Ves al contingut principal

[-36] Pobres espanyols

Els nacionalistes gallecs van desplegar dimecres al vespre una important mobilització, a una desena de poblacions, en rebuig a la suspensió cautelar de la llei de Consultes catalana i del decret de convocatòria del 9-N. Fan bé. No ja per solidaritat internacionalista o ibèrica. No. Per ells mateixos. Perquè el procediment exprés aplicat pel Govern espanyol ha esdevingut l’autèntic símbol d’una involució democràtica a Espanya sense precedents des del cop d’Estat sorgit de l’entorn del rei (amb l’objectiu de consolidar-lo) i executat per Tejero el 23-F de 1981. Un veritable espectacle, una exhibició d’autoritarisme que es pot considerar directament pornogràfica. Un poder de l’Estat, l’executiu, posant tots els altres òrgans a les seves ordres per defensar una posició de partit (de part, perquè se suposa que en la seva mentalitat els catalans, abassegadorament contraris, també som espanyols) sense el més mínim pudor.

L’espectacle de la reunió a darrera hora de diumenge, per primera vegada, del Consell d’Estat. La del Tribunal Constitucional en sessió extraordinària dilluns mateix, com mai s’havia fet, per estudiar i decidir en poc més d’una hora sobre dos textos jurídics complexos de mig centenar de fulls. Es desconeix si Moncloa ja havia redactat a la prèvia els textos aprovats pels dos organismes, el Consell d’Estat i el TC, o han estat ells mateixos qui s’han molestat a fer-ho, referint-s’hi com a “referèndum”. L’ús de tots els instruments de l’Estat al servei d’una causa d’imposició posa encara més al descobert, sense dubte, que nosaltres no en formem part. Es tracta d’un gravíssim retrocés democràtic que contribueix a conformar un Estat de caire autoritari del qual encara ens regalen més ganes de sortir. I em sap greu pels bons espanyols que, quan nosaltres, d’aquí uns mesos, haguem marxat, hauran de fer-hi front.

Comentaris

  1. Deia que només són uns 600 personatges els ultres dirigents que ens fan la punyeta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…