Ves al contingut principal

Tot vostre, ens retrobem el 10-N

Han estat 1.679 apunts. Una meravellosa aventura de 1.679 dies consecutius en els quals he tingut l'esma (i prou salut) de publicar cada jornada un pensament en dos paràgrafs. Com un parell de glaçons. Des del març de 2010, just quan la cuina del Tribunal Constitucional era a punt d'emplatar-nos el trinxat de l'Estatutet i tot plegat es desfermava. Sí, he tingut el gaudi de viure i reflectir amb emoció grans coses: sobretot, les manis més espectaculars de la nostra història. Unes quantes campanyes electorals amb el sobiranisme creixent com l'escuma. Amb una menció molt especial, també, per a les Consultes sobre la Independència a Sant Cugat i Sabadell, a les quals vaig tenir l'honor de contribuir modestament, a peu d'urna. També, contribuint, de vegades, a la memòria de la nostra rica història, com faig en el dia d'avui, amb el record del president màrtir Lluís Companys, afusellat pel feixisme avui fa just 74 anys.

Durant tot aquest temps, tot seguint els alts i baixos de l'actualitat, sempre he pensat que podia aportar un gra de sorra d'opinió positiva sobre el nostre procés històric. Des de fa alguns dies, però, em trobo en un veritable col·lapse anímic. No puc més amb la sobredosi d'impostura a la qual ens han decidit sotmetre. Ras i curt: el que em passa pel cap és preferible no posar-ho negre sobre blanc. Així que visc un veritable dilema moral: no vull contribuir amb acidesa al desànim, a fer un mal objectiu a tanta gent bona implicada en la llibertat del nostre país. Però tampoc vull trair-me a mi mateix, a la meva consciència, fent veure que m'empasso el que ens estem fent. Així que, arribats a aquest punt del camí, fins aquí la meva contribució continuada d'aquests darrers quatre anys i mig. Em temo que tot el que podria escriure d'aquí al 9-N seria tan bestialment descoratjador que prefereixo mantenir-me en silenci. Ens retrobem, suposo, el dia 10-N. Per reprendre junts la part més difícil del camí.

Comentaris

  1. Moltes gràcies per tots els teus pensaments. Potser ara ho veus tot negre. Imagina't com ho deurien veure els defensors de Barcelona ara fa 300 anys. O els catalans ara en fa 74. Malgrat tot seguim aquí. I persistirem. Fins aviat.

    ResponElimina
  2. Se't trobarà a faltar Granollacs, molt. Porto llegint els teus escrits des de fa anys, sempre abans d'anar a dormir, fos on fos.
    Qui ens encoratjarà ara que gairebé no resten bons patricis?
    Voldria agraïr-te la teva incommensurable feina tot aquest temps amb l'esperança de tornar a trobar en un futur les teves reflexions.
    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  3. T'agraeixo l'esforç que has fet tots aquest anys. Et vaig descobrir per casualitat ja fa molt temps i des de llavors et segueixo encantat. Has estat un raig de llum a la foscor.

    I entenc el teu desensis, l'entenc molt bé. Jo també l'he patit, però m'ha durat unes hores. Mai hem estat tan a prop de tocar-ho, mai, ni quan Companys va proclamar l'estat català. Repeteixo que entenc el teu desensis. Perô no ens ho podem permetre. Hem d'aixecar-nos i seguir caminant. Tot aquest camí no l'han fet els polítics, ho ha fet la gent, com tu. I la gent com tu, com nosaltres, som els que hem de seguir caminant.

    Quan penso en els nens i nenes catalanns que venen i penso que si ens desmoralitzem i baixem els braços, els estem condemnant a aguantar Sanchez Camachos, Riveras, Chacóns...etc etc no puc menys que oblidar-me del desensis, aixecar-me i seguir endavant.

    El procès ja sabiem que era una cursa de resistència, de molta. I als que ens han decepcionat (o enganyat) ja hi haurà temps de passar-lis la factura. Ara només hi ha un objectiu: Catalunya Lliure. Ni més ni menys.

    Anims Granollacs i endavant.

