Ves al contingut principal

[-30] Pintures Brugué

El catedràtic de Ciència Política de l’UAB Quim Brugué ha abandonat aquest diumenge a la francesa la Comissió de Control de la consulta del 9-N, exactament, quatre dies després del seu nomenament. Una llàstima: sembla haver estat incapaç d’avaluar quins són els condicionants en els quals, per desig exprés d’una de les parts en conflicte (la que ara lloa massivament i arreu el seu capteniment), tindrà lloc. S’entén bé que un tractat acadèmic ha de perfilar tots els requisits necessaris per dotar una Consulta de les millors qualitats de puresa democràtica del món mundial. Naturalment que sí. Però, en el cas que ens ocupa, a l’Espanya demofòbica d’avui, qui no estigui interessadament cec, ha de partir d’una constatació: que la part del No s’escuda en la legalitat (interpretada restrictivament, amb la descarada intencionalitat política d’obstaculitzar l’exercici de drets fonamentals) per boicotejar la Consulta que desitgen gairebé tres quartes parts dels membres de la comunitat política catalana.

Davant d’aquesta realitat política que ens toca gestionar hi ha dues possibilitats: acceptar el bloqueig de la democràcia que imposa una minoria decidida a impedir la Consulta, o analitzar, a partir de les possibilitats efectivament existents, de quina manera es poden assolir els màxims estàndards de qualitat democràtica en el disseny i execució del procés consultiu. El senyor Brugué, per mor de la puresa, ha triat alinear-se amb els primers, perquè diu que “una societat creua una frontera quan considera que el fi legitima els mitjans”. A mi, en canvi, em sembla que quan l’esquerra transformadora decideix no travessar la frontera de la injustícia esdevé conservadora i es posa al servei de l’establishment. I, sobretot, que el que fa es tapar amb una maldestra i gruixuda capa de pintura negra (molt negra) la responsabilitat dels qui realment estan destrossant les garanties democràtiques en l’exercici dels drets fonamentals a Catalunya.

Comentaris

  1. FA POC HONOR A EL SEU PARE,QUE FOU JUGADOR DEL BARÇA EL DE LES CINC COPES,I HAN DIUEN QUE POSAVA EL PEU SENSA POR...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…