Ves al contingut principal

[-31] Bestiari del procés (117): A. Ros, S. Sáenz de Santamaría i P. Sánchez

Ros, Àngel (president del Partit dels Socialistes de Catalunya).
L’home de les mil cares.
Les giragonses de l’alcalde de Lleida han estat, els darrers anys, de premi. Dimarts a la tarda, davant la Paeria, alguns milers de lleidatans convocats per l’ANC per protestar contra la prohibició de la Consulta cridaven massivament independència, però també, Ros dimissió. Motiu: mentre el Conselh Generau d’Aran aprovava el seu suport a la Consulta, a la mateixa hora, a instàncies del secretari municipal, l’alcalde Ros negava el dret a votar sobre la moció a tots els regidors de l’Ajuntament de Lleida. Ni tan sols es pot votar que es vol votar. A les 48 hores, el grup socialista, a la vista del ridícul d’àmbit nacional, començava a rectificar i obria la possibilitat de portar al ple fins a dos noves mocions sobre el tema. Això sí, embolcallades del mateix legalisme que defensa irreductible el dependentisme més ranci.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
Llegir és de covards.
Una de les estampes més patètiques de la setmana de la prohibició ha estat sense dubte la protagonitzada per la vicepresidenta i estrella emergent el dissabte al matí. L’extraordinari impacte mundial de la signatura del decret de convocatòria del 9-N va agafar (sorprenentment) una altra vegada a contrapeu el Govern espanyol i Sáenz de Santamaría es va veure obligada (amb don Tancredo a l’avió, procedent de la Gran Muralla xinesa) a convocar a corre-cuita una roda de premsa de valoració sobre els fets de Catalunya. Resultat: no tenia ni idea del contingut del decret que estava valorant com a il·legal, extrem que fins i tot va haver de reconèixer davant dels periodistes. Ridícul còsmic. Estat de dret i tal i tal.

Sánchez, Pedro (secretari general del PSOE).
Fer-se el boig.
El nou líder socialista espanyol ha volgut fer-se el simpàtic des del primer dia. Podemos apreta i es fa necessari, fins i tot, trucar a la televisió per mirar de retenir el vot de la seva base electoral tradicional. El nivell de contradicció al qual ha arribat en poques setmanes és per anar a l’especialista: partidari acèrrim del diàleg i de la reforma constitucional federal (unicornisme absolut), és capaç alhora, sense que no li tremoli ni una parpella, de donar ple suport a les mesures repressives del PP contra la Consulta del 9-N. I encara que, per fer-ho, hagi de trinxar una mica més la tan malmesa credibilitat del PSC. En referir-se al decret de la Consulta firmat pel president Mas explicita, a més, la seva “condemna”, com si es tractés d’un atemptat d’ETA. Realment fresc, aquest Pedro Sánchez.

Comentaris

  1. AN ROS,TE EL CUL LLOGAT,I EN AQUEST CASOS ....
    DÑA.SORAYA,"DESPUES DE FRANCO,LES INSTITUCIONES...Y EL PALCO DEL BERNABEU".
    "EL CHICO CAÑON"























    QUI TE EL CUL LLOGAT,...OI SRO.ROS?
    DÑA SORAYA: "DESPUES DE FRANCO LAS INSTITUCIONES,Y EL PALCO DEL BERMABEU".
    I EL "CHICO CAÑON", UN BANAU DEL QUINCE¡¡¡.
    AIXI VA ESPANYA...


    .

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…