    En 300 anys hi ha hagut molts catalans i catalanes que han lluitat en condicions molt més dificils i gràcies a ells avui estem aquí i som catalans. Els hi debem a ells i també tenim la obligació de fer arribar el llegat als que venen darrera.

    Granollacs, no soc de donar consells, però em saltaré la norma, agafa't 3 dies, plora, gemega, renega, crida,....però al quart dia aixeca't orgullòs i camina endavant amb tots nosaltres. Et necessitem.

    Ningü ens ajudarâ; ho hem de fer nosaltres. Portem 300 anys així, no ens ve de nou.

    ResponElimina
  4. Cada dia et llegeixo, no sé q faré ara....l'anònim anterior et recomana que descansis uns dies i tornis amb més força. Jo t'ho prego. No et pots rendir ara, ja ho tenim a tocar. Tu has estat i ets una peça molt important per a tots els que estem en aquesta lliuta. Continuaré entrant al teu bloc cada dia per veure si hi tornes. Gràcies!!

    ResponElimina
  5. No tiris la tovallona i ni un pas enrera. No comparteixo la teva desició però la respecto enormement. Per mi des del 2010, la lectura del teu apunt diari a esdevingut un habit i t,ho agraeixo. Avui molts estem decebuts però alhora podem estar segurs que seguin endavant i si caiem cal tornar-se aixecar. Rep el meu suport des de la Terraferma i com el dia del meu aniversari (10N) no hagis tornat pensaré que t,has perdut. Ndéu, ja! Altrament troç de casigall, cada dia obriré lo blog amb el desig de que no puguis contenir-te tant temps sense actualitzar-lo. Prou sabiem que no seria fàcil.

    ResponElimina
  6. Doncs sort de que he trobat, ja fa uns dies, de saltar- me la trampa de Google de no poder-hi dir-vos la mena!

    No vull imaginar-me un dia sense un Granollacs. Són molts i molts anys de coneixença per no parar-hi compte. A veure: Jo ahir també estava d'un super-cabreig total.La Roser ho notava i tot. La veritat. Hauria volgut que el Presi hagués presentat eleccions anticipades i plebiscitàries d'una vegada. He passat tota la nit sencera parlant amb el coixí i m'he desvetllat amb el cap més asserenat del què no em pensava. "- I per què no!?" Al cap i la fi seguirem fent la mateixa, el mateix recorregut que ens hem imposat de cobrir totes les possibilitats del món legal per poder-nos emancipar d'una vegada! Aquella altra possibilitat de fer-ho més doctrinàriament legal no es diferencia, en resultats, gairebé gens amb aquesta versió, gens! D'aquí li ve a en Rajoy el seu cabreig d'aquest matí rectificant i dient no sé què encara. EN MAS LI HA COLAT UN GOLÀS!!!! La versió de la CUP, d'Iniciativa, etc. era molt provocadora i molt escenificable davant de la premsa estrangera, sí, però poc constructiva. Tal com va dir en Mas, és molt millor submergir-nos sota de l'onada que encarar-nos-hi fent el valent: Segur que l'envestida et destrossarà. Traduït al fet que ens ocupa, això vol dir: President de la Generalitat i del Parlament de nou a la presó per desacatament al mal estat espanyol; probable suspensió de l'estament de la Generalitat, etc. Profit?: Cap ni un. Com a màxim algun infart d'excés de riure per part de Madrid, però nosaltres molt tristos i sense cap profit. Molt espectacular, però sense que NINGÚ de cap estament del món ens auxiliï.

    Tot això és el que m'ha dit el meu coixí durant tota aquesta nit. Per tant, molt estimat Granollacs, reacciona amb el cap i no pas amb l'emoció. No hi ha res perdut sinó molt de guanyat. Serenitat i ànims!!!!

    Una profunda, emocionada abraçada del teu amic Ramon Llull.

    ResponElimina
  7. Granollacs,
    Jo t'he seguit cada dia, m'agraden molt els teus apunts.
    Només lamento que hagis caigut en el desànim. Penso que molts independentistes en fan un gra massa, del que ha passat tots aquests dies. El 9-N hi haurà urnes, paperetes, etc.? Sí. Per tant, votarem. Hi haurà plebiscitàries després? Evidentment. CiU ha traït algú? No. El que ha fet és evitar que funcionaris i mossos es neguessin a col·laborar amb la consulta (en això ERC és superimmadura: l'alcalde de Sant Vicenç dels Horts hauria dimitit si el seu secretari municipal s'hagués negat a participar a la consulta al·legant que el Tribunal Constitucional li ho prohibeix)?
    Per tant, treu-te del damunt aquesta negror (traieu-vos-la del damunt tots els qui us heu posat la negror a sobre) i penseu que la jugada d'Artur Mas potser no és la perfecció democràtica (per això en Juqueras arrufa el nas), però és l'estratègia més hàbil per a fer dur-nos a la indendència durant l'any 15 (i per això en Rajoy arrufa el nas).
    En resum, fora la negror i continua amb el teu blog. No ha passat res de dolent, res! En Mas ens durà a la independència amb les eines més bones per a esquivar l'Estat (les eines d'ERC no són bones per a esquivar l'Estat, ho sento però és així). I el teu blog és una molt, molt, molt bona eina per a sumar-se a l'estratègia que ens durà a la independència.
    Fora la negror i més Bons Patricis!

    ResponElimina
  8. Molt d'acord amb el comentari de l'anomim de les 13:14. Jo soc voluntari de l'assemblea i cada dia participo en actes. No m'entusiasme el que passa, però jo seguiré passi el que passi fins a la victòria o fins que em mori, i llavors seguiran els meus fills i els meus néts. En tot cas gràcies pels comentaris, sempre assenyats i espero que tornis per opinar com abans, doncs darrerament com que ja haviem llegit els teus escrits al directe cat, el teu blog havia perdut pistonada

    ResponElimina
  9. Hem de continuar endavant deixant molt clar que som nosaltres, el poble, el que vol que el procés tiri endavant. Els polítics han de fer cas. Si no, a retirar-los.

    ResponElimina
  10. Com els nostres avantpassats, molts catalans continuarem opossant-nos als governs de torn sense treva. La lluita continua fins a la independència. Tots tenim moments baixos, però si no defensem Catalunya, ningú ho farà per nosaltres. Sóm el darrer baluard en peu que resta i el defensarem fins el darrer alé. Amic Granollacs, ànims que el combat encara continua i ens cal a cadascú en el seu lloc. Una profunda i agraïda abraçada d'un català de carrer que sempre t'ha llegit.

    ResponElimina
  11. Granollacs, no ens ho podem permetre, no podem defallir, Catalunya sols ens te a nosaltres. No podem confiar en la solidaritat d´altres , ni en l'ajuda de les cancilleries del món , ni cap concesió de les espanyes, i ara ni en la fortalesa i el coratge dels nostres politics. Tot i que fóra injust repartir proporcionalment les culpes, el govern de la gestoria i especialment el seu cap, ho són més de culpables, o es que no sabien amb qui se les haurien, o es que donen l'excusa dels funcionaris quan son ells mateixos que els falta l'epica del moment. Ara entenc perque despres de 300 anys continuem igual, perque no ens ho mereixem.

    ResponElimina
  12. Quin goig tenir-vos com a lectors: moltíssimes gràcies, tots plegats m'heu emocionat! ;-) Potser aquest diumenge, després d'escoltar la proposta de l'ANC a la gran concentració de Barcelona, tornaré renovat...

    ResponElimina
  13. El procés estå en un Dragon Khan...ara sembla que toqui baixar. Vénen, ara sí, moments crucials un cop passat el 9N: conformar un nou parlament i ajuntaments amb majoria independentista, laminació de la tercera via, histerisme a Espanya i, finalment, DUI.
    Granollacs, descansa que t'ho mereixes...ens retrobarem el 10N.

    ResponElimina
  14. Agafa't vacances blogaires, Granollacs;

    Com han dit més amunt, la teva col·laboració amb directe.cat ha afectat (com ja ens havies avisat). Tant escriure sobre gent indecent acaba afectant. Deixa passar uns dies, fins diumenge al migdia en què el poble fotrem el cop de puny sobre la taula. O caixa o faixa. Si els polítics que ara hi ha a la Ciutadella no serveixen se'ls fa fora a cop de vot i en posem uns altres que s'ho mereixin.

