Ves al contingut principal

[-38] Bestiari del procés (113): H. Van Rompuy, X. Vidal-Folch i J.M. Vila d'Abadal

Van Rompuy, Herman (president del Consell Europeu).
L'Europa vella.
El president europeu s’ha deixar portar de manera lamentable pel seu ultranacionalisme belga; de fet, ha posat la cirereta en el pastís de les reaccions de la Unió Europea al resultat del referèndum escocès. Ells, la classe dirigent al servei dels vells estats-nació europeus, s’han carregat l’actual Europa, allunyant-la dels anhels de la majoria per agenollar-la al servei d’uns pocs, alhora que ens acusen a nosaltres de posar-la en perill amb la nostra reclamació d’empoderament. Afirmar que “la democràcia no serveix per canviar les fronteres”, sentit de boca dels qui emparen l’accés a la Unió Europea de països que han dirigit, fa no gaires anys, polítiques de neteja ètnica és un dels actes més vomitius que tinc a la memòria. Tant, que estan aconseguint que milers de catalans ens anem preguntant cada dia amb més intensitat si volem compartir teulada amb gent com aquesta.

Vidal-Folch, Xavier (periodista).
Follia dependentista.
Un referèndum anticatalà: aquesta és la formula emprada pel vell factòtum de l’antic diari de referència de l’esquerra espanyola per referir-se a la Consulta del 9-N. Dos terços del Parlament català prenen decisions anticatalanes. El nivell de xaladura és de premi. Del seu delirant article d’aquesta setmana excel·leix el passatge en el qual considera la Consulta el major escàndol democràtic de la història del món mundial. Amb voluntat de confondre, diu que la segona pregunta exclou els votants de la primera. Fa mandra explicar una cosa tan evident però és que pensar que algú vota No a que Catalunya sigui un Estat (1a pregunta) però sí a que sigui un Estat independent (2a pregunta) només seria possible en un estat etílic que impediria fins i tot encertar amb la papereta l’urna de vot.

Vila d’Abadal, Josep Maria (president de l’Associació de Municipis per la Independència).
Municipalisme compromés.
Aquesta setmana, l’acció de l’Associació Catalana de Municipis que dirigeix l’alcalde de Premià de Mar Miquel Buch i l’Associació de Municipis per la Independència, amb la votació de centenars de mocions als ajuntaments catalans en suport a la Consulta del 9-N, està provocant un moviment tectònic (que s’avança als resultats de les eleccions locals de maig de 2015) realment espectacular. Un veritable tsunami que pot abastar pràcticament 900 dels 947 municipis catalans i donarà una força extraordinària davant la comunitat internacional a la nostra reivindicació. Especialment, si vénen mal dades. Cal estar preparats: si el govern espanyol opta per la suspensió de l’autonomia i la dissolució del Parlament, el paper dels ajuntaments serà absolutament fonamental. Greixem, doncs, totes les eines.

Comentaris

  1. El comentari sobre en Rompuy és el que m'interessa més. Tant que no puc deixar d'expressar el meu creixent fàstic pel fracàs del projecte d'una Europa unida i acollidora. Sembla com si la classe política en general hagi caigut dins del sac del món barat de l'economia d'especulació, sense cap mena delimitació i al servei d'aquests fills del diable.

    M'he estat mesos sense poder participar amb vosaltres d'aquest goig de blog per causa desconeguda del Google. En fi, almenys hi seré en aquests dies on sembla que arribem al cim de la crisi per la nostra independència.
    Endavant i salutacions a tots!!

    ResponElimina
  2. Fa temps que vaig perdre la confiança en aquesta Europa que els catalans havíem idealitzat. L' actual es una europa caduca corcada i farisea, unicament al servei dels estats que la sustenten i els actuals dirigents han estat escollits per la seva grisor i mediocritat. El millor que podem fer es no confiar-hi gens , tot ho haurem de fer els catalans. Catalunya sols ens te a nosaltres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…