Ves al contingut principal

Cal doblar l’aposta de Mas

Disculpeu-me la immodèstia: l’abril del 2014, preocupat per l’evident desacord sobre quina era la millor manera de continuar endavant després del tan previsible vet del TC a la Consulta, vaig proposar una solució molt semblant a la que ha posat damunt la taula el president Mas: unes Referumdàries. Es tractava d’evitar a tota costa la imatge de divisió que es va desencadenar després del 14 d’octubre, amb la imposició unilateral del nou 9-N per part del Gran Timoner. El que menys em va agradar de dilluns va ser justament això: que com si no haguéssim après dels darrers mesos, el plantejament del president va ser, novament, o compreu la meva oferta o tot se’n va a fer punyetes. En l’altra cantó de la balança, però, de forma prou contundent, la proposta de Mas va aconseguir començar a esvair molts dels dubtes que fins ara planaven de partidisme i personalisme, amagats rere una hipotètica llista de país.

Per aquest motiu, crec que la societat civil organitzada i els altres partits implicats si és que decideixen comprar l’oferta presidencial, són obligats a marcar unes quantes condicions per fer-la encara més sòlida:

1) La llista no ha d’incloure en posicions capdavanteres cap polític, si més no, cap de les primeres espases, i en tot cas no de CiU o ERC; es tractaria de combinar-hi perfils tècnics i d’activisme social, a fi d’intentar, també, falcar una possible fugida de vots pel descontentament creixent dels ciutadans envers la partitocràcia. 

2) Els candidats no han de ser proposats per quotes de partit, sinó que, a partir dels avals de la societat civil, han de ser escollits en un mega procés de convenció nacional, de primàries, que es podria organitzar, per exemple, a les delegacions de l’Òmnium i l’ANC arreu del país; i sobretot, caldrà convidar gent per a una llista molt pensada en clau àrea metropolitana, perquè a les fronteres ideològiques del sobiranisme aquesta llista serà feble.

3) És imprescindible una major concreció del full de ruta sota dues premisses fonamentals: atesa l’excepcionalitat d’un Parlament amb una majoria apartidària, el període entre les eleccions Referumdàries i les Constituents ha de limitar-se estrictament a només un any (el que marca la llei electoral) i ha de preveure el mecanisme de pressió d’una DUI en cas que es certifiqui la previsible negativa espanyola a qualsevol negociació: només serà possible forçar el govern espanyol i les institucions europees a seure a la taula de negociació quan els fets consumats de la inestabilització econòmica els obliguin a fer-ho.

Comentaris

  1. Granollacs, m'agrada el que planteges.
    Només hi veig una mica d'ombra en aquest procés de megaprimàries. Primer, no hi ha gaire temps; segon, no sé si hem de desconfiar tant d'en Mas i el seu equip i de la cúpula d'ERC: segur que sabran trobar els noms adients.
    Sí, però, que trobo molt adient això que dius de l'àrea metropolitana. En aquest sentit, n'Eduardo Reyes hauria d'anar entre els 5 primers per Barcelona, i entre els 10 primers hauria d'anar-hi algun nom més d'aquesta regió.
    Un darrer apunt. Tens raó en això de la DUI. En la conferència d'en Mas (que jo vaig trobar brutal), hi vaig trobar a faltar un esment a què fer si l'Estat espanyol s'enroca a no negociar res. En efecte, en Mas desgranava els passos i deia: després de la constitució del Parlament, comuniquem a Madrid i Brussel·les que obrim un període de com a màxim 18 mesos per a negociar la secessió. Però no va dir què hem de fer si, un pic constituït el Parlament, Madrid es tanca en banda i es nega a negociar re. Que és el que passarà. Per tant, en Mas havia d'haver explicat que, si passa això, seguirem endavant en el procés d'independència. Alerta: segurament, en Mas això ja sap que passarà i per tant deu tindre alguna pensada al respecte. Però no la va explicitar. Ara: lligant-ho amb el que dius de limitar aquest període a un any: em temo que no caldrà, perquè en 3 mesos sabrem què vol fer l'Estat espanyol, i si es nega a negociar, a principi d'estiu podem fer una DUI.
    Un darrer apunt. Quan en Mas va dir que podia tancar la llista, vaig entendre que obria la porta al que tu planteges: que el número 1 sigui un tercer. I em va vindre un flaix: vaig veure en Rigol de número 1 d'aquesta llista. Potser la intuïció m'ha fet una mala passada, i potser en Rigol no acceptaria un rol així (és molta responsabilitat), però vaig tindre aquest flaix, un flaix molt breu, però flaix al capdavall. No sé per què.

    ResponElimina
  2. Quan en Joan Herrera diu que Iniciativa no hi va, inclou la Dolors Camats que, per cert, es va pronunciar per una clara independència? No resultarà que l'Herrera serà masclista i voldrà que tots els membres del seu partit estiguin amb la seva sintonia? Seria una llàstima. Hi haurà d'haver alguna altra llista afegida a totes, ja que cal incloure els de Súmate.
    En fi, aquesta vegada cal pensar que ja estem al mig del nus definitiu per desfer-lo i emancipar-nos d'una vegada. No crec que mai s'hagués pogut pensar en Rajoy d'haver-se de mesurar amb un polític de la talla d'en Mas. En Mas només fa que créixer i créixer, sense menysprear gens en Junqueras. Són un bon tàndem!!

    ResponElimina
  3. Molt bé Granollacs encertat com sempre, l'enhorabona.

    ResponElimina
  4. Xavier
    No se qui hauria de ser aquest cap de llista, però mai un peix bullit en Rigol, serà molt bon polític i bo parlant, però crec que és un mal negociador, crec que per negociar calen persones mes fermes.
    Jo proposaria un, què primer cal què volgués i després segur que és poc conegut, però estic segur que sabria negociar molt i molt bé
    en Agustí Bordas

    Eliseu

    ResponElimina
  5. Eliseu, només deia que vaig tindre un flaix, són d'aquelles coses que et vénen al cap... Evidentment, el número 1 de la llista ha de ser el millor. Penso que, a hores d'ara, ha de ser en Mas (i gent d'ERC m'ha dit que també ho veu així). Però si el fet que en Mas encapçali la llista és un impediment perquè alguns altres s'hi sumin, caldrà buscar un altre nom (com el mateix Mas va exposar).

    ResponElimina
  6. Xavier, També crec que el cap ha de ser en Mas, la meva resposta anava més en el sentit que aquest home en Rigol (opinió absolutament personal) és d'aquelles persones que penso que està molt sobrevalorat, res més, no volia fer cap batalla
    A la llista han d'anar els millors i ser transversal evidentment i no estaria de més que li donessin un lloc a en David Fernanadez.
    D'acord amb el teu comentari.

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…