Ves al contingut principal

Els espanyols també tenen dret a decidir

La realitat és tossuda. Segons el darrer estudi del CIS, pel que fa al model territorial, reforçant una tendència que ve d’anys, un 74% dels espanyols desitja mantenir l’statu quo actual o bé, fins i tot, operar una re-centralització que inclogui la devolució de competències des de les comunitats autònomes al Govern central. Aquesta és la situació, el veritable allunyament de trens entre Catalunya i Espanya: mentre aquí creix el nombre de partidaris de l'autogovern (fins i tot complet) allà succeeix exactament el contrari. Les dades, a més, inclouen l’opinió de catalans i bascos sense els quals, aquest percentatge, probablement s’enfilaria fins el 80%. Tot i que, a dia d'avui, la majoria dels grups polítics espanyols han arribat a la conclusió que l’immobilisme no farà baixar la temperatura del repte sobiranista català i que, per tant, cal pensar en algun tipus de proposta reformadora, l’opinió majoritària dels espanyols s’acabarà imposant.

De moment, el PSOE ja ha retardat qualsevol concreció en la seva oferta de reforma constitucional, que no tindrà cap mena de recorregut en aquesta legislatura, tal i com el PP no s’ha cansat de recordar. Podemos es troba en una situació semblat: conscient d’aquest contundent 74%, més enllà dels grans principis, a mesura que ha anat avançant en les enquestes i ha ensumat la possibilitat real de guanyar, la seva “comprensió” cap al procés català ha anat clarament a la baixa. Ara mateix, segons ells, es veu que els catalans ja no podem decidir com a un subjecte polític: hem de fer-ho dins la legalitat constitucional de 1978 i amb el conjunt dels espanyols: un llenguatge, per cert, que s’apropa a marxes forçades al dels partits tradicionals. I és que, com es pot plantejar un esquema polític basat en la voluntat d’un 15% dels espanyols? Federalisme com sigui, amb calçador, encara que sigui contra la voluntat d’una clara majoria dels espanyols, que no el volen?

Comentaris

  1. Ben bé tens raó.
    Tant PSOE com Podemos diuen que cal reformular l'Estat (canviant la Constitució els primers, fent un procés constituent els segons) però, en tots dos casos, els catalans no tindran dret a l'autodeterminació. És a dir, per a ells estem obligats a triar tant sí com no la reformulació de l'Estat sense poder-ne marxar.
    Quina decepció un socialista tan brillant com en Miquel Iceta, dient que la pregunta del 9N li l'havien imposada, quan ara són els socialistes que ens imposen als catalans una pregunta tancada ("Vols canviar la Constitució?") sense possibilitat de reconèixer l'autodeterminació! Els catalans, a callar.
    I quina superdecepció els de Podemos: de representar un trencament amb l'statu quo a flirtejar amb l'statu quo pel que fa a la dominació dels catalans. Mare de Déu Senyor!

    ResponElimina
  2. És que no cal seguir més per aquesta línia. Ara mateix, en Duran Lleida ja ha tornat a escanyar-se insistint en que cal tornar a intentar dialogar. Absurd perdre tant temps en fer l'estaquirot esperant a la porta de qui saps que no et vol.
    Cal fugir com de la pesta!

    ResponElimina
  3. PERO QUIN COI DE CONSTITUCIO POT FER EL PSOE?...SI NECESITA ELS NOSTRES CALERS,PER ANAR COMPRANT VOTS,A COP DE SUBENCIONS,ANDALUCIA...EL PSOE,AN SORT ACABARA,ARA COM ARA,SENT UN PARTIT REGIONAL ANDALUS.

    ResponElimina
  4. PERO QUIN CO.. DE CONSTITUCIO POT FER EL PSOE,EN LA SEVA ACTUAL CIRCUNSTANCIA?.

    ResponElimina
  5. Després de la resposta contundent de la ciutadania , aquests nostres representants politics tornen a dilatar el proces sort en tenim del centre que aquests mai fallen

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…