[-35] Bestiari del procés (114): C. Chacón, M. Herrero y Rodríguez de Miñón i A. Mas.

Chacón, Carme (diputada del PSC).
Imposar la llibertat.
La capacitat del dependentisme per rebregar el vocabulari polític bàsic és pràcticament il·limitada. Després de la còmica frase “me sentí fusilado en mi propia casa” del famós regidor popular de Cardedeu, aquesta setmana l’ex-ministra de defensa espanyola ens ha obsequiat amb el concepte “imposar un referèndum”. Oferir l’oportunitat d’exercir el dret de vot com pot ser una imposició? Triar és sempre un exercici de llibertat, que inclou sempre la possibilitat de no fer-ho. Ningú obliga a participar en la Consulta del 9-N. Tots els qui no vulguin prendre-hi part poden no fer-ho; fins i tot, poden exercir el seu dret a ser extrets del cens electoral. Però aquesta voluntat seva de no participar, és de sentit comú, no pot implicar a la resta de la comunitat política, que sí vol ser interpel·lada. De tan lògic sembla balder haver-ho d’explicar.

Herrero y Rodríguez de Miñón, Miguel (membre del Consell d’Estat).
Cauen mites.
De tots els membres de l’actual Consell d’Estat el teníem pel més amic. Premi Blanquerna i tot. La seva teorització de l’extensió del reconeixement dels drets històrics recollit a la Constitució espanyola de 1978 per al cas de Catalunya hauria estat útil si Espanya no fos com és. A l’hora de la veritat, però, l’home s’ha retratat: vot unànime amb la resta i avall que fa baixada. El seu cas desmenteix cap possibilitat de canviar les relacions de dominació entre Catalunya i Espanya bastides des de fa just 300 anys. Desesperadament, els darrers federals s’aferren a voler fer-nos esperar l’arribada de les eleccions espanyoles de la tardor del 2015 per si es produeix un canvi de govern a Espanya. Pur il·lusionisme. La crua realitat és que PP i PSOE no accepten cap votació sobre la independència i l’obert Pablo Iglesias ha trigat tres dies a reaccionar davant la prohibició de la Consulta.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Muntanya russa.
Les emocions d’aquests dies pugen i baixen a un ritme frenètic. El cap de setmana, amb la posada en escena de la signatura del decret de convocatòria i la declaració trilingüe posterior, Artur Mas va estar francament brillant. Després del “rally” constitucional espanyol, però, com incomprensiblement noquejat, el president ha trigat massa a reaccionar. Tocava convocar les forces de l’acord de data i pregunta immediatament després de la suspensió i la cita ha arribat amb quatre dies de retard. Pel mig, hores de confusió basades en la suspensió unilateral de la campanya institucional i els actes preparatoris de la Consulta. Dijous a la tarda, un xic de calma recuperada després que Mas hagi signat el nomenament dels membres de la Comissió de Control de la Consulta del 9N. “Keep calm” em recomana un amic. L’avaluació, el dia 9.

Comentaris

  1. Potser sí que ara ja estem a la meitat de la partida. En una taula on s'hi juga en pòquer diuen que hi ha d'haver un dirigent per a cada part per poder-ho controlar. Doncs, sembla que per part contrària només tenen el bandoler del més clàssic western ensenyant el seu Colt45 per sota de l'armilla.
    Ja s'ho faran. Els podríem comprar entre tots algun sac ple de patates fregides per a que no s'ho hagin de menjar tan eixut...

    ResponElimina
  2. Benvolgut Granollacs,
    Esmentes en Mas com a "ministre d'Hisenda" per error o la teva fina ironia ens supera a tots?
    Ja sé que parles de "Gestoria de l'Autonomisèria" quan et refereixes a la Generalitat, però ni tant ni tan poc...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas