Ves al contingut principal

Bestiari del procés: B. de Lezo, A.M. Magaldi i C. Mejías

Lezo y Olabarrieta, Blas de (militar borbònic).
Estat tolit.
Espanya se’ls desfà a les mans. De moment, és Catalunya. D’aquí uns mesos, amb les eleccions municipals i generals, la desintegració serà pràcticament total. De manera que, si fins ara calia bombardejar Barcelona cada cinquanta anys, ara han de conformar-se amb homenatjar els militars espanyols que han fet xixines catalans al llarg de la història. Fa pocs més d’un any, amb motiu del 325 aniversari del seu naixement (del militar, vull dir), UPyD ja va presentar al Congrés espanyol una proposició no de llei per homenatjar-lo i el Museu Naval de Madrid li va dedicar una exposició. A les poques setmanes, la fragata Blas de Lezo es passejava cofoia pel port de Barcelona, a fi de recordar-nos la nostra condició de vençuts. Tal i com es vantava un diputat espanyol aquells dies, amb el Tricentenari ells sí que han celebrat una victòria. Ara mateix, se’ls veu molt i molt necessitats.

Magaldi, Ana María (fiscal en cap de Barcelona).
Manar a la colònia.
El magistrat injust és una de les figures històricament més criticades per la gent de baix. Les narracions populars inspirades en la Divina Comèdia que circulaven per la Catalunya del segle XVII, per exemple, posaven sempre els jutges superbs i prevarivadors en la part més fonda de l’avern. La revolta de juny de 1640 acabà amb bona part dels jutges de l’Audiència reial defenestrats i/o assassinats al carrer. Més de 350 anys després, la fiscal Magaldi, membre de l’associació conservadora de fiscals, ha decidit posicionar-se a favor de la querella contra Mas, Ortega i Rigau, no fos cas que el fiscal general s’enfadés, i ha ordenat la reobertura de totes les denúncies arxivades. De pas, ha aprofitat l’avinentesa per menystenir la llengua del país i afirmar implícitament, amb xuleria indecent, que emprar la nostra llengua en un acte públic és de mala educació.

Mejías, Carina (diputada de Ciudadanos).
Trencant barreres.
La moció presentada dimecres, descarada, directa, contra un mitjà de comunicació concret (el digital Vilaweb) trenca totes les barreres de la decència democràtica. Fa sentir vergonya de pagar el sou a gent d’aquest nivell moral. En la setmana en la qual Ciudadanos ha trencat la baralla de les seves negociacions de fusió amb UPyD i ha decidit ser irrellevant a Espanya (i aviat, amb la irrupció de Podemos, també probablement a Catalunya), ha optat també per passar a la història presentant una moció ad hominem per reclamar que es retirin les subvencions, que s’atorguen d’acord amb unes bases en un procés de concurrència, per motius ideològics. Des d’aquí tota la solidaritat a Vilaweb i tota la repulsa a comportaments (avalar la persecució ideològica dels mitjans de comunicació) que farien envermellir qualsevol demòcrata al món.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…