Ves al contingut principal

9-N, compactació sobiranista! (ja sóc aquí)

Sí, hola. Perdoneu que m'hagi retardat un dia. El cas és que, com tants milers de compatriotes, també vaig fer de voluntari en la màgica jornada d'abans d'ahir. I vaig acabar rebentat; un no parar: tot el dia intentant reconduir gent que anava francament perduda. Tant, que crec que, si més no pel que es podia captar a les àrees perifèriques de les grans ciutats del país, si haguéssim disposat d'una infraestructura de punts de votació semblant a la de les eleccions normals ens podíem haver atansat seriosament als tres milions de votants. Sí, amigues i amics, estava equivocat. El trencament de la unitat i la manera en la qual es va plantejar el nou 9-N, per primera vegada en la història de les darreres reivindicacions del sobiranisme, de dalt a baix, em va fer pensar inicialment que el risc que la iniciativa es girés en contra del procés com a un boomerang era alta. Estava equivocat. Les ganes de votar de la gent i l'afany de desobeir la demofòbia del govern espanyol han pogut amb totes les nostres mancances de plantejament i organitzatives.

Encara que els cogui i vulguin dissimular-ho, 2,3 milions de votants és una xifra estratosfèrica. Senzillament brutal. Abans de començar l'arriscada partida hauria signat els 1,8. Hi ha qui en vol veure en els 1,9 milions de sufragis pel Sí-Sí un cert sostre de l'independentisme. Crec, molt seriosament, que no. Els nostres adversaris ens recorden que la suma de CiU, ERC, ICV i la CUP a les darreres eleccions s'ha situat en aquesta cota. És cert. Però no quedàvem que una part important de l'electorat d'aquests partits no estava encara per la independència? El resultat suggereix, doncs, una important compactació independentista. Si a això li sumem que una part apreciable del Sí-No se sumarà al primer en el cas d'una pregunta binària o en unes eleccions definitives, tenim un panorama certament engrescador pel davant. I en l'altre extrem, tal i com destacava avui Tian Riba, la sorpresa que els independentistes siguem capaços de convocar a expressar-se públicament, com a mínim, tres vegades més partidaris del no que els que Rivera i Sánchez-Camacho van ser capaços de situar el 12 d'octubre a la plaça Catalunya de Barcelona. La incapacitat política del dependentisme és digna de tesi doctoral.

Comentaris

  1. M'alegro molt de retrobar-te. Espero que el petit descans t'hagi ajudat a recarregar les piles. Encara tenim molta feina per davant. Malgrat la evident victòria no podem baixar els braços. No ens ho hem de creure. Un cop assolim l'objectiu llavors ja ho celebrarem.

    Ara començaran a embestir com un toro acorralat i ens tocarà aguantar. Ha començat a primero hora el "sonrisitas" González Pons amenaçant a tort i dret com un mafiòs qualsevol. Ja hi ha rumors que la fiscalia posarà querelles a uns i altre (em costa creure que són tan burros, però noi.....)

    Encara tenim feina, i la farem.

    ResponElimina
  2. Bon dia. i gràcies per continuar.... em sembla que els auguris de querella estan a punt de caure.... quina miopia política Deu meu... es pensen que estem a l'any 1914...sort que no ens apliquen la llei de jurisdiccions....

    ResponElimina
  3. MALGRAT TO,NO VEIG CLAR UIN SI-SI,EN UN REFERENDUM DIFINITIU.

    ResponElimina
  4. Amic Patrici, jo també m'alegro que hagis retornat, i espero que amb més força (com diu l'Anònim 1, encara hi ha molta feina a fer). Jo entrava al teu blog cada 2-3 dies per veure si et repensaves la teva apagada-parèntesi, tenia 'mono'...

    ResponElimina
  5. El 9-N està fent saltar pels aires l'estat espanyol i posant en evidència a nivell internacional el seu nacionalisme tòxic. Els catalans, amb el nostre capteniment, alegria, pacifisme, organització i voluntarisme, està movilitzant a tot un poble que vol la llibertat i que estima la democràcia. No cal ser molt espavilat per saber que ens està esperant amb els braços oberts!. Els nostres avantpassats i els nostres fills i nets ho celebrarant amb joia i esperança. Catalans, Catalunya i llibertat!. Gràcies per retornar amic Granollacs.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots! I som-hi, que ens queda el tram més important i difícil del camí!

    ResponElimina
  7. Ep, ostres! ja hi ets! Felicitats! Ara el dia es fa millor de passar. Aquesta veu crítica plena de sentit comú, tornar-la a llegir. Que bé!
    Bé, Heu observat que ells ja s'estan trencant? Uns volien una actitud molt agressiva, de trencar urnes, manifestacions falangistes, etc. Altres, que són la facció que ha "guanyat" van optar per la moderació i deixar fer. Ara, els més falangistes hi tornen intentant que la fiscalia catalana demani la detenció de part del Govern. Tindria gràcia si no fos perquè això ens fa constatar la gran proximitat del desenfrenament falangista, que vol convertir Espanya en un Estat mono-color d'un sol color.
    Ara ens toca acabar la feina que ja vàrem començar i fer-ho ben rapidet. També, estic d'acord que els compliments de tots els protocols que requereixen una bona política de relacions diplomàtiques com el què està fent en Mas, és imprescindible. No es pot deixar cap forat buit, no fos que per allà se'ns pogués colar algun microbi. Però, com també està dient tothom, ja cal anar preparant les eleccions plebiscitàries; fer la DUI, i llavores tractar ja l'Espanya que ens ha oprimit, explotat i vexat, de tu a tu. Com que es posaran extremadament tontos, caldrà demanar assistència externa que els controli.

    ResponElimina
  8. Bentornat. Però ara no descuidis el bloc. Aquesta petita hivernació no l'hi ha anat bé...en tres dies només un article!
    Després de que veiesis lo vas mig buit i fins hi tot esquerdat, ara crec que el veus mig ple i sense fissures aparents. Així que, en pic et torni el positivísme que toca de peus a terra, si us plau, possa negre sobre blanc. Que la teva opinió sempre l'havia trobat acurada i ben contrastada.
    Per compensar, hauríes d'escriure dos articles diaris fins a final d'any, home! I menys twits, que allí si que no vas perdre pistonada i on la reflexió que aquí mostres no té prou espai.
    Salut i records des de la Terraferma.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…