Bestiari del procés: B. de Lezo, A.M. Magaldi i C. Mejías

Lezo y Olabarrieta, Blas de (militar borbònic).
Estat tolit.
Espanya se’ls desfà a les mans. De moment, és Catalunya. D’aquí uns mesos, amb les eleccions municipals i generals, la desintegració serà pràcticament total. De manera que, si fins ara calia bombardejar Barcelona cada cinquanta anys, ara han de conformar-se amb homenatjar els militars espanyols que han fet xixines catalans al llarg de la història. Fa pocs més d’un any, amb motiu del 325 aniversari del seu naixement (del militar, vull dir), UPyD ja va presentar al Congrés espanyol una proposició no de llei per homenatjar-lo i el Museu Naval de Madrid li va dedicar una exposició. A les poques setmanes, la fragata Blas de Lezo es passejava cofoia pel port de Barcelona, a fi de recordar-nos la nostra condició de vençuts. Tal i com es vantava un diputat espanyol aquells dies, amb el Tricentenari ells sí que han celebrat una victòria. Ara mateix, se’ls veu molt i molt necessitats.

Magaldi, Ana María (fiscal en cap de Barcelona).
Manar a la colònia.
El magistrat injust és una de les figures històricament més criticades per la gent de baix. Les narracions populars inspirades en la Divina Comèdia que circulaven per la Catalunya del segle XVII, per exemple, posaven sempre els jutges superbs i prevarivadors en la part més fonda de l’avern. La revolta de juny de 1640 acabà amb bona part dels jutges de l’Audiència reial defenestrats i/o assassinats al carrer. Més de 350 anys després, la fiscal Magaldi, membre de l’associació conservadora de fiscals, ha decidit posicionar-se a favor de la querella contra Mas, Ortega i Rigau, no fos cas que el fiscal general s’enfadés, i ha ordenat la reobertura de totes les denúncies arxivades. De pas, ha aprofitat l’avinentesa per menystenir la llengua del país i afirmar implícitament, amb xuleria indecent, que emprar la nostra llengua en un acte públic és de mala educació.

Mejías, Carina (diputada de Ciudadanos).
Trencant barreres.
La moció presentada dimecres, descarada, directa, contra un mitjà de comunicació concret (el digital Vilaweb) trenca totes les barreres de la decència democràtica. Fa sentir vergonya de pagar el sou a gent d’aquest nivell moral. En la setmana en la qual Ciudadanos ha trencat la baralla de les seves negociacions de fusió amb UPyD i ha decidit ser irrellevant a Espanya (i aviat, amb la irrupció de Podemos, també probablement a Catalunya), ha optat també per passar a la història presentant una moció ad hominem per reclamar que es retirin les subvencions, que s’atorguen d’acord amb unes bases en un procés de concurrència, per motius ideològics. Des d’aquí tota la solidaritat a Vilaweb i tota la repulsa a comportaments (avalar la persecució ideològica dels mitjans de comunicació) que farien envermellir qualsevol demòcrata al món.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas