Ves al contingut principal

[-37] Provocar-los amb la democràcia

Ara sí, després de tants anys de lluita, de tants herois, i de tants que hem convençut en els darrers anys de la impossibilitat de l’entesa, hem entrat en la fase decisiva del conflicte. La de la insubmissió oberta a Espanya. La de comprovar, vist des de l’altre cantó, si l’Estat serà capaç de mantenir la seva sobirania sobre el nostre país per la força. La d’ara és sobretot una pugna per reforçar la nostra legitimitat per constituir-nos en nació lliure. Durant anys, hem demostrat als nostres conciutadans que la dependència d’Espanya és un desastre en tots els ordres: en el polític, l’econòmic, el cultural, i en tants d’altres; darrerament, sobretot, en el pla de la dignitat i (davant la guerra bruta que ens fan) la mínima moral democràtica. Ara, es tracta de continuar convencent els nostres conveïns, però també de demostrar al món la justícia de la nostra causa per la llibertat. 

Hem iniciat els primers moviments d’una partida d’escacs que mira el món i de la qual cada peça de les nostres ha de sentir-se protagonista, sigui quin sigui el paper que hagi decidit jugar. Sense retrets dins el nostre camp. L’objectiu és molt senzill: forçar tant com sigui possible l’error del contrari. Aquell qui s’equivoqui acabarà perdent la partida. Ara, cal portar la insubmissió a la suspensió cautelar, d’entrada, fins a la nit del 8 de novembre o la sentència exprés del Tribunal Constitucional. Confiar en què el Govern continuarà endavant amb tots els preparatius; en què milers de treballadors públics estaran disposats a col·laborar-hi i milers de ciutadans a gestionar les meses de votació. I esperarem que les mesures repressives adoptades per Madrid, que denunciarem implacablement, acabin de reforçar la nostra majoria Catalunya endins i la nostra posició Catalunya enfora. I el dia 9 de novembre, tots a votar, amb la legitimitat reforçada d’un país a punt de néixer!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…