Ves al contingut principal

[-34] Bestiari del procés (115): C. Montoro, J. Ortega i F. Pérez de los Cobos

Montoro, Cristóbal (ministre d’Hisenda i Administracions Públiques).
Sense treva.
L’anunci aquesta setmana del projecte de pressupostos generals de l’Estat espanyol per a l’any vinent esclata en plena tensió per la Consulta. El ministre de la benzina gaudeix ruixant-nos. Així, que cremi tot. Com justificar una previsió d’inversió del 9,5% per a una població que representa el 16% i aporta un PIB del 19%? Espectacular. És com si, després de finançar la seva compra, no et deixessin pujar a l’autobús públic pagant el mateix preu que els altres. Ja sabem, a més, que l’execució d’aquest migrat pressupost, com és costum, difícilment superarà aquí el 80%, mentre, també com d’habitud, a altres territoris que no cal ni esmentar superarà amb escreix el 100%. I així, encara que nosaltres no podem gairebé fer campanya pel Sí+Sí, distrets com estem en l’intent d’aturar l’ofensiva prohibicionista, el ministre fa la feina de convèncer els indecisos per nosaltres.

Ortega, Joana (vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Excuses prescindibles.
Rumors de dimissió. Al Consell Executiu, segons sembla, els consellers d’Unió, els qui controlen les carteres clau de cara al 9N, és a dir, Governació i Interior, se’n surten a l’hora de fixar posició: acatament d’entrada a la sentència del Constitucional. S’aturen els primers procediments relacionats amb el cens i l’organització logística de la Consulta: el registre d’estrangers i la inscripció dels representants de l’administració que hi poden col·laborar. La vicepresidenta parla de protegir tercer i no perjudicar els funcionaris implicats. Ha tingut deu mesos per preguntar als treballadors públics si estaven disposats a arribar fins al final en condicions de màxima hostilitat d’Espanya i no ho ha fet. Ara, els pren com a excusa, sense respectar el seu dret a decidir si hi volen col·laborar o no.

Pérez de los Cobos, Francisco (president del Tribunal Constitucional).
Suspendre a la velocitat del so.
Després de la mítica pífia en consignar una data errònia a la Llei de Consultes no referendàries i al decret de convocatòria, el recurs del Govern espanyol arriba volant al Tribunal Constitucional. En representació, una filla de ministre franquista lliura al president, ex-militant del PP i ex-simpatitzant de Falange, contrari a la Constitució quan es discutia la seva aprovació, la demanda de l’executiu espanyol que provoca la prohibició automàtica de la Consulta. El TC es reuneix en sessió ordinària al dictat del Govern i decreta en menys d’una hora fins i tot mesures restrictives de difusió del 9N. La nota de premsa es refereix al Decret com de convocatòria d’un Referèndum, passant olímpicament del text jurídic lliurat. La imatge del TC com a eina auxiliar del Govern no pot resultar més gràfica. Pobre democràcia espanyola.

Comentaris

  1. Fa uns dies, llegia un dels articles d'en Salvador Cot. Deia així: https://sites.google.com/site/gironaindependencia/-04-10-14-salvador-cot-el-mal-va-cap-a-almansa
    Cal llegir-lo perquè resumeix molt clarament l'obnubilació d'aquesta gent espanyola tant mancats de ponderació. L'orgull els mata per la supèrbia de la que en fan ostentació permanentment, des de la pèrdua de Cuba fins ara mateix.
    Precisament, llegint aquests articles teus, Granollacs, és el que m'han fet recordar aquest article que us cito.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Des que va començar el procés estic esperant veure que la Joana Ortega baixa del tren... però de moment segueix. Totalment d'acord amb tu que podia haver preguntat fa mesos que pensen els funcionaris, però pel que sigui no ho ha fet. Sort que tenim bona gent, gent ferma i compromesa que s'ofereix voluntari caigui el que caigui, assumint sobre les seves espatlles la responsabilitat del càstig, com ho va fer un funcionari fa un parell de dies via mail.. orgullosa d'aquest país, orgullosa de la seva gent valenta (per cert, el coneixes tu a aquest ?)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…