Ves al contingut principal

[-34] Bestiari del procés (115): C. Montoro, J. Ortega i F. Pérez de los Cobos

Montoro, Cristóbal (ministre d’Hisenda i Administracions Públiques).
Sense treva.
L’anunci aquesta setmana del projecte de pressupostos generals de l’Estat espanyol per a l’any vinent esclata en plena tensió per la Consulta. El ministre de la benzina gaudeix ruixant-nos. Així, que cremi tot. Com justificar una previsió d’inversió del 9,5% per a una població que representa el 16% i aporta un PIB del 19%? Espectacular. És com si, després de finançar la seva compra, no et deixessin pujar a l’autobús públic pagant el mateix preu que els altres. Ja sabem, a més, que l’execució d’aquest migrat pressupost, com és costum, difícilment superarà aquí el 80%, mentre, també com d’habitud, a altres territoris que no cal ni esmentar superarà amb escreix el 100%. I així, encara que nosaltres no podem gairebé fer campanya pel Sí+Sí, distrets com estem en l’intent d’aturar l’ofensiva prohibicionista, el ministre fa la feina de convèncer els indecisos per nosaltres.

Ortega, Joana (vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Excuses prescindibles.
Rumors de dimissió. Al Consell Executiu, segons sembla, els consellers d’Unió, els qui controlen les carteres clau de cara al 9N, és a dir, Governació i Interior, se’n surten a l’hora de fixar posició: acatament d’entrada a la sentència del Constitucional. S’aturen els primers procediments relacionats amb el cens i l’organització logística de la Consulta: el registre d’estrangers i la inscripció dels representants de l’administració que hi poden col·laborar. La vicepresidenta parla de protegir tercer i no perjudicar els funcionaris implicats. Ha tingut deu mesos per preguntar als treballadors públics si estaven disposats a arribar fins al final en condicions de màxima hostilitat d’Espanya i no ho ha fet. Ara, els pren com a excusa, sense respectar el seu dret a decidir si hi volen col·laborar o no.

Pérez de los Cobos, Francisco (president del Tribunal Constitucional).
Suspendre a la velocitat del so.
Després de la mítica pífia en consignar una data errònia a la Llei de Consultes no referendàries i al decret de convocatòria, el recurs del Govern espanyol arriba volant al Tribunal Constitucional. En representació, una filla de ministre franquista lliura al president, ex-militant del PP i ex-simpatitzant de Falange, contrari a la Constitució quan es discutia la seva aprovació, la demanda de l’executiu espanyol que provoca la prohibició automàtica de la Consulta. El TC es reuneix en sessió ordinària al dictat del Govern i decreta en menys d’una hora fins i tot mesures restrictives de difusió del 9N. La nota de premsa es refereix al Decret com de convocatòria d’un Referèndum, passant olímpicament del text jurídic lliurat. La imatge del TC com a eina auxiliar del Govern no pot resultar més gràfica. Pobre democràcia espanyola.

Comentaris

  1. Fa uns dies, llegia un dels articles d'en Salvador Cot. Deia així: https://sites.google.com/site/gironaindependencia/-04-10-14-salvador-cot-el-mal-va-cap-a-almansa
    Cal llegir-lo perquè resumeix molt clarament l'obnubilació d'aquesta gent espanyola tant mancats de ponderació. L'orgull els mata per la supèrbia de la que en fan ostentació permanentment, des de la pèrdua de Cuba fins ara mateix.
    Precisament, llegint aquests articles teus, Granollacs, és el que m'han fet recordar aquest article que us cito.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Des que va començar el procés estic esperant veure que la Joana Ortega baixa del tren... però de moment segueix. Totalment d'acord amb tu que podia haver preguntat fa mesos que pensen els funcionaris, però pel que sigui no ho ha fet. Sort que tenim bona gent, gent ferma i compromesa que s'ofereix voluntari caigui el que caigui, assumint sobre les seves espatlles la responsabilitat del càstig, com ho va fer un funcionari fa un parell de dies via mail.. orgullosa d'aquest país, orgullosa de la seva gent valenta (per cert, el coneixes tu a aquest ?)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…