Ves al contingut principal

Bestiari del procés: B. de Lezo, A.M. Magaldi i C. Mejías

Lezo y Olabarrieta, Blas de (militar borbònic).
Estat tolit.
Espanya se’ls desfà a les mans. De moment, és Catalunya. D’aquí uns mesos, amb les eleccions municipals i generals, la desintegració serà pràcticament total. De manera que, si fins ara calia bombardejar Barcelona cada cinquanta anys, ara han de conformar-se amb homenatjar els militars espanyols que han fet xixines catalans al llarg de la història. Fa pocs més d’un any, amb motiu del 325 aniversari del seu naixement (del militar, vull dir), UPyD ja va presentar al Congrés espanyol una proposició no de llei per homenatjar-lo i el Museu Naval de Madrid li va dedicar una exposició. A les poques setmanes, la fragata Blas de Lezo es passejava cofoia pel port de Barcelona, a fi de recordar-nos la nostra condició de vençuts. Tal i com es vantava un diputat espanyol aquells dies, amb el Tricentenari ells sí que han celebrat una victòria. Ara mateix, se’ls veu molt i molt necessitats.

Magaldi, Ana María (fiscal en cap de Barcelona).
Manar a la colònia.
El magistrat injust és una de les figures històricament més criticades per la gent de baix. Les narracions populars inspirades en la Divina Comèdia que circulaven per la Catalunya del segle XVII, per exemple, posaven sempre els jutges superbs i prevarivadors en la part més fonda de l’avern. La revolta de juny de 1640 acabà amb bona part dels jutges de l’Audiència reial defenestrats i/o assassinats al carrer. Més de 350 anys després, la fiscal Magaldi, membre de l’associació conservadora de fiscals, ha decidit posicionar-se a favor de la querella contra Mas, Ortega i Rigau, no fos cas que el fiscal general s’enfadés, i ha ordenat la reobertura de totes les denúncies arxivades. De pas, ha aprofitat l’avinentesa per menystenir la llengua del país i afirmar implícitament, amb xuleria indecent, que emprar la nostra llengua en un acte públic és de mala educació.

Mejías, Carina (diputada de Ciudadanos).
Trencant barreres.
La moció presentada dimecres, descarada, directa, contra un mitjà de comunicació concret (el digital Vilaweb) trenca totes les barreres de la decència democràtica. Fa sentir vergonya de pagar el sou a gent d’aquest nivell moral. En la setmana en la qual Ciudadanos ha trencat la baralla de les seves negociacions de fusió amb UPyD i ha decidit ser irrellevant a Espanya (i aviat, amb la irrupció de Podemos, també probablement a Catalunya), ha optat també per passar a la història presentant una moció ad hominem per reclamar que es retirin les subvencions, que s’atorguen d’acord amb unes bases en un procés de concurrència, per motius ideològics. Des d’aquí tota la solidaritat a Vilaweb i tota la repulsa a comportaments (avalar la persecució ideològica dels mitjans de comunicació) que farien envermellir qualsevol demòcrata al món.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…