de nosaltres, personalment, estem disposats a posar tota la carn a la graella per contribuir al projecte. Amb generositat i intel·ligència: si no el vàreu escoltar, paga la pena fer-ho.

Llanos de Luna, María de los (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Amenaces de virreina.
La representant del Govern Rajoy a Catalunya ha respost a la notícia del nomenament de més de tres-cents coordinadors municipals i a la fixació de prop de dos-cents punts de votació per part dels ajuntaments durant la primera part de la setmana amb una carta amenaçant-los. És la reacció d’Espanya davant l’acte (espectacular i emotiu) durant el qual, el passat cap de setmana, més de vuit-cents alcaldes, convidats pel de Barcelona, van lliurar al president de la Generalitat les mocions en favor de la Consulta del 9-N aprovades pel 97% dels consistoris catalans. Una resposta “Marca España”, després que Enric Millor ja hagués avançat que el percentatge no era prou representatiu perquè a les eleccions locals hi ha molta abstenció.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…