[-26] CDC-ERC: l’intercanvi que ens cal

La decisió no és fàcil. Potser, com demanava Quim Arrufat en nom de la CUP fa uns dies, caldria començar per fer un Govern d’unitat per refermar la Consulta, abans que se’n vagi definitivament en orris. A hores d’ara, sembla que les tensions entre CiU i ERC no es deriven (digueu-me ben pensat) de l’estricte partidisme, sinó que es concentren en quina és la millor estratègia per culminar el procés. I no són pas menors. Crec que el plantejament hauria de ser d’intercanvi, un teva-meva que permeti un punt de trobada: portar la Consulta fins al final, desobeint de manera controlada, a canvi d’acceptar una llista unitària. Sí, aquesta opció té uns quants contres: potser hauria estat preferible haver bastit durant més temps un projecte comú de centre esquerra més estable en el temps. Tots sabem que dos mes dos no sempre fan quatre: la tasca d’en Junqueras de penetració en l’espai històric dels socialistes es pot veure afectada per una coalició amb CDC, sobretot en aquest moment d’emergència de Podemos.

També el fet que, a hores d’ara ningú, no pot preveure quina és la fondària exacta de l’armari convergent. Però els avantatges de la llista unitària també són clars: el més important, respondria (sobretot si el conformessin principalment personatges de la societat civil) al component unitari i en bona mesura anti-partidista (més que apartidista) de la mobilització popular; evitaria l’ensorrament d’un dels elements imprescindibles en el procés, amb la presència d’un ampli ventall polític i el lideratge combinat del president Mas i d’en Junqueras, els dos polítics ara mateix més ben valorats del país; a més, obligaria Duran a posar en solfa i enfrontar a les urnes el seu projecte personal de salvament de l’statu quo al servei de l’establishment. Tot plegat, amb la CUP articulant una altra llista àmplia en l’espectre anti-capitalista per assumir/contenir la irrupció d’una força de dubtosa adscripció nacional. Un intercanvi, doncs, Consulta fins al final a canvi de llista unitària per fer una declaració unilateral al nou Parlament.

Comentaris

  1. Per a mi, el problema és el de sempre: les estructures dels partits. CiU no vol que es visualitzi la batacada i no té molt clar que anar sense el Durán, en qualsevol de les opcions (convergència sola o CiU sense Durán), els faci remuntar gaire, causa per la qual, s'empetiteix la menjadora. ERC vol guanyar, tenir menjadora i, sobre tot, controlar-la, a diferència del tripi, i per això vol lligar vots que puguin anar a Podemos. La CUP, al meu parer, són els més lleials a la unitat, tot i que són els que menys vots trauen i trauran per aquesta actitud
    Resultat: no poden fer una llista Mas, Junqueras, Fernàndez + independents, que em sembla que signaríem molts, perquè no podrien col·locar gaire partit a cobrar. Crec que la independència no els és cap prioritat per CiU ni per ERC per tal com es comporten, sense veure que el que facin aquesta setmana els pot enviar al racó de les restes amb el PSC.
    I em sembla que el que hauríem de fer és començar a apretar-los iniciant els contactes per a muntar llista unitària on els partits veiessin que millor participar-hi ells que sortir de la foto.

    ResponElimina
  2. A hores d'ara, en Carles Viver ja aposta per unes plebiscitàries. Tal com he anat apostant dia rere dia. Crec que fins i tot la prudència de tots plegats (els 4 mosqueters) ens porta cap aquest round electoral unitari. No cal ni confessar-ho que hagin de ser de criteri únic. Tampoc no crec que sigui gens convenient això de pressionar-los per a que s'espavilin. La malaltia no està per fer soroll; vol silenci i molta serenitat. Amb el soroll es perd serenitat, de totes, totes.
    Un intent de fer entrar el clau per la cabota forçant un acte de consulta el 9-N ja està passat de voltes. No crec que sigui convenient seguir per aquesta via, sinó tot el contrari: eleccions anticipades definitives, plebiscitàries i anar per feina, que si no ens adormirem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)