Ves al contingut principal

[-26] CDC-ERC: l’intercanvi que ens cal

La decisió no és fàcil. Potser, com demanava Quim Arrufat en nom de la CUP fa uns dies, caldria començar per fer un Govern d’unitat per refermar la Consulta, abans que se’n vagi definitivament en orris. A hores d’ara, sembla que les tensions entre CiU i ERC no es deriven (digueu-me ben pensat) de l’estricte partidisme, sinó que es concentren en quina és la millor estratègia per culminar el procés. I no són pas menors. Crec que el plantejament hauria de ser d’intercanvi, un teva-meva que permeti un punt de trobada: portar la Consulta fins al final, desobeint de manera controlada, a canvi d’acceptar una llista unitària. Sí, aquesta opció té uns quants contres: potser hauria estat preferible haver bastit durant més temps un projecte comú de centre esquerra més estable en el temps. Tots sabem que dos mes dos no sempre fan quatre: la tasca d’en Junqueras de penetració en l’espai històric dels socialistes es pot veure afectada per una coalició amb CDC, sobretot en aquest moment d’emergència de Podemos.

També el fet que, a hores d’ara ningú, no pot preveure quina és la fondària exacta de l’armari convergent. Però els avantatges de la llista unitària també són clars: el més important, respondria (sobretot si el conformessin principalment personatges de la societat civil) al component unitari i en bona mesura anti-partidista (més que apartidista) de la mobilització popular; evitaria l’ensorrament d’un dels elements imprescindibles en el procés, amb la presència d’un ampli ventall polític i el lideratge combinat del president Mas i d’en Junqueras, els dos polítics ara mateix més ben valorats del país; a més, obligaria Duran a posar en solfa i enfrontar a les urnes el seu projecte personal de salvament de l’statu quo al servei de l’establishment. Tot plegat, amb la CUP articulant una altra llista àmplia en l’espectre anti-capitalista per assumir/contenir la irrupció d’una força de dubtosa adscripció nacional. Un intercanvi, doncs, Consulta fins al final a canvi de llista unitària per fer una declaració unilateral al nou Parlament.

Comentaris

  1. Per a mi, el problema és el de sempre: les estructures dels partits. CiU no vol que es visualitzi la batacada i no té molt clar que anar sense el Durán, en qualsevol de les opcions (convergència sola o CiU sense Durán), els faci remuntar gaire, causa per la qual, s'empetiteix la menjadora. ERC vol guanyar, tenir menjadora i, sobre tot, controlar-la, a diferència del tripi, i per això vol lligar vots que puguin anar a Podemos. La CUP, al meu parer, són els més lleials a la unitat, tot i que són els que menys vots trauen i trauran per aquesta actitud
    Resultat: no poden fer una llista Mas, Junqueras, Fernàndez + independents, que em sembla que signaríem molts, perquè no podrien col·locar gaire partit a cobrar. Crec que la independència no els és cap prioritat per CiU ni per ERC per tal com es comporten, sense veure que el que facin aquesta setmana els pot enviar al racó de les restes amb el PSC.
    I em sembla que el que hauríem de fer és començar a apretar-los iniciant els contactes per a muntar llista unitària on els partits veiessin que millor participar-hi ells que sortir de la foto.

    ResponElimina
  2. A hores d'ara, en Carles Viver ja aposta per unes plebiscitàries. Tal com he anat apostant dia rere dia. Crec que fins i tot la prudència de tots plegats (els 4 mosqueters) ens porta cap aquest round electoral unitari. No cal ni confessar-ho que hagin de ser de criteri únic. Tampoc no crec que sigui gens convenient això de pressionar-los per a que s'espavilin. La malaltia no està per fer soroll; vol silenci i molta serenitat. Amb el soroll es perd serenitat, de totes, totes.
    Un intent de fer entrar el clau per la cabota forçant un acte de consulta el 9-N ja està passat de voltes. No crec que sigui convenient seguir per aquesta via, sinó tot el contrari: eleccions anticipades definitives, plebiscitàries i anar per feina, que si no ens adormirem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…