Ves al contingut principal

[-35] Bestiari del procés (114): C. Chacón, M. Herrero y Rodríguez de Miñón i A. Mas.

Chacón, Carme (diputada del PSC).
Imposar la llibertat.
La capacitat del dependentisme per rebregar el vocabulari polític bàsic és pràcticament il·limitada. Després de la còmica frase “me sentí fusilado en mi propia casa” del famós regidor popular de Cardedeu, aquesta setmana l’ex-ministra de defensa espanyola ens ha obsequiat amb el concepte “imposar un referèndum”. Oferir l’oportunitat d’exercir el dret de vot com pot ser una imposició? Triar és sempre un exercici de llibertat, que inclou sempre la possibilitat de no fer-ho. Ningú obliga a participar en la Consulta del 9-N. Tots els qui no vulguin prendre-hi part poden no fer-ho; fins i tot, poden exercir el seu dret a ser extrets del cens electoral. Però aquesta voluntat seva de no participar, és de sentit comú, no pot implicar a la resta de la comunitat política, que sí vol ser interpel·lada. De tan lògic sembla balder haver-ho d’explicar.

Herrero y Rodríguez de Miñón, Miguel (membre del Consell d’Estat).
Cauen mites.
De tots els membres de l’actual Consell d’Estat el teníem pel més amic. Premi Blanquerna i tot. La seva teorització de l’extensió del reconeixement dels drets històrics recollit a la Constitució espanyola de 1978 per al cas de Catalunya hauria estat útil si Espanya no fos com és. A l’hora de la veritat, però, l’home s’ha retratat: vot unànime amb la resta i avall que fa baixada. El seu cas desmenteix cap possibilitat de canviar les relacions de dominació entre Catalunya i Espanya bastides des de fa just 300 anys. Desesperadament, els darrers federals s’aferren a voler fer-nos esperar l’arribada de les eleccions espanyoles de la tardor del 2015 per si es produeix un canvi de govern a Espanya. Pur il·lusionisme. La crua realitat és que PP i PSOE no accepten cap votació sobre la independència i l’obert Pablo Iglesias ha trigat tres dies a reaccionar davant la prohibició de la Consulta.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Muntanya russa.
Les emocions d’aquests dies pugen i baixen a un ritme frenètic. El cap de setmana, amb la posada en escena de la signatura del decret de convocatòria i la declaració trilingüe posterior, Artur Mas va estar francament brillant. Després del “rally” constitucional espanyol, però, com incomprensiblement noquejat, el president ha trigat massa a reaccionar. Tocava convocar les forces de l’acord de data i pregunta immediatament després de la suspensió i la cita ha arribat amb quatre dies de retard. Pel mig, hores de confusió basades en la suspensió unilateral de la campanya institucional i els actes preparatoris de la Consulta. Dijous a la tarda, un xic de calma recuperada després que Mas hagi signat el nomenament dels membres de la Comissió de Control de la Consulta del 9N. “Keep calm” em recomana un amic. L’avaluació, el dia 9.

Comentaris

  1. Potser sí que ara ja estem a la meitat de la partida. En una taula on s'hi juga en pòquer diuen que hi ha d'haver un dirigent per a cada part per poder-ho controlar. Doncs, sembla que per part contrària només tenen el bandoler del més clàssic western ensenyant el seu Colt45 per sota de l'armilla.
    Ja s'ho faran. Els podríem comprar entre tots algun sac ple de patates fregides per a que no s'ho hagin de menjar tan eixut...

    ResponElimina
  2. Benvolgut Granollacs,
    Esmentes en Mas com a "ministre d'Hisenda" per error o la teva fina ironia ens supera a tots?
    Ja sé que parles de "Gestoria de l'Autonomisèria" quan et refereixes a la Generalitat, però ni tant ni tan poc...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…