Ves al contingut principal

[-30] Pintures Brugué

El catedràtic de Ciència Política de l’UAB Quim Brugué ha abandonat aquest diumenge a la francesa la Comissió de Control de la consulta del 9-N, exactament, quatre dies després del seu nomenament. Una llàstima: sembla haver estat incapaç d’avaluar quins són els condicionants en els quals, per desig exprés d’una de les parts en conflicte (la que ara lloa massivament i arreu el seu capteniment), tindrà lloc. S’entén bé que un tractat acadèmic ha de perfilar tots els requisits necessaris per dotar una Consulta de les millors qualitats de puresa democràtica del món mundial. Naturalment que sí. Però, en el cas que ens ocupa, a l’Espanya demofòbica d’avui, qui no estigui interessadament cec, ha de partir d’una constatació: que la part del No s’escuda en la legalitat (interpretada restrictivament, amb la descarada intencionalitat política d’obstaculitzar l’exercici de drets fonamentals) per boicotejar la Consulta que desitgen gairebé tres quartes parts dels membres de la comunitat política catalana.

Davant d’aquesta realitat política que ens toca gestionar hi ha dues possibilitats: acceptar el bloqueig de la democràcia que imposa una minoria decidida a impedir la Consulta, o analitzar, a partir de les possibilitats efectivament existents, de quina manera es poden assolir els màxims estàndards de qualitat democràtica en el disseny i execució del procés consultiu. El senyor Brugué, per mor de la puresa, ha triat alinear-se amb els primers, perquè diu que “una societat creua una frontera quan considera que el fi legitima els mitjans”. A mi, en canvi, em sembla que quan l’esquerra transformadora decideix no travessar la frontera de la injustícia esdevé conservadora i es posa al servei de l’establishment. I, sobretot, que el que fa es tapar amb una maldestra i gruixuda capa de pintura negra (molt negra) la responsabilitat dels qui realment estan destrossant les garanties democràtiques en l’exercici dels drets fonamentals a Catalunya.

Comentaris

  1. FA POC HONOR A EL SEU PARE,QUE FOU JUGADOR DEL BARÇA EL DE LES CINC COPES,I HAN DIUEN QUE POSAVA EL PEU SENSA POR...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…