Ves al contingut principal

[-29] Espanya sap que votarem el 9-N

Fa anys que portem la iniciativa. Que juguem descaradament a l’atac, mentre ells tiren pilotes fora i ens busquen constantment els turmells. Em fa l’efecte, però, que en aquest tram decisiu del procés no és ben bé així. Sembla com si haguéssim perdut la dimensió exacta dels termes del combat que disputem. Just el que ahir us comentava de l’actitud d’en Brugué. A veure, no som en una batalla com tantes altres, en la qual es respecten les convencions de la guerra. De cap manera. L’Estat, perllongant l’estratègia d’ignorar la nostra condició de comunitat política, està atacant amb tot el que li queda a mà la nostra posició més feble: la credibilitat de la Consulta. Des del primer dia sabem que una Consulta sobre la independència del nostre país no es podrà dur a terme amb normalitat sota la jurisdicció espanyola. Per tant, sabem que els del No en faran sempre, majoritàriament, un boicot descarat. I que, per tant, la validesa internacional de la Consulta dependrà sobretot de la pulcritud del procés i del nivell de participació.

Aquesta realitat explica a la perfecció perquè Espanya, que ja sap que finalment no podrà impedir que votem el 9-N, està concentrant el foc on ho fa. Amb l’auxili dels de sempre, es tracta de parlar tot el dia de la manca de garanties democràtiques, a fi de desacreditar les institucions que organitzen la Consulta (el Govern i els ajuntaments) per tal d’aconseguir un efecte doble: restar-nos credibilitat en l’escena internacional i assegurar que acudeixen a les urnes un nombre insuficient de catalans. La nostra obligació, doncs, és la de posar tota la carn a la graella: garantir amb la nostra participació l’organització de la Consulta i convèncer tants conciutadans com puguem que cedir a les pressions i el xantatge de les institucions espanyoles, negant-nos els nostres drets de participació i expressió, en cap cas suposa respectar millor la democràcia.

Comentaris

  1. Això sembla que ja s'acaba, pel què acaben de dir alguns del quartet: -" La setmana vinent serà la definitiva." Potser sí.
    Jo diria que ja no en queden possibilitats de trobar més maneres de tirar endavant. Llavores, què? I, tampoc no és qüestió de fer cap mena de ridícul plegant veles. Aquí hi ha alguna cosa bullint dins de l'olla i no és qüestió de deixar que es faci malbé. A Madrid diuen que el què no poden permetre és coneixe'ns la nostra identitat nacional. Això precisament és el que volem recuperar, no adquirir. Recuperar.
    No M'estranyaria gens que aquesta setmana vinent hi hagi alguna resolució definitiva al Parlament de Catalunya.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…