Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.L. Núñez, M. Parellada i V. Partal

Núñez, Josep Lluís (constructor i expresident del Barça).
Un dels nostres.
La setmana començava amb una sorprenent defensa mancomunada, unànime, a la tertúlia dels dilluns de RAC1: Xavier Sardà, Joan López Alegre, Pilar Rahola i Màrius Carol, a cor de quatre veus, lamentaven l’ingrés de l’expresident del Barça a la presó. El fet s’ha anat repetint, una rere l’altra, sistemàticament a totes les tertúlies dels mitjans que he tingut l’oportunitat d’escoltar. Per als qui no sabem res de batalles històriques, resulta una mica sorprenent tanta defensa especial. De fet, és un escàndol. Cal estar molt desconnectat de la realitat per no adonar-se que la gent està fastiguejada de comprovar com, durant gairebé quatre dècades de suposada democràcia, certs estaments socials amb butlla han fet de les institucions el seu vedat particular. Entre el constructor i els desnonats, no cal dubtar qui mereix més compassió.

Parellada, Maria (àvia autoinculpada per votar el 9-N).
Gent molt gran en dignitat.
Diversos mitjans han recollit la carta que aquesta dona, de 96 anys, ha fet arribar al Fiscal General de l’Estat tot inculpant-se d’haver participat el passat diumenge en el gran acte de desobediència del 9-N. Si alguna cosa va destacar durant la gloriosa jornada de participació va ser l’alegria, sovint l’emoció intensa, de tanta i tanta gent gran. De les Consultes populars del 2009-2011 he recordat sempre la mateixa expressió de tants avis que s’apropaven a votar: creieu que algun dia podrem fer-ho de veritat? Alguns d’ells ja no hauran estat a temps. Per a d’altres, el 9-N ha estat una oportunitat única per manifestar la persistència del seu desig, tot i el mur que ens planteja l’Estat. També per ells tenim l’obligació de no deixar passar més temps i rematar la feina en unes eleccions plebiscitàries que marquin el rumb definitiu del país cap a la independència.

Partal, Vicent (periodista i director).
Preocupació diferida.
La veu diària (entre setmana) d’aquest actiu periodista valencià, des de fa molts anys és un autèntic referent, gairebé sempre, una alenada d’aire optimista per mirar-se amb bons ulls l’estat del procés. Ha escrit aquesta setmana, però, que, per primera vegada, com a conseqüència de l’abús de partidisme, veu perillar el procés d’independència. Francament, resulta difícil d’entendre el seu pessimisme actual, després d’haver-lo sentit (per sorpresa d’alguns, com ara un servidor) donar suport públic i acrític no al 9-N (que calia recolzar sense dubte) sinó a l’unilateralisme presidencial. Sorprenent, perquè l’actual situació de divisió interna del sobiranisme arrenca precisament d’aquella tarda infausta del 13 d’octubre quan va quedar clar que no hi havia acord sobre la resposta que calia donar al bloqueig legal de la Consulta per part del Govern espanyol. I que tot allò no seria de franc, francament, era claríssim. I ara ho paguem.

Comentaris

  1. D'en Núñez no en diria res si no fos perquè a una periodista se li va colar un comentari que, sense voler-lo justificar en cap sentit, aclareix el nivell de putrefacció que hi havia en aquell temps: Resulta que els qui van començar la picaresca de l'estafada econòmica van ser els inspectors de Hacienda. Ell, en lloc de denunciar-ho -que li hauria costat força- va optar per sucar de l'olla. Aquest home n'ha fet i n'ha patit moltes. És allò de que qui s'arrisca es pot cremar, sobretot si s'és tant ignorant a pesar de ser molt llest. Usar les males arts sempre acaben malament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…