Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Rajoy, J.M. Romero de Tejada i G. Ubasart

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
S’expliquen malament.
Mentre el número tres del Partido Popular, Carlos Floriano, es dedicava dia sí dia també a pressionar la Fiscalia i a denunciar el clima contaminant que existeix a Catalunya, Mariano Rajoy rebia a la reunió del G-20, celebrada a Austràlia, algun sonor correctiu que el portava a afirmar (sospitosament, tal i com algun mitjan de comunicació d’abast mundial li havia demanat feia algunes setmanes) que visitarà Catalunya el dia 29 d’aquest mes. El primer ministre espanyol, però, no ha acceptat l’altra recomanació des mateixos diaris: fer reconeixement dels erros comesos. I ara! Ja ens ho ha dit ben clar: el problema és que s’expliquen malament. Recordeu: “Alguns s’entesten a sentir-se incòmodes a Espanya”. Solució? Molt fàcil: si fins ara ens denigraven genèricament, ara s’aplicaran a insultar la nostra intel·ligència, tot dient-nos que ens estan salvant amb el FLA.

Romero de Tejada, José María (fiscal superior de Catalunya).
Revolta interna.
Després que el seu predecessor, el fiscal Martín Rodríguez Sol, fos fulminat per defensar el dret dels catalans a votar sobre el seu futur polític, aquesta setmana hem viscut un fet inversemblant: una majoria dels fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han manifestat al fiscal general Torres-Dulce, el seu superior jeràrquic, que na-nai. Que no. Que per molt que ho ordeni ells no interposen la querella contra el president Mas. Només hauria faltat que Romero de Tejada (finalment, a la segona, obedient) hagués dit al Govern espanyol si busqueu un responsable aquí em teniu a mi. Ha costat que el Govern de la Generalitat desobeís, però ara s’apunten fins i tot els fiscals. I això que només es podia desobeir una vegada!

Ubasart, Gemma (membre del Consell Ciutadà de Podemos).
Esvaint dubtes.
La dissolució del dret a decidir a mesura que es consolida Podem no sembla tenir aturador. Alguns dels seus representants apel·len directament a diferir tant com es pugui la decisió (que es veu que nosaltres, encara no Podem); altres, han passat directament a negar-lo. Les darreres declaracions de Pablo Iglesias són clares: hem de decidir entre tots i cal respectar la legalitat. La similitud argumental i lèxica amb Soraya Sáenz de Santamaría comença a ser rellevant. L’última perla, realment sorprenent en un politòleg: que la Generalitat no té competències per fer una DUI, com si algun Parlament al món que l’ha fet n’hagués tingut. L’adequació a la llei que exigeixen resulta especialment sorprenent en un partit que es presenta com a tsunami contra l’establishment i que proposa, per exemple, no satisfer una part (si més no) dels interessos del deute. I és que, el que més se sembla a un espanyol de la vella política és un espanyol alternatiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…