    M'has fet, com a tots els altres que han escrit més amunt, veure-hi clar quan ho creia tot negre. Som en una cursa de fons, de fons i de relleus. Ara ens toca a nosaltres de confortar-te i agrair-te el teu esforç diari.

    Com fa 300 anys, tornem a estar sols amb la comunitat internacional mirant-s'ho. Som a res de canviar la història. Aquest 9N votarem. I que el món vegi que el nostre govern, la gestoria que volem que deixi de ser-ho, només pot fer una gigaenquesta quan vol saber l'opinió dels seus ciutadans. Aquesta és la democràcia low-cost que patim. Que el món ho vegi i trobi del tot normal que vulguem marxar-ne. I si el 9N nopodem votar, serà perquè l'Estat ens furta les urnes i viola (amb llums i taquígrafs) la democràcia. Que el món ho vegi també.

    En Mas ha dibuixat un escenari guanyador pels d'aquí i diabòlic pels d'allà. Ja s'ho faran. El que pensin a la Meseta ja fa temps que és un afer intern espanyol.

    Et llegiré de nou abans del 10N; n'estic segur.

    Donec Perficiam, my friend.

    ResponElimina
  15. Molts ànims i descansa una mica Granollacs, que t'ho mereixes!


    Espero que et poguem seguir llegint ben aviat :)

    ResponElimina
  16. Tornaràs; t´ho asseguro.//*//

    ResponElimina
  17. Granollacs, jo també t’he trobat a faltar. Per això he entrat avui, a veure si t’ho havies repensat.

    Si alguns dies no et podia llegir, després tornava enrere i en llegia tres o quatre de cop. M’has fet descobrir el Diari de Setge, hi entrava sempre des de la teva pàgina. Em vaig emocionar amb el darrer apunt, recordem-lo:

    Totes les campanes de Barcelona han tocat a sometent amb un so eixordador que mai no oblidaré. Villarroel ha reprès immediatament el comandament de la defensa. La immensa onada d'enemics, l'hem combatuda casa per casa, tapant les boques dels carrers, a la part de la Ribera, amb botes, caixes i matalassos. El comandant en cap, el gran i estimadíssim Villarroel, ferit, ha ordenat: «Segueixi l'avanç! Que davant meu ningú no es retira! I morir o vèncer és el que ens toca!» Després de dues hores i mitja, a les set del matí, els hem contingut del tot i els hem fet, semblava miracle del Cel, un contraatac general amb la bandera de Santa Eulàlia al capdavant. Però a les dues del migdia ja no podíem resistir més la superioritat dels invasors. Hem d’evitar el saqueig: hi haurà capitulació. Entre plors, hem comptat tres mil nou-cents morts dels nostres en aquest dia de judici final. Glòria i honor per sempre! La memòria d'aquesta nostra defensa de nostres drets, de nostra llibertat, perviurà més de tres-cents anys. Fins aquí, fins avui!

    La seva memòria ha perviscut. Els nostres avantpassats l’han mantingut i nosaltres la mantindrem. Jo no tinc fills i no tindré nets, jo ho faig en la seva memòria.

    Nosaltres, la societat civil, som la infanteria i ara han tocat sometent.

    Moltes gràcies

    Anna

    ResponElimina
  18. Descansa Granollacs, m'hi jugo un pèsol que abans del 10N passaran coses i tornaràs a escriure.

    Carles1640

    ResponElimina
  19. Bon dia Granollacs: estic esperant amb candeletes el teu parer i conclusions sobre el gran dia 9N que ahir visqué el País.Gràcies per endavant.

    ResponElimina
  20. Des del 16 d'octubre he entrat tots els dies per veure si t'ho havies repensat, però no. Però avui he entrat convençuda que hauries publicat. Què passa, Granollacs? No ho vols celebrar?

    ResponElimina
  21. Patrici! Que no et trobes bé? ...potser has tingut un cobriment? Ai, mare! No fotem!! Recupera't aviat, bandarra!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…