Ves al contingut principal

[-32] Bestiari del procés (116): M. Rajoy, J.M. Romay Beccaría i S. Rodríguez

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Paràlisi i plasma.
La compareixença del president espanyol el matí de dilluns manté el seu habitual to plasmàtic. Incapaç d’articular dues subordinades, llegeix de principi al fi el seu text, on martelleja dos conceptes: llei i estat de dret. De fet, seria intercanviable amb el que els portaveus del govern xinès apliquen a la revolta popular democràtica d’aquests dies als carrers de Hong Kong. En acabar la seva declaració, només admet tres preguntes, sempre a mitjans super-favorables al procés: “Libertad digital”, “El País” i “La Vanguardia”. Maleït unanimisme. Al dia següent, la plantofada que li dedica l’editorial del grup de comunicació nordamericà Bloomberg no pot ser més descomunal: ha de venir a Catalunya a disculpar-se, ha de cedir competències i diners, i ha de reformar la Constitució espanyola per fer possible referèndums que habilitin la secessió. Impressionant.

Romay Beccaría, José Manuel (president del Consell d’Estat).
Informe exprés.
En el Gran “Rally” de l’Estat de Dret espanyol, han excel·lit els temps marcats pel Consell d’Estat. Una estoneta de reunió extraordinària (que és diumenge i tots tenim família) per ventilar-se una llei sencera i un decret. A poc més de mitja hora per recurs. Extraordinari. D’entre les velles glòries del Consell (de la mà de Landelino Lavilla) cal destacar sense dubte la figura del seu president, ministre en temps de José María Aznar i històric home de confiança de Manuel Fraga. Tot un expert en estats de dret, vegeu sinó l’inici del seu currículum: Secretari General del Sanitat (1963-1966), Director de l'Institut d'Estudis de l'Administració Local (1973), Sotssecretari de Presidència (1974), i Sotssecretari de Governació (1975). Un home, sense dubte, en disposició de donar-nos grans lliçons de democràcia... orgànica.

Rodríguez, Santi (portaveu adjunt del Partit Popular al Parlament de Catalunya).

“Cree el ladrón”.
Aquesta setmana hem sabut que la tercera partida pressupostària que més creixerà en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2015 serà la dedicada al CNI. I és que aquí els donem una veritable feinada. En una insinuació gens dissimulada, que ja hem sentit a cada revés rebut des d’un dels grans mitjans de comunicació internacional (cada vegada més profunds i més freqüents, per cert) el portaveu popular ha acusat el govern català de, a través del Diplocat, comprar l’editorial de Bloomberg: és un greu insult, d’autèntic ignorant, a la premsa internacional. Demostra que estan convençuts que poden aplicar a la restat del món els xantatges i les comminacions que els han portat a carregar-se els tres directors dels diaris espanyols més importants.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…