Ves al contingut principal

9-N, compactació sobiranista! (ja sóc aquí)

Sí, hola. Perdoneu que m'hagi retardat un dia. El cas és que, com tants milers de compatriotes, també vaig fer de voluntari en la màgica jornada d'abans d'ahir. I vaig acabar rebentat; un no parar: tot el dia intentant reconduir gent que anava francament perduda. Tant, que crec que, si més no pel que es podia captar a les àrees perifèriques de les grans ciutats del país, si haguéssim disposat d'una infraestructura de punts de votació semblant a la de les eleccions normals ens podíem haver atansat seriosament als tres milions de votants. Sí, amigues i amics, estava equivocat. El trencament de la unitat i la manera en la qual es va plantejar el nou 9-N, per primera vegada en la història de les darreres reivindicacions del sobiranisme, de dalt a baix, em va fer pensar inicialment que el risc que la iniciativa es girés en contra del procés com a un boomerang era alta. Estava equivocat. Les ganes de votar de la gent i l'afany de desobeir la demofòbia del govern espanyol han pogut amb totes les nostres mancances de plantejament i organitzatives.

Encara que els cogui i vulguin dissimular-ho, 2,3 milions de votants és una xifra estratosfèrica. Senzillament brutal. Abans de començar l'arriscada partida hauria signat els 1,8. Hi ha qui en vol veure en els 1,9 milions de sufragis pel Sí-Sí un cert sostre de l'independentisme. Crec, molt seriosament, que no. Els nostres adversaris ens recorden que la suma de CiU, ERC, ICV i la CUP a les darreres eleccions s'ha situat en aquesta cota. És cert. Però no quedàvem que una part important de l'electorat d'aquests partits no estava encara per la independència? El resultat suggereix, doncs, una important compactació independentista. Si a això li sumem que una part apreciable del Sí-No se sumarà al primer en el cas d'una pregunta binària o en unes eleccions definitives, tenim un panorama certament engrescador pel davant. I en l'altre extrem, tal i com destacava avui Tian Riba, la sorpresa que els independentistes siguem capaços de convocar a expressar-se públicament, com a mínim, tres vegades més partidaris del no que els que Rivera i Sánchez-Camacho van ser capaços de situar el 12 d'octubre a la plaça Catalunya de Barcelona. La incapacitat política del dependentisme és digna de tesi doctoral.

Comentaris

  1. M'alegro molt de retrobar-te. Espero que el petit descans t'hagi ajudat a recarregar les piles. Encara tenim molta feina per davant. Malgrat la evident victòria no podem baixar els braços. No ens ho hem de creure. Un cop assolim l'objectiu llavors ja ho celebrarem.

    Ara començaran a embestir com un toro acorralat i ens tocarà aguantar. Ha començat a primero hora el "sonrisitas" González Pons amenaçant a tort i dret com un mafiòs qualsevol. Ja hi ha rumors que la fiscalia posarà querelles a uns i altre (em costa creure que són tan burros, però noi.....)

    Encara tenim feina, i la farem.

    ResponElimina
  2. Bon dia. i gràcies per continuar.... em sembla que els auguris de querella estan a punt de caure.... quina miopia política Deu meu... es pensen que estem a l'any 1914...sort que no ens apliquen la llei de jurisdiccions....

    ResponElimina
  3. MALGRAT TO,NO VEIG CLAR UIN SI-SI,EN UN REFERENDUM DIFINITIU.

    ResponElimina
  4. Amic Patrici, jo també m'alegro que hagis retornat, i espero que amb més força (com diu l'Anònim 1, encara hi ha molta feina a fer). Jo entrava al teu blog cada 2-3 dies per veure si et repensaves la teva apagada-parèntesi, tenia 'mono'...

    ResponElimina
  5. El 9-N està fent saltar pels aires l'estat espanyol i posant en evidència a nivell internacional el seu nacionalisme tòxic. Els catalans, amb el nostre capteniment, alegria, pacifisme, organització i voluntarisme, està movilitzant a tot un poble que vol la llibertat i que estima la democràcia. No cal ser molt espavilat per saber que ens està esperant amb els braços oberts!. Els nostres avantpassats i els nostres fills i nets ho celebrarant amb joia i esperança. Catalans, Catalunya i llibertat!. Gràcies per retornar amic Granollacs.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots! I som-hi, que ens queda el tram més important i difícil del camí!

    ResponElimina
  7. Ep, ostres! ja hi ets! Felicitats! Ara el dia es fa millor de passar. Aquesta veu crítica plena de sentit comú, tornar-la a llegir. Que bé!
    Bé, Heu observat que ells ja s'estan trencant? Uns volien una actitud molt agressiva, de trencar urnes, manifestacions falangistes, etc. Altres, que són la facció que ha "guanyat" van optar per la moderació i deixar fer. Ara, els més falangistes hi tornen intentant que la fiscalia catalana demani la detenció de part del Govern. Tindria gràcia si no fos perquè això ens fa constatar la gran proximitat del desenfrenament falangista, que vol convertir Espanya en un Estat mono-color d'un sol color.
    Ara ens toca acabar la feina que ja vàrem començar i fer-ho ben rapidet. També, estic d'acord que els compliments de tots els protocols que requereixen una bona política de relacions diplomàtiques com el què està fent en Mas, és imprescindible. No es pot deixar cap forat buit, no fos que per allà se'ns pogués colar algun microbi. Però, com també està dient tothom, ja cal anar preparant les eleccions plebiscitàries; fer la DUI, i llavores tractar ja l'Espanya que ens ha oprimit, explotat i vexat, de tu a tu. Com que es posaran extremadament tontos, caldrà demanar assistència externa que els controli.

    ResponElimina
  8. Bentornat. Però ara no descuidis el bloc. Aquesta petita hivernació no l'hi ha anat bé...en tres dies només un article!
    Després de que veiesis lo vas mig buit i fins hi tot esquerdat, ara crec que el veus mig ple i sense fissures aparents. Així que, en pic et torni el positivísme que toca de peus a terra, si us plau, possa negre sobre blanc. Que la teva opinió sempre l'havia trobat acurada i ben contrastada.
    Per compensar, hauríes d'escriure dos articles diaris fins a final d'any, home! I menys twits, que allí si que no vas perdre pistonada i on la reflexió que aquí mostres no té prou espai.
    Salut i records des de la Terraferma.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…