[-27] Bestiari del procés (119): J.R. Bosch, Q. Brugué i R. Espadaler

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Amics molt simpàtics.
Després de la multitudinària concentració de la Diada a Tarragona (set mil persones segons les fonts més generoses), aquesta setmana, la de la tradicional “Fiesta de la Raza”, la plataforma dependentista s’ha lluït amb una campanya a les xarxes en la qual, per obra i gràcia dels seus hàbils publicistes, mana callar a tots aquells que no celebrem com ells el 12 d’Octubre. Han decidit potser afegir-se a la reivindicació dels que de veritat no podem expressar-nos en llibertat: els que volem votar el 9-N per decidir democràticament. Propaganda encoberta de l’Ara és l’hora?. La convocatòria, regada amb caríssima publicitat a tots els mitjans i logística de franc (pasta gansa posada per l’Estat i l’establishment català), d’aquella que sabem segur que no serà objecte de cap inspecció fiscal, ja ha rebut el suport explícit del Casal Tramuntana, el MSR, Democracia Nacional i la Falange.

Brugué, Quim (catedràtic de ciència política de la UAB).
A benefici de l’agressor.
Diumenge a la nit va saltar la sorpresa. Després que Marc Carrillo, expert designat a proposta d’ICV-EUiA al Consell de Garanties Estatutàries presentés vot particular sobre la constitucionalitat de la Llei de Consultes, ara, Quim Brugué, també proposat pels ecosocialistes (ep, però no penseu malament, que és pura coincidència), dimitia com a membre de la Comissió de Control de les Consultes, exactament quatre dies després del seu nomenament. Realment, costa d’entendre què ha canviat en aquestes poc més de cent hores, amb la Consulta ja prohibida pel TC en el moment d’accedir-hi al càrrec. Sobretot, que el rigorisme en l’exigència de condicions democràtiques a la Consulta, contra les quals, objectivament, només treballa el Govern espanyol, es tradueixi a la pràctica en una bufetada a la cara del Parlament de Catalunya.

Espadaler, Ramon (secretari general d’Unió).
Indeterminació que compromet el futur.
Si alguna cosa ha demostrat fins ara el procés d’autodeterminació és que engoleix sense pietat tots aquells que s’entesten a mantenir-se en la indeterminació. Unió ha triat aquesta setmana fer-ho. La seva aposta suposa que el partit que podria esdevenir referent del centre-dreta a la nova República defuig la seva responsabilitat històrica. Com a conseqüència, cap de les forces polítiques que van obligar a complicar la pregunta del 9-N farà campanya, finalment, pel Sí-No. Vist des de l’altra banda: Duran i Lleida, home fort de l’establishment que lluita amb ungles i dents contra el procés, no és només que fins ara no ha estat capaç de vendre la moto del Sí-No a la majoria dels catalans: és que no se’n surt ni al seu propi partit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas