[-28] Bestiari del procés (118): Q. Arrufat, L. Bassets i J.L. Bonet

Arrufat, Quim (diputat de la CUP).
Pitgem l’accelerador.
Dimarts un dels tres representants de l’esquerra independentista més ferrenya al Parlament desvetllava la petició feta a Artur Mas durant la famosa (primera) cimera pel salvar el 9-N: que ells mateixos i sobretot ERC entressin a Govern per assegurar la celebració de la Consulta. De fet, aquest moviment coincideix amb el prec que Oriol Junqueras va fer al president durant el Debat de Política General al Parlament. En efecte, pas a pas, potser abans de parlar de llistes unitàries, el més convenient seria parlar de governs d’unitat. Hauria estat una magnífica resposta, un veritable cop d’efecte, a la suspensió de la Consulta per part del TC. Tots plegats van deixar passar aquella oportunitat; fer-ho ara i emprendre el camí de la desobediència donaria una força extraordinària al procés i una immensa alegria a milers i milers de catalans.

Bassets, Lluís (director de l’edició digital d’El País en català).
Insults en llengua pròpia.
“El desafío de Mas” i “la movilización callejera” seran, potser, de les primeres construccions que caldrà traduir a la nova edició digital d’El País en la nostra llengua. Segons sembla, a partir d’ara, quan ens insultin en català ens sabrà menys greu. O més. No sé. La presentació a Barcelona de la nova web va comptar amb l’estrellat de Soraya Sáez de Santamaría i Pedro Sánchez. Una veritable operació d’estat, convençuts com estan que cal ensarronar amb un renovat unicornisme federal els lectors catalans. No sé si en són conscients, però fan tard. La major part de la seva antiga audiència a Catalunya ja ha volat, farta de no trobar cap diferència, ni en els titulars, ni els articles, entre el vell referent de l’esquerra espanyola i els diaris de la caverna.

Bonet, José Luis (president de Freixenet).
Anti-paternalisme.
Sempre, però encara més en els temps de crisi, els qui disposen de més mitjans per fer-ho, encara que sigui com a resultat del propi esforç (que no tinc ni idea si és el cas), tenen l’obligació de posar-se al servei de la majoria per intentar que tots plegats surem en les millors condicions possibles. Resulta, per això, al·lucinant, la desconnexió entre els de dalt i la immensa massa de desposseïts que està generant aquesta llarga crisi. En quin planeta cal viure perquè t’importi un rave el patiment dels de sota? De tots els arguments que l’espanyolíssim senyor Bonet podia adoptar per defensar la dependència, se li ha acudit emprar un que denota la seva qualitat moral: "que les coses segueixin com estan, que estan bé". I, clar, segons sembla, Madrid li té reservat un premi per als propers mesos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)