Bestiari del procés: M. Rajoy, J.M. Romero de Tejada i G. Ubasart

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
S’expliquen malament.
Mentre el número tres del Partido Popular, Carlos Floriano, es dedicava dia sí dia també a pressionar la Fiscalia i a denunciar el clima contaminant que existeix a Catalunya, Mariano Rajoy rebia a la reunió del G-20, celebrada a Austràlia, algun sonor correctiu que el portava a afirmar (sospitosament, tal i com algun mitjan de comunicació d’abast mundial li havia demanat feia algunes setmanes) que visitarà Catalunya el dia 29 d’aquest mes. El primer ministre espanyol, però, no ha acceptat l’altra recomanació des mateixos diaris: fer reconeixement dels erros comesos. I ara! Ja ens ho ha dit ben clar: el problema és que s’expliquen malament. Recordeu: “Alguns s’entesten a sentir-se incòmodes a Espanya”. Solució? Molt fàcil: si fins ara ens denigraven genèricament, ara s’aplicaran a insultar la nostra intel·ligència, tot dient-nos que ens estan salvant amb el FLA.

Romero de Tejada, José María (fiscal superior de Catalunya).
Revolta interna.
Després que el seu predecessor, el fiscal Martín Rodríguez Sol, fos fulminat per defensar el dret dels catalans a votar sobre el seu futur polític, aquesta setmana hem viscut un fet inversemblant: una majoria dels fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han manifestat al fiscal general Torres-Dulce, el seu superior jeràrquic, que na-nai. Que no. Que per molt que ho ordeni ells no interposen la querella contra el president Mas. Només hauria faltat que Romero de Tejada (finalment, a la segona, obedient) hagués dit al Govern espanyol si busqueu un responsable aquí em teniu a mi. Ha costat que el Govern de la Generalitat desobeís, però ara s’apunten fins i tot els fiscals. I això que només es podia desobeir una vegada!

Ubasart, Gemma (membre del Consell Ciutadà de Podemos).
Esvaint dubtes.
La dissolució del dret a decidir a mesura que es consolida Podem no sembla tenir aturador. Alguns dels seus representants apel·len directament a diferir tant com es pugui la decisió (que es veu que nosaltres, encara no Podem); altres, han passat directament a negar-lo. Les darreres declaracions de Pablo Iglesias són clares: hem de decidir entre tots i cal respectar la legalitat. La similitud argumental i lèxica amb Soraya Sáenz de Santamaría comença a ser rellevant. L’última perla, realment sorprenent en un politòleg: que la Generalitat no té competències per fer una DUI, com si algun Parlament al món que l’ha fet n’hagués tingut. L’adequació a la llei que exigeixen resulta especialment sorprenent en un partit que es presenta com a tsunami contra l’establishment i que proposa, per exemple, no satisfer una part (si més no) dels interessos del deute. I és que, el que més se sembla a un espanyol de la vella política és un espanyol alternatiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas