Ves al contingut principal

[-27] Bestiari del procés (119): J.R. Bosch, Q. Brugué i R. Espadaler

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Amics molt simpàtics.
Després de la multitudinària concentració de la Diada a Tarragona (set mil persones segons les fonts més generoses), aquesta setmana, la de la tradicional “Fiesta de la Raza”, la plataforma dependentista s’ha lluït amb una campanya a les xarxes en la qual, per obra i gràcia dels seus hàbils publicistes, mana callar a tots aquells que no celebrem com ells el 12 d’Octubre. Han decidit potser afegir-se a la reivindicació dels que de veritat no podem expressar-nos en llibertat: els que volem votar el 9-N per decidir democràticament. Propaganda encoberta de l’Ara és l’hora?. La convocatòria, regada amb caríssima publicitat a tots els mitjans i logística de franc (pasta gansa posada per l’Estat i l’establishment català), d’aquella que sabem segur que no serà objecte de cap inspecció fiscal, ja ha rebut el suport explícit del Casal Tramuntana, el MSR, Democracia Nacional i la Falange.

Brugué, Quim (catedràtic de ciència política de la UAB).
A benefici de l’agressor.
Diumenge a la nit va saltar la sorpresa. Després que Marc Carrillo, expert designat a proposta d’ICV-EUiA al Consell de Garanties Estatutàries presentés vot particular sobre la constitucionalitat de la Llei de Consultes, ara, Quim Brugué, també proposat pels ecosocialistes (ep, però no penseu malament, que és pura coincidència), dimitia com a membre de la Comissió de Control de les Consultes, exactament quatre dies després del seu nomenament. Realment, costa d’entendre què ha canviat en aquestes poc més de cent hores, amb la Consulta ja prohibida pel TC en el moment d’accedir-hi al càrrec. Sobretot, que el rigorisme en l’exigència de condicions democràtiques a la Consulta, contra les quals, objectivament, només treballa el Govern espanyol, es tradueixi a la pràctica en una bufetada a la cara del Parlament de Catalunya.

Espadaler, Ramon (secretari general d’Unió).
Indeterminació que compromet el futur.
Si alguna cosa ha demostrat fins ara el procés d’autodeterminació és que engoleix sense pietat tots aquells que s’entesten a mantenir-se en la indeterminació. Unió ha triat aquesta setmana fer-ho. La seva aposta suposa que el partit que podria esdevenir referent del centre-dreta a la nova República defuig la seva responsabilitat històrica. Com a conseqüència, cap de les forces polítiques que van obligar a complicar la pregunta del 9-N farà campanya, finalment, pel Sí-No. Vist des de l’altra banda: Duran i Lleida, home fort de l’establishment que lluita amb ungles i dents contra el procés, no és només que fins ara no ha estat capaç de vendre la moto del Sí-No a la majoria dels catalans: és que no se’n surt ni al seu propi partit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…