Ves al contingut principal

[-28] Bestiari del procés (118): Q. Arrufat, L. Bassets i J.L. Bonet

Arrufat, Quim (diputat de la CUP).
Pitgem l’accelerador.
Dimarts un dels tres representants de l’esquerra independentista més ferrenya al Parlament desvetllava la petició feta a Artur Mas durant la famosa (primera) cimera pel salvar el 9-N: que ells mateixos i sobretot ERC entressin a Govern per assegurar la celebració de la Consulta. De fet, aquest moviment coincideix amb el prec que Oriol Junqueras va fer al president durant el Debat de Política General al Parlament. En efecte, pas a pas, potser abans de parlar de llistes unitàries, el més convenient seria parlar de governs d’unitat. Hauria estat una magnífica resposta, un veritable cop d’efecte, a la suspensió de la Consulta per part del TC. Tots plegats van deixar passar aquella oportunitat; fer-ho ara i emprendre el camí de la desobediència donaria una força extraordinària al procés i una immensa alegria a milers i milers de catalans.

Bassets, Lluís (director de l’edició digital d’El País en català).
Insults en llengua pròpia.
“El desafío de Mas” i “la movilización callejera” seran, potser, de les primeres construccions que caldrà traduir a la nova edició digital d’El País en la nostra llengua. Segons sembla, a partir d’ara, quan ens insultin en català ens sabrà menys greu. O més. No sé. La presentació a Barcelona de la nova web va comptar amb l’estrellat de Soraya Sáez de Santamaría i Pedro Sánchez. Una veritable operació d’estat, convençuts com estan que cal ensarronar amb un renovat unicornisme federal els lectors catalans. No sé si en són conscients, però fan tard. La major part de la seva antiga audiència a Catalunya ja ha volat, farta de no trobar cap diferència, ni en els titulars, ni els articles, entre el vell referent de l’esquerra espanyola i els diaris de la caverna.

Bonet, José Luis (president de Freixenet).
Anti-paternalisme.
Sempre, però encara més en els temps de crisi, els qui disposen de més mitjans per fer-ho, encara que sigui com a resultat del propi esforç (que no tinc ni idea si és el cas), tenen l’obligació de posar-se al servei de la majoria per intentar que tots plegats surem en les millors condicions possibles. Resulta, per això, al·lucinant, la desconnexió entre els de dalt i la immensa massa de desposseïts que està generant aquesta llarga crisi. En quin planeta cal viure perquè t’importi un rave el patiment dels de sota? De tots els arguments que l’espanyolíssim senyor Bonet podia adoptar per defensar la dependència, se li ha acudit emprar un que denota la seva qualitat moral: "que les coses segueixin com estan, que estan bé". I, clar, segons sembla, Madrid li té reservat un premi per als propers mesos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…