Ves al contingut principal

Els espanyols també tenen dret a decidir

La realitat és tossuda. Segons el darrer estudi del CIS, pel que fa al model territorial, reforçant una tendència que ve d’anys, un 74% dels espanyols desitja mantenir l’statu quo actual o bé, fins i tot, operar una re-centralització que inclogui la devolució de competències des de les comunitats autònomes al Govern central. Aquesta és la situació, el veritable allunyament de trens entre Catalunya i Espanya: mentre aquí creix el nombre de partidaris de l'autogovern (fins i tot complet) allà succeeix exactament el contrari. Les dades, a més, inclouen l’opinió de catalans i bascos sense els quals, aquest percentatge, probablement s’enfilaria fins el 80%. Tot i que, a dia d'avui, la majoria dels grups polítics espanyols han arribat a la conclusió que l’immobilisme no farà baixar la temperatura del repte sobiranista català i que, per tant, cal pensar en algun tipus de proposta reformadora, l’opinió majoritària dels espanyols s’acabarà imposant.

De moment, el PSOE ja ha retardat qualsevol concreció en la seva oferta de reforma constitucional, que no tindrà cap mena de recorregut en aquesta legislatura, tal i com el PP no s’ha cansat de recordar. Podemos es troba en una situació semblat: conscient d’aquest contundent 74%, més enllà dels grans principis, a mesura que ha anat avançant en les enquestes i ha ensumat la possibilitat real de guanyar, la seva “comprensió” cap al procés català ha anat clarament a la baixa. Ara mateix, segons ells, es veu que els catalans ja no podem decidir com a un subjecte polític: hem de fer-ho dins la legalitat constitucional de 1978 i amb el conjunt dels espanyols: un llenguatge, per cert, que s’apropa a marxes forçades al dels partits tradicionals. I és que, com es pot plantejar un esquema polític basat en la voluntat d’un 15% dels espanyols? Federalisme com sigui, amb calçador, encara que sigui contra la voluntat d’una clara majoria dels espanyols, que no el volen?

Comentaris

  1. Ben bé tens raó.
    Tant PSOE com Podemos diuen que cal reformular l'Estat (canviant la Constitució els primers, fent un procés constituent els segons) però, en tots dos casos, els catalans no tindran dret a l'autodeterminació. És a dir, per a ells estem obligats a triar tant sí com no la reformulació de l'Estat sense poder-ne marxar.
    Quina decepció un socialista tan brillant com en Miquel Iceta, dient que la pregunta del 9N li l'havien imposada, quan ara són els socialistes que ens imposen als catalans una pregunta tancada ("Vols canviar la Constitució?") sense possibilitat de reconèixer l'autodeterminació! Els catalans, a callar.
    I quina superdecepció els de Podemos: de representar un trencament amb l'statu quo a flirtejar amb l'statu quo pel que fa a la dominació dels catalans. Mare de Déu Senyor!

    ResponElimina
  2. És que no cal seguir més per aquesta línia. Ara mateix, en Duran Lleida ja ha tornat a escanyar-se insistint en que cal tornar a intentar dialogar. Absurd perdre tant temps en fer l'estaquirot esperant a la porta de qui saps que no et vol.
    Cal fugir com de la pesta!

    ResponElimina
  3. PERO QUIN COI DE CONSTITUCIO POT FER EL PSOE?...SI NECESITA ELS NOSTRES CALERS,PER ANAR COMPRANT VOTS,A COP DE SUBENCIONS,ANDALUCIA...EL PSOE,AN SORT ACABARA,ARA COM ARA,SENT UN PARTIT REGIONAL ANDALUS.

    ResponElimina
  4. PERO QUIN CO.. DE CONSTITUCIO POT FER EL PSOE,EN LA SEVA ACTUAL CIRCUNSTANCIA?.

    ResponElimina
  5. Després de la resposta contundent de la ciutadania , aquests nostres representants politics tornen a dilatar el proces sort en tenim del centre que aquests mai fallen

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…