[-31] Bestiari del procés (117): A. Ros, S. Sáenz de Santamaría i P. Sánchez

Ros, Àngel (president del Partit dels Socialistes de Catalunya).
L’home de les mil cares.
Les giragonses de l’alcalde de Lleida han estat, els darrers anys, de premi. Dimarts a la tarda, davant la Paeria, alguns milers de lleidatans convocats per l’ANC per protestar contra la prohibició de la Consulta cridaven massivament independència, però també, Ros dimissió. Motiu: mentre el Conselh Generau d’Aran aprovava el seu suport a la Consulta, a la mateixa hora, a instàncies del secretari municipal, l’alcalde Ros negava el dret a votar sobre la moció a tots els regidors de l’Ajuntament de Lleida. Ni tan sols es pot votar que es vol votar. A les 48 hores, el grup socialista, a la vista del ridícul d’àmbit nacional, començava a rectificar i obria la possibilitat de portar al ple fins a dos noves mocions sobre el tema. Això sí, embolcallades del mateix legalisme que defensa irreductible el dependentisme més ranci.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
Llegir és de covards.
Una de les estampes més patètiques de la setmana de la prohibició ha estat sense dubte la protagonitzada per la vicepresidenta i estrella emergent el dissabte al matí. L’extraordinari impacte mundial de la signatura del decret de convocatòria del 9-N va agafar (sorprenentment) una altra vegada a contrapeu el Govern espanyol i Sáenz de Santamaría es va veure obligada (amb don Tancredo a l’avió, procedent de la Gran Muralla xinesa) a convocar a corre-cuita una roda de premsa de valoració sobre els fets de Catalunya. Resultat: no tenia ni idea del contingut del decret que estava valorant com a il·legal, extrem que fins i tot va haver de reconèixer davant dels periodistes. Ridícul còsmic. Estat de dret i tal i tal.

Sánchez, Pedro (secretari general del PSOE).
Fer-se el boig.
El nou líder socialista espanyol ha volgut fer-se el simpàtic des del primer dia. Podemos apreta i es fa necessari, fins i tot, trucar a la televisió per mirar de retenir el vot de la seva base electoral tradicional. El nivell de contradicció al qual ha arribat en poques setmanes és per anar a l’especialista: partidari acèrrim del diàleg i de la reforma constitucional federal (unicornisme absolut), és capaç alhora, sense que no li tremoli ni una parpella, de donar ple suport a les mesures repressives del PP contra la Consulta del 9-N. I encara que, per fer-ho, hagi de trinxar una mica més la tan malmesa credibilitat del PSC. En referir-se al decret de la Consulta firmat pel president Mas explicita, a més, la seva “condemna”, com si es tractés d’un atemptat d’ETA. Realment fresc, aquest Pedro Sánchez.

Comentaris

  1. AN ROS,TE EL CUL LLOGAT,I EN AQUEST CASOS ....
    DÑA.SORAYA,"DESPUES DE FRANCO,LES INSTITUCIONES...Y EL PALCO DEL BERNABEU".
    "EL CHICO CAÑON"























    QUI TE EL CUL LLOGAT,...OI SRO.ROS?
    DÑA SORAYA: "DESPUES DE FRANCO LAS INSTITUCIONES,Y EL PALCO DEL BERMABEU".
    I EL "CHICO CAÑON", UN BANAU DEL QUINCE¡¡¡.
    AIXI VA ESPANYA...


    .

